22 dones assassinades: la Interpol demana ajuda per primer cop per identificar-les

Barcelona / LondresCadàvers sense nom, assassinats sense resoldre. A través de la Interpol, les policies belga, alemanya i dels Països Baixos han fet una crida pública per intentar posar nom i cognoms a 22 cossos de noies i dones, la majoria de 15 a 30 anys, víctimes de crims comesos de l'octubre del 1976 a l'agost del 2019. L'operació Identify Me demana la col·laboració de la població europea per identificar-les i facilita dades –com ara imatges de peces de roba, imatges dels tatuatges que duien, joieria i altres elements trobats als llocs on van aparèixer els cadàvers– per estimular la memòria dels familiars i amics de les desaparegudes.

És la primera vegada que la Interpol ha difós els anomenats avisos negres, fitxes que s'utilitzen per intercanviar informació i dades entre les policies sobre tota mena de casos oberts. En aquests 22 que encara s'investiguen, els cadàvers van ser trobats sense cap documentació a sobre ni cap pista de qui eren, i sovint en un estat de descomposició que feia extremadament difícil la identificació. "[Establir] la identitat és, sovint, la clau per obrir el misteri d'un cas", diu Carolien Opdecam, detectiu forense de la policia belga, i una de les agents implicades en l'operació.

"La majoria de les 22 víctimes van morir violentament, i algunes també van patir maltractaments o fins i tot gana abans de morir", han assegurat Carina van Leeuwen i Martin de Wit, en un comunicat emès per la policia neerlandesa. "En part perquè les dones són probablement de països diferents d'aquell en què les van trobar, les seves identitats no s'han pogut establir. És possible que els cossos no s'abandonessin al seu propi país per dificultar les investigacions criminals", han reblat.

El contenidor de residus industrials

El cas que desencadena la crida pública a través de la Interpol és el d'una dona que va aparèixer morta el 1999 dins d'un petit contenidor de residus per a ús industrial, amb rodes, que s'havia llançat al riu Gaasp, prop del poble de Driemond, a la província d'Amsterdam, als Països Baixos. A la víctima li havien disparat al cap i al pit. Jan Meijer, un bomber i veí de la zona, va sortir en barca el 17 de setembre per agafar el contenidor, que havia vist surant al riu. Quan va voler pujar-lo a la barca es va adonar que pesava massa i va notar una pudor "horrible", segons ha explicat a la BBC. A més, també va comprovar que l'havien segellat. Va arrossegar-lo fins a la riba i va trucar a la policia.

Els agents el van obrir i hi van trobar bosses de detergent en pols apilades i ciment, la policia creu que per afegir-hi pes. Van capgirar el contenidor perquè caigués la resta del contingut i va aparèixer el cos. Probablement, l'assassí o els assassins se n'havien desfet a l'agost o els primers dies de setembre d'aquell 1999. El cos, segons ha explicat un dels agents a la cadena britànica, semblava una escultura de sorra. Una de les mans de la dona estava incrustada al ciment. De fet, en aquell moment, era tan difícil d'identificar que no estava clar si era un home o una dona. Les primeres anàlisis forenses van determinar que era una dona "en part d'Europa occidental i en part asiàtica".

La detectiu forense Carina van Leeuwen ha intentat resoldre el misteri des que es va unir al primer equip de casos freds d'Amsterdam, el 2005. Un cas fred és el que es manté obert i sense resoldre al cap d'uns tres anys. Després d'haver esgotat tots els esforços, ella i un company van contactar amb la policia d'Alemanya i de Bèlgica per recopilar més informació. Llavors es van adonar de l'existència d'altres casos de cossos no identificats de dones assassinades. La policia belga busca pistes sobre set víctimes; l'alemanya, sobre sis, i la dels Països Baixos, sobre nou.

Víctima d'entre 13 i 20 anys

El cas més antic es remunta a l'estiu o la tardor del 1976. El cadàver, d'una noia d'entre 13 i 20 anys i de 150 a 165 centímetres d'alçada, el va descobrir un grup d'excursionistes el diumenge 24 d'octubre d'aquell any als Països Baixos. En concret, a l'antic aparcament De Heul, a tocar de l'autopista A-12, en direcció a Arnhem. Els resultats de la investigació d'isòtops indiquen que molt probablement venia d'Alemanya, i hauria crescut a la zona de la vall del Rin, al sud de Colònia i Bonn. Tot i que també hi ha indicis que assenyalen que podria haver nascut a la zona fronterera entre Alemanya i la República Txeca (la regió entre Dresden i Praga). Durant un període de dos anys, a mitjans dels anys 70, la víctima es va traslladar per etapes d'Europa de l'Est (possiblement Polònia o Ucraïna) a Europa occidental (Alemanya o els Països Baixos). En aquest període, podria haver patit desnutrició els últims 14 mesos de la seva vida.

Aquestes investigacions han pogut avançar gràcies a avenços científics recents. La coordinadora de la Unitat d'ADN de la Interpol, Susan Hitchin, comenta que sense aquests "avenços tecnològics [seria impossible] resoldre casos freds". De fet, en la majoria de les 22 investigacions incloses en la crida pública la policia utilitza tecnologies que no estaven disponibles en el moment en què es van trobar els cadàvers. En el cas de la dona del riu Gaasp, el doctor Christopher Rynn, un artista forense d'Escòcia, ha fet la reconstrucció facial. En declaracions a la BBC, Rynn recorda haver vist les fotografies post mortem originals de la dona quan era estudiant.

Altres d'aquests 22 casos freds inclouen una dona amb un tatuatge de flors que trobada al riu Groot Schijn a Anvers, Bèlgica; el descobriment d'un cos que havia estat cremat en un bosc d'Altena-Bergfeld, a Alemanya; i les restes d'una dona que es creu que tenia entre 16 i 35 anys i que es van trobar en una bossa al riu IJ a Amsterdam, als Països Baixos.