Almenys 24 països ja han patit rebrots de coronavirus
Els contagis han repuntat quan es recuperava certa normalitat i es tornava a l’activitat
BarcelonaLa corba de contagis de l’Iran, un dels primers països del món a rebre la bufetada del covid-19 després de la Xina, sembla una muntanya russa que puja, baixa i torna a pujar ben amunt. Que tingui aquesta forma significa almenys una cosa: lluny dels focus, el país dels perses està vivint una segona onada de la malaltia, que ja és més potent que la primera. El 30 de març l’Iran va arribar al primer pic de contagis, amb 3.053 nous casos diagnosticats aquell dia. Després de dies i dies de baixada, a principis de maig la corba es va tornar a disparar. El resultat? El 3 de juny va arribar al seu segon pic de contagis: 3.138 diagnosticats durant aquelles 24 hores. I la corba continua enfilada.
El cas de l’Iran no és aïllat. Mentre la pandèmia s’accelera i agafa dimensions vertiginoses als Estats Units -que també s’enfilen cap a un segon pic, però sense haver controlat el primer-, com a l’Amèrica Llatina, l’Índia i Sud-àfrica, hi ha una altra part del món que ja creia que tenia controlat el virus i que ara fa front a nous rebrots i als fantasmes d’una possible segona onada. El repunt de contagis que es va registrar la setmana passada al mercat més gran de Pequín o el rebrot en una empresa càrnica a Alemanya han sigut els exemples més mediàtics. Però la llista és molt més llarga: l’Aràbia Saudita, Israel, Bulgària, Macedònia del Nord, Croàcia, Portugal, el Marroc, Corea del Sud, Malàisia, Austràlia... De moment, almenys 24països han recaigut en la seva lluita contra el nou coronavirus.
Relaxament i recaiguda
“No ens ha de sorprendre gaire. És propi de qualsevol epidèmia: hi ha recaigudes, sobretot quan es relaxen les mesures de contenció”, assegura Quique Bassat, pediatre i investigador Icrea a ISGlobal. I té raó. Bona part d’aquests països que ara pateixen repunts feia setmanes que estaven intentant recuperar una certa normalitat reobrint també les seves economies.
Un dels casos més evidents és el d’Israel. Durant les últimes setmanes de maig, i amb la pandèmia aparentment controlada, el govern de Benjamin Netanyahu va impulsar una cursa per reobrir l’activitat. Tel-Aviv, la principal ciutat d’oci del país, va passar en pocs dies de viure en un tancament hermètic a començar a omplir bars, pubs i platges. Dues setmanes després, la corba s’enfilava fins a arribar al nivell actual, de més de 350 nous contagis diaris. “Ens vam equivocar quan ho vam reobrir tot massa ràpid”, s’excusava, fa uns dies, el viceministre de Sanitat, Yoav Kish. Afegia, però, que s’estaven fent més tests.
A l’altra banda del món, Austràlia també ha fet marxa enrere. El govern ha recomanat el confinament a un milió de persones de l’estat de Victòria, davant un repunt de casos que afecta sobretot Melbourne. Davant aquests rebrots -que estan relacionats amb reunions familiars i festes d’aniversari- l’executiu ha optat per una mesura si més no curiosa: limitar la compra de paper higiènic per evitar episodis com els que es van viure fa uns mesos.
La reobertura de locals d’oci també està al darrere del rebrot que es viu a Corea del Sud, un dels països que es van erigir com a model en la resposta davant el covid-19. El govern de Seül va admetre dilluns que ja estan patint una segona onada de la malaltia. Per la seva banda, països com ara Malàisia i Singapur ja han viscut fins a quatre petites onades.
A Europa, a més d’Alemanya i Portugal, hi ha altres estats en alerta. Les corbes de contagis de països com Macedònia del Nord i Bulgària mostren una pujada preocupant en les últimes setmanes. El 10 de juny el govern búlgar va decidir allargar l’estat de “situació epidemiològica extraordinària” després de gairebé triplicar el nombre de contagis diaris: es va passar d’una mitjana de 15 nous casos diaris als 75.
No gaire lluny, a Romania, el clima és similar: el país del primer ministre Ludovic Orban va registrar entre el 24 i el 25 de juny l’increment de casos de covid-19 més gran des del 22 d’abril, a l’identificar 460 positius en 24 hores. El líder liberal conservador va voler llançar un missatge a la població romanesa: “Protegiu-vos i aneu amb compte. No hem d’oblidar que el virus està present”.
