25 anys de Putin al poder: les fragilitats del líder rus
Un patinet que els serveis secrets ucraïnesos fan esclatar a la porta de casa del general Ígor Kiríl·lov, i que el fulmina, representa també un impacte en les defenses psicològiques de Vladímir Putin quan es compleixen vint-i-cinc anys de la seva arribada al poder. Els enviats de Zelenski arriben ben lluny, fins i tot al domicili del màxim especialista en armes químiques i biològiques. Al cap de pocs dies, una explosió al Mediterrani enfonsa el vaixell Ursa Major –una peça clau de la logística militar russa– quan sembla que anava cap a Síria per retirar material i equips després de la caiguda de Bashar al-Assad.
A Putin Síria se li’n va anar de les mans, obligat a reduir armament i homes i desviar-los cap a Ucraïna. A una guerra que havia de ser tan curta, la ucraïnesa, que no volia dir-ne "guerra" i en deia “operació militar especial”. I que ja dura quasi tres anys. ¿Podrà Putin evitar al llarg del 2025 que el nou règim jihadista de Síria li prengui les bases de Tartús i Khmeimim? Per acabar-ho d’adobar, un vol regular d’Azerbaidjan Airlines és abatut per error per un míssil rus. Putin en persona es disculpa. Però el mal ja està fet, el descrèdit s’imposa, i se suma als altres dos moments sagnants capaços de generar incertesa i inquietud al Kremlin i en nuclis de poder com l’FSB. I incertesa i inseguretat, plegades, fan més fràgils els règims autoritaris. Sobretot si ja duren un quart de segle.
Al Vladímir Putin que va rebre la victòria electoral de Donald Trump com una avantsala de la seva pròpia victòria els dies se li estan fent inacabables: pendent del que pot passar al seu espai geopolític i, alhora, esperant que Trump entri a la Casa Blanca el 20 de gener. Esperant una “nova normalitat” que li permeti quedar-se amb un tros d’Ucraïna mentre la Unió Europea i l’OTAN ho consenten i s’arronsen.
Els sectors de la UE que veneren tant Putin com Trump no han perdut el temps, i el primer ministre eslovac, Robert Fico –amb l’hongarès Viktor Orbán a l’ombra–, s’ha ofert com a amfitrió d’una conferència de pau per a Ucraïna que es faria en territori d’Eslovàquia. Una idea que ha agradat a Putin, mentre Fico diu que estaria molt satisfet que la pau es pactés en un país neutral com el seu. Neutral Eslovàquia? Quina barra, Robert Fico! Quan li convé, s’absté de dir que Eslovàquia pertany a la UE i a l’OTAN. A Fico li interessa per damunt de tot que Rússia li garanteixi l’arribada de gas. No seria estrany, doncs, que hi hagués ben aviat una trobada entre Robert Fico i el general Keith Kellogg, representant especial de Trump per a Ucraïna i Rússia.
Un tauler d'escacs en moviment
El tauler d’escacs es va movent. I jo diria que qui té clares les jugades és, a més de Putin, el pròxim primer ministre de facto de la Casa Blanca, Elon Musk, que el 2022 en va parlar a Twitter: Crimea torna a Rússia i el Donbàs es reparteix després d’unes votacions, sobre les quals explica quines garanties tindrien. Musk pensa que ni parlar-ne d’Ucraïna a l’OTAN. Neutralitat, doncs? ¿Garantida per forces d’interposició europees, com suggereix Macron? O amb una zona desmilitaritzada? Difícil de preveure. Com també és difícil fer càlculs sobre com reaccionaria Europa si el Kremlin decidís desviar fora d’Ucraïna les seves conduccions de gas. L’opinió pública europea està farta i cansada de la guerra i no ho amaga. Segons una enquesta de l’empresa britànica YouGov, de mitjana el 45% de l’opinió pública dels grans estats de la UE es decanta per acabar el conflicte fent concessions territorials a Rússia, i només al voltant del 26% estarien disposats a resistir.
Aquest panorama Vladímir Putin el contempla amb satisfacció, i amb no poca inquietud a l’hora d’identificar els angles del règim que cal reforçar per perpetuar-se més enllà dels vint-i-cinc anys que ara celebra. Rússia és un estat policial, que camina de ple cap a una autocràcia de voravius totalitaris, amb una societat on, a hores d’ara, la minoria de gent amb valors democràtics es passa d’amagat el llibre Patriota, on el líder Aleksei Navalni explica el seu camí cap a la mort: entre el gener del 2021 i el febrer del 2024 va passar 295 dies, gairebé 10 mesos, tancat en cel·les de càstig. Un assassinat perpetrat per les estructures penitenciàries complint ordres. Com també complien ordres els que el febrer del 2015 van abatre a trets el líder opositor liberal Borís Nemtsov davant mateix del Kremlin. I fa només unes hores, el 29 de desembre, ha estat trobat mort a la cel·la Andrei Kotov, que complia condemna per haver organitzat una agència de viatges per a les persones LGTBI. Putin ja ha dit que Rússia és un estat heterosexual, i sobretot un espai espiritual. L’únic capaç de sintonitzar amb Déu.
