100 dies de silenci als carrers de Rússia

L'atac a Ucraïna i l'increment de la repressió han disparat la por a criticar el Kremlin

Festival gastronòmic 'Setmana del peix a Moscou' prop de la Plaça Roja de Moscou, Rússia
02/06/2022
4 min

MoscouParlar de política amb qualsevol a la Rússia de Putin mai ha sigut fàcil, però durant els 100 dies que fa que dura l'atac rus a Ucraïna encara s'ha fet més complicat. Molta gent prefereix callar o donar els mínims detalls possibles: diuen que tenen por a ser denunciats, acomiadats de la feina, expulsats de la universitat o directament exposats a un escarni. I és que hi ha raons per evitar parlar obertament, com el cas de la professora de secundària que s’enfronta a 13 anys de presó per haver defensat a classe opinions contra l'acció del Kremlin al país veí.

A finals de febrer i principis de març alguns milers de russos van sortir al carrer a protestar contra el que l’oficialisme anomena “operació militar especial” a Ucraïna. Les mobilitzacions van ser ràpidament silenciades i fins i tot criatures i avis van ser detinguts. Molts també van acabar a la presó simplement per exhibir un cartell en blanc. L’apatia política habitual a Rússia –“per què sortir a protestar? Si no es pot canviar res i et detenen i et posen multes per fer-ho” és un argument típic de molts moscovites– és un dels motius. Un altre ha estat la fortificació del centre de la ciutat, que impedeix protestes planificades o espontànies. Ho diu la Maixa (demana que no revelem el seu nom real), que relata com un dia que va acudir a una convocatòria difosa a través de les xarxes socials al centre de la capital russa, i quan va arribar al lloc de la convocatòria només va trobar policia antiavalots: “Vaig preferir passar de llarg per evitar-me problemes”.

Policies i tabús

Aquesta gran presència policial, més del que és habitual als punts clau de Moscou, no ha impedit que puntualment alguns opositors mostrin pancartes reivindicatives en llocs com la mateixa Plaça Roja, per acabar detinguts al minut 1.

Tant a Twitter com a Facebook es va fer popular l’ús d’un filtre amb la bandera ucraïnesa, que progressivament ha anat desapareixent.

Més enllà de l’aplicació de la llei hi ha altres maneres de silenciar les veus crítiques, i el poc marge que existia fins l'any passat a la llibertat d'expressió ha desaparegut. Grups de música com Little Big –representants a Eurovisió de Rússia el 2020– o Vera Brejneva, han estat objecte de campanyes a les xarxes per no haver-se posicionat a favor de l'agressió a Ucraïna, amb pòsters on se'ls titlla de "traïdors", "idiotes" o "venuts" que han aparegut als carrers de diverses ciutats russes.

El rumor recurrent que la policia té eines per espiar els missatges dels telèfons mòbils o que aviat es pot imposar la llei marcial afegeixen més por al cos als russos i alguns defugen preguntes polítiques per missatgeria quasi més que en persona.

Rússia i el món

Una altra jove russa que no vol que es publiqui el seu nom recorda amb especial estima l’any 2018, l’any del Mundial de futbol de Rússia. “En aquell moment pensàvem que la relació del nostre país amb la resta només podia anar a millor, després d’aquells moments de germanor i alegria amb gent d’altres països”. Lamenta que no fos així i veure com “la relació entre ells (Occident) i nosaltres (Rússia) justament ha anat en la direcció contrària”.

La bretxa generacional és important. El Maksim creu que almenys a la ciutat de províncies on viu “la gent està discutint del que està passant i hi ha un sentiment de divisió: els més grans veuen la televisió i es creuen la propaganda, els joves s’oposen al conflicte i al règim existent”. A més a més, també explica que a la seva regió la producció de cotxes ha notat la manca d’importacions perquè “hi ha peces electròniques que venen d’Europa”. La bretxa també la destaca una altra jove que admet que ara té una "mala relació" amb els seus pares, que continuen confiant en Putin i el seu govern perquè "creuen que pot allunyar-nos dels terribles anys 90", l'època de devastació social que va marcar l'esfondrament de l'antiga URSS. “M’agradaria anar-me'n a l’estranger –confessa la noia–, però ara és més complicat que abans”. Un dels problemes que la preocupen, que afecta tant els que ja viuen fora com els que volen marxar, és el fet que les targetes de crèdit i dèbit russes fora de Rússia no són més que un tros de plàstic sense cap utilitat, a causa de les sancions imposades per Visa i Mastercard. Molts russos que viuen fora i reben el seu salari en rubles han de fer “malabarismes” per poder pagar les factures. En una situació similar es troben molts estrangers que viuen al país euroasiàtic, ja que per les mesures “mirall”, a Rússia només funcionen les targetes expedides per bancs russos. 

El menjar, més car, i falten medicaments

Si bé és cert que la marxa d’empreses americanes com McDonalds o Coca-Cola és l'impacte més emblemàtic, la falta d’importacions ha fet que pugin els preus de moltes verdures i hortalisses com la ceba (un 70% respecte al gener), la col (61%) i la pastanaga (60%); així com el pa, la llet o els ous. De mitjana es calcula des de fonts oficials que han pujat els preus un 11,78%. Això es deu al fet que si bé una part de la matèria primera es fabrica a la mateixa Rússia, no tots els materials i maquinàries provenen del país. Aquest increment de preus es nota a l’hora de fer la compra, encara que el ruble manté un tipus de canvi fort respecte a l’euro: avui l'euro es canvia a 68 rubles. A principis d'any vorejava els 85 i en els pitjors moments del 2022 va arribar gairebé als 150.

I segons adverteixen els metges, comença a notar-se també l'escassetat d’alguns medicaments, com per exemple antiinflamatoris, gastrointestinals o antiepilèptics, entre d’altres. Bona part de la producció d’aquests té l’origen a la UE i comunitats del sector com Vrachi.Rf adverteixen que prop de 80 medicaments escassegen, entre els quals alguns dels 10 més consumits. On es nota més aquesta manca de medicaments és en regions com les del Caucas. Segons els experts, també hi ha contribuït el fet que hi ha acaparadors que per pànic o per especular estan comprant grans quantitats de medicaments.

stats