400 euros per dir que Zelenski és atractiu: a Rússia torna el fantasma soviètic de les delacions

MoscouL’Olga, una jubilada de Moscou que havia anat a passar uns dies a un balneari al Caucas, no s’esperava acabar aquelles vacances en una comissaria. I menys, per haver fet broma a la cafeteria dient que Volodímir Zelenski li semblava “un home atractiu”. Era el desembre de 2022 i, des de l’inici de la guerra a Ucraïna, Vladímir Putin havia endurit terriblement les lleis per perseguir els comentaris contra la invasió o a favor d’Ucraïna. A l’Olga la va delatar una cambrera amb qui havia tingut una enganxada una estona abans. Agents de l’FSB (l’antic KGB) no van trigar a plantar-se-li a la porta de l’habitació, se la van endur detinguda i la van acabar condemnant a una multa de més de 400 euros per desacreditar l’exèrcit.

Recentment, una enquesta de la consultora FOM ha revelat que un de cada quatre russos (un 24%) denunciarien els seus veïns si els sentissin criticar la guerra o l’exèrcit, mentre que un altre 20% prefereixen no respondre. També un de cada set russos assegura que reportaria a les autoritats un comentari ofensiu sobre Putin. Segons explica a l’ARA Dmitri Anissímov, portaveu d’OVD-Info, una entitat de referència a Rússia que comptabilitza les persecucions polítiques, en els últims tres anys hi ha hagut “un gran augment” de persones represaliades per activitats contra la guerra “perquè algú n’havia informat la policia”.

Aquesta tendència ha obert la porta a convertir la delació en una manera de passar comptes per disputes veïnals, discussions de carrer o enemistats familiars. El de l’Anna i la Irina, dues veïnes de Korpikiulya, un poblet al sud de Sant Petersburg, és un de molts casos. La primera va acabar jutjada per escampar notícies falses sobre l’exèrcit, un delicte que pot arribar a penar-se amb quinze anys de presó. La Irina la va denunciar per presumptament haver enviat imatges de soldats mutilats i tancs en flames, tot i que l’Anna ho nega. Al darrere, però, s’amaga una història de rancúnia entre famílies que té l’origen en un litigi per uns terrenys.

Per als russos d’una certa edat és inevitable que aquest clima d’espietes evoqui els temps de l’estalinisme. "Les actituds soviètiques perviuen", lamenta a l’ARA la psicòloga social Anastàsia Nikólskaia. "Els joves dubto que mostrin aquest comportament, però la gent gran encara duu a terme aquesta pràctica", diu. O com afirma Nina Khrusxova, professora de relacions internacionals i besneta de Nikita Khrusxov, "és una pràctica soviètica, però alhora té a veure amb el codi genètic rus, amb la por, amb l’intent de protegir-nos a costa dels altres".

El paradigma d’aquest ressorgiment de les delacions l’encarna un home d’Ekaterinburg que es feia dir Anna Korobkova i que es dedicava compulsivament a denunciar opinions d’opositors al règim a la xarxa o als mitjans. En el primer any i mig d’invasió, aquest sicofanta diletant, anomenat realment Ivan Abaturov, va informar les autoritats de més de 2.000 missatges, que ell trobava intolerables, abans que una de les seves víctimes predilectes, l’antropòloga Aleksandra Arkhipova, descobrís la seva identitat i exposés el cas a la BBC.

Acusacions absurdes

Després de tres anys de guerra, el delicte que més malaurada fortuna ha fet és el de descrèdit a l’exèrcit. Es tracta d’un calaix de sastre on caben les més diverses absurditats: algú ensenyant un full en blanc o un full amb vuit asteriscs (que els jutges interpreten com una manera d’encriptar l’expressió “no a la guerra” en rus, net voina); un home que va comprar embotit de la cadena de supermercats Miratorg i va ratllar-ne les lletres torg per deixar a la vista Mir, “pau” en rus; un noi que passejava amb el llibre Guerra i pau, de Lev Tolstoi; una noia que duia a l’abric un pegat de roba amb un colom de la pau dibuixat; un capellà que va fer referència en una homilia al sisè manament de la tradició ortodoxa, “no mataràs”, o les mil-i-una combinacions de groc i blau de la bandera ucraïnesa, en unes vambes, unes arracades, uns pastissos, uns cabells tenyits o els bancs repintats d’un parc.

Aquestes ofenses es castiguen amb una sanció administrativa que va aproximadament dels 300 als 600 euros, la meitat d’un sou mitjà a Rússia. Tot i això, el portaveu d’OVD-Info alerta que la suma de dues infraccions de descrèdit a l’exèrcit comporta l’obertura d’un cas penal. “És l’instrument més comú de repressió i aquesta sanció administrativa et pot acabar portant a la presó cinc, set o deu anys”, apunta Anissímov.

Més d'11.000 acusacions

Des de l’esclat de la guerra, el 24 de febrer de 2022, la policia ha acusat més d’11.000 persones per desacreditar les forces armades russes, segons dades d’OVD-Info. Els agents i els delators han trobat una mina a les xarxes socials, un espai “totalment controlat per les forces de l’ordre”, en paraules del portaveu de l’entitat. Les publicacions a VKontakte, el Facebook rus, encapçalen el rànquing de les activitats més perseguides, per davant dels comentaris a les mateixes publicacions i dels comentaris a vídeos en línia. 

En aquests tres anys, en total, s’han detingut 20.088 persones que s’havien posicionat contra la guerra. Persones com l’Olga, que recorda amb tristor l’episodi del balneari. La multa econòmica no li va doldre gens al costat del menyspreu del seu entorn, que va començar a tractar-la de “boja”, “enemiga del poble” o “traïdora a la pàtria”. “El meu marit em va dir «el que has de fer és estar-te callada»”, explica, “això és segurament el que tocaria, però soc xerraire”. I, malgrat tot, no es resigna: “Estimo Rússia i no me’n penso anar enlloc. Només m’espanta que no pugui expressar pacíficament la meva opinió”.