2,44 bilions de dòlars: Ucraïna i Gaza disparen la despesa militar mundial fins al màxim històric
Espanya va gastar 23.700 milions de dòlars en armes el 2023, un 9,8% més que l'any anterior
BarcelonaEls fabricants d'armes estan fent l'agost amb les guerres d'Ucraïna i Gaza i la creixent inestabilitat global. Segons l'informe que ha publicat aquest dilluns d'Institut d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (Sipri), referent internacional en aquest àmbit, la despesa militar mundial va arribar al màxim històric de 2,44 bilions de dòlars el 2023, un 6,8% més que l'any anterior. Es tracta de l’increment interanual més elevat des del 2009. En el cas d'Espanya, que ocupa el lloc 17 del món en dispendi armamentístic, la factura s'ha incrementat un 9,8%, fins als 23.700 milions de dòlars. Si mirem l'última dècada, el cost de l'armament en el pressupost espanyol ha crescut un 42%.
Per primera vegada des del 2009, la despesa militar ha augmentat a totes les regions, amb increments especialment importants a Europa, Àsia i Oceania i, evidentment, el Pròxim Orient. "Els estats estan donant prioritat a la força militar, però corren el risc d'entrar en una espiral d'acció-reacció en un panorama geopolític i de seguretat cada vegada més volàtil", adverteix Nan Tian, investigador sènior del programa de despesa militar i producció d'armes del Sipri.
Rússia i Ucraïna
L'any passat Rússia va gastar 109.000 milions de dòlars en armes, un increment del 57% des del 2014, quan es va annexionar Crimea. Això representa un 16% de la despesa pública i un 5,9% del seu PIB. La despesa militar russa és una mica superior a la d'Ucraïna, que va comprar armes per valor de 64.800 milions de dòlars (un 58% de la despesa i un 37% del PIB), als quals s'han de sumar els 35.000 milions que va rebre d'ajuda militar dels seus aliats, sobretot dels EUA. En total, l'equivalent al 91% de la despesa russa.
Polònia, veïna d'Ucraïna, va ser el 14è país amb més despesa militar del món, 31.600 milions de dòlars, amb un creixement del 75% entre el 2022 i el 2023 –amb diferència l'increment anual més gran de qualsevol país europeu–. I més lluny de la regió, Algèria va augmentar la despesa militar en un 76%, el nivell més alt registrat mai al país, gràcies al fort augment dels ingressos procedents de les exportacions de gas a països d'Europa a mesura que s’allunyaven dels subministraments russos.
L'OTAN reparteix la factura
El 2023 els 31 membres de l'OTAN es van gastar 1,34 bilions de dòlars, una quantitat que equival al 55% de la despesa militar mundial. La despesa militar dels EUA va augmentar un 2,3%, fins a arribar als 916.000 milions de dòlars, una xifra que va representar el 68% de la despesa militar total de l'OTAN. El 2023, però, la majoria dels membres europeus de l'OTAN també van augmentar la despesa militar. La seva participació combinada va representar el 28% del total de l'Aliança, la més alta en una dècada. El 4% restant va correspondre al Canadà i Turquia.
"Per als estats europeus de l'OTAN, els dos últims anys de guerra a Ucraïna han canviat fonamentalment les perspectives de seguretat", afirma Lorenzo Scarazzato, investigador del Sipri. "Aquest canvi en la percepció de les amenaces es reflecteix en l'augment de la proporció del PIB que es destina a la despesa militar, i l'objectiu del 2% de l'OTAN es considera cada vegada més com un punt de referència que no com una fita a assolir".
Una dècada després que els membres de l'OTAN es comprometessin formalment a destinar el 2% del PIB a despeses militars, 11 dels seus 31 membres han arribat o han superat aquest llindar. Un altre objectiu –destinar almenys el 20% de la despesa militar a "despeses d'equipament", per modernitzar els exèrcits– el van complir 28 membres de l'OTAN el 2023, davant dels 7 el 2014.
El Pròxim Orient en flames
La despesa militar estimada al Pròxim Orient va augmentar un 9%, fins a arribar als 200.000 milions de dòlars, el creixement més elevat de l'última dècada. Israel va augmentar la seva despesa militar un 24% –el segon increment més important de la regió després de l'Aràbia Saudita–, fins als 27.500 milions de dòlars el 2023, amb l'ofensiva a Gaza. L'Iran va ser el quart país de la regió amb una despesa militar més elevada el 2023, amb 10.300 milions de dòlars. Segons les dades disponibles, la part de la despesa militar assignada al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va créixer del 27% al 37% entre el 2019 i el 2023.
Àsia-Pacífic s'escalfa
La Xina, el segon país del món amb més despesa militar, el 2023 va destinar-hi uns 296.000 milions de dòlars, un augment del 6%. La Xina va comptabilitzar la meitat de la despesa militar total de la regió d'Àsia i Oceania. El Japó i Taiwan han vinculat els seus propis augments de despesa a l'increment de la despesa militar de Pequín i els investigadors del Sipri creuen que aquesta tendència s'accelerarà els pròxims anys.
Guerra contra la màfia a Centreamèrica
La despesa militar a l’Amèrica Central i el Carib el 2023 va ser un 54% superior a la del 2014, sobretot per l'ús de les forces militars contra el crim organitzat en diversos països de la zona. És el cas de Mèxic (55%) i de la República Dominicana (14%), en resposta a l'augment de la violència de bandes a la veïna Haití. "L'ús de l'exèrcit per reprimir la violència de les bandes ha estat una tendència creixent a la regió durant anys, ja que els governs són incapaços d'abordar el problema utilitzant mitjans convencionals o prefereixen respostes immediates, sovint més violentes", conclou Diego Lopes da Silva, Investigador del Sipri.