La llengua obre la primera esquerda entre el PP i Vox

PalmaL’aliança entre el PP i Vox ha patit la primera esquerda quan encara no ha complert ni cent dies de vigència. El motiu: la llengua, una qüestió que des de l’inici havia tensat les converses. Però les diferències entre el Govern –que assegura que no vol confrontar en temes lingüístics– i l’extrema dreta varen passar de la privacitat de les negociacions a porta tancada a l’esclat a la llum pública. S’hi afegeix una crisi de confiança, perquè Vox presentà la seva proposició de llei per crear l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística sense consensuar-ne l’articulat amb el PP, com s‘havia acordat, segons els populars. El portaveu dels conservadors, Sebastià Sagreras, va exigir divendres la “retirada immediata” del text:“No hi podem estar mai d’acord”. Però l’extrema dreta s’hi nega.

“No ens agrada ni poc ni gens”, va remarcar Sagreras. Els conservadors varen conèixer el text de Vox quan el partit ja l’havia entrat al registre del Parlament i n’havia informat els mitjans de comunicació, expliquen fonts coneixedores. Un fet que el diputat popular va titllar d’“incomprensible”. L’escrit de Vox carrega en el preàmbul contra l’Estatut d’Autonomia –diu que fa servir de manera “retorçada” la Constitució per parlar d’una llengua pròpia per damunt del castellà– i posa en el punt de mira les administracions i organismes públics, inclosa la Universitat de les Illes Balears (UIB), que podrien afrontar sancions de fins a 100.000 euros en el cas de les infraccions més greus per vulnerar els drets lingüístics dels ciutadans que reclamin. “Envaeix competències, no ens agrada el preàmbul, té un règim sancionador que no treu cap enlloc”, va etzibar Sagreras.

El Govern va deixar en mans de Vox la creació de l’oficina com a part de l’acord de governabilitat, i la via per tirar-la endavant serà el Parlament. Tot i això, el vicepresident i portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, va reforçar la posició del seu grup parlamentari i va advertir en roda de premsa que “no hi haurà ni un text legal que s’aprovi al Parlament de les Illes que no compleixi l’Estatut”. 

A l’altre cantó, fonts de Vox varen defensar la iniciativa, varen deixar clar que no la retiraran i que, en tot cas, el text es podrà negociar a través d’esmenes, durant la tramitació parlamentària. Les mateixes fonts varen mostrar-se obertes al debat i varen deixar clar que el text definitiu no té perquè ser el mateix que el presentat.

El futur del pacte

Quines conseqüències pot tenir aquest xoc per al futur de l’aliança? Vox necessita els vots del PP per poder posar en marxa la seva oficina. Per aquest motiu, els populars esperen poder rebaixar el text presentat per l’extrema dreta en el tràmit d’esmenes. Segons ha sabut l’ARA Balears, no preveuen cap altre escenari que no sigui trobar una solució. La creació de l’oficina és a l’acord de governabilitat, i no fer-ho posaria en risc que el Govern pugui tirar endavant altres qüestions, com els pressupostos. Fonts del PP expliquen que, un cop va esclatar la polèmica, els dos partits es varen trobar al Parlament i Vox es va mostrar conciliador per arribar a una solució que acontenti les dues parts. 

El PP va cedir a Vox la creació de l’organisme i la iniciativa per derogar la Llei de memòria democràtica, assumint que l’extrema dreta necessitava “marcar perfil” propi. En aquest sentit, veus del partit creuen que, amb la presentació d’aquesta norma, la formació d’Idoia Ribas ha fet un plantejament de màxims. Històricament, assenyalen aquestes veus, Vox ha cercat “situar el PP com un partit catalanista”. De fet, la cara més coneguda de la formació d’extrema dreta a les Illes, el diputat del Congrés Jorge Campos, va fer divendres una piulada presumint de la iniciativa. “Proposició de llei per posar fi a dècades d’imposició catalanista a les Balears”, va dir:“Gràcies a més de vint anys de lluita de la societat civil que Vox ha assumit com a pròpia”.

Malgrat les bones relacions que tots dos partits havien exhibit des de la signatura del pacte de governabilitat fins ara, el document del mateix acord ja mostrava els equilibris de les parts per trobar un consens a partir de punts de vista diferents en determinades qüestions. Per exemple, sobre l’eliminació del requisit del català al conjunt de la funció pública. Encara que el PP duia al seu programa mesures com la supressió d’aquesta exigència per als sanitaris, ho argumentava basant-se en la falta d’efectius, i fonts dels populars no veuen amb bons ulls estendre aquesta mesura a tota l’Administració. En canvi, Vox insisteix que s’ha de fer, perquè així es desprèn del punt de l’acord que instava a “despenalitzar el desconeixement del català” per accedir a l’Administració. Fonts del PP adverteixen que hi pot haver encara més diferències sobre les “interpretacions” dels punts de l’acord. Mentre Vox troba en la duresa del discurs una eina per tenir més visibilitat, el PP vol evitar els errors del Govern Bauzá i cerca la contenció en les formes. Si l’extrema dreta continua pressionant el Govern, les costures del pacte corren perill. Però, per ara, els populars esperen reconduir aquest desencontre i que la sang no arribi al riu.