48 hores per evacuar els civils de Kabul

LondresL'aeroport de Kabul viurà entre aquest dijous i divendres, o a tot estirar en les primeres hores de dissabte, l'última fase efectiva de l'evacuació de civils afganesos i expatriats o cooperants estrangers, tot i que l'últim soldat nord-americà marxarà el 31 d'agost. Les principals potències europees, amb tropes desplegades al país, han alertat que molta gent, una xifra a hores d'ara incalculable, quedarà enrere contra la seva voluntat, amb un gran risc per a les seves vides.

La raó bàsica és que les tropes occidentals, 5.400 nord-americans més els altres contingents –britànic, alemany, francès, canadenc, italià i espanyol (110 militars i 17 agents del Grup Especial d'Operacions i de la Unitat d'Intervenció Policial)–, necessiten entre 48 i 72 hores per sortir i endur-se tot el material amb què han assegurat el perímetre de la instal·lació.

Per bé que el president Biden ha demanat al Pentàgon un pla alternatiu per si calgués endarrerir la data límit de la retirada, segons va assegurar en l'al·locució feta dimarts al vespre des de la Casa Blanca, el cert és que la decisió està presa i és irreal pensar en una extensió.

Un dels primers països que ha finalitzat l'operació de sortida, aquest mateix dimecres, ha sigut Polònia, segons ha informat el secretari d'estat d'Exteriors, Marcin Przydacz. En una dotzena vols, el nombre d'evacuats supera el mig miler. L'últim en enlairar-se es troba ja a l'Uzbekistan. Przydacz ha assegurat que la decisió del seu govern s'ha pres després de consultar-ho amb els nord-americans i amb els britànics.

Per la seva banda, el ministre francès d'Afers Europeus, Clément Beaune, ha confirmat a la cadena CNews que l'operació d'evacuació que París va posar en marxar el 16 d'agost, i que fins ara ha aconseguit rescatar 2.000 ciutadans afganesos i un centenar de francesos, "molt [probablement]" finalitzarà dijous. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha dit en declaracions més voluntaristes que reals que intentarà continuar les evacuacions més enllà de la data límit.

I l'exmàxim responsable de l'Estat Major de la defensa del Regne Unit, lord David Richards, ha assegurat també dimecres, en declaracions a la BBC, que si el país vol "complir el termini del 31 d'agost", línia vermella fixada pels talibans perquè hi hagi tropes estrangeres en territori afganès, és "bastant segur" que l'exèrcit britànic només tingui dos dies més per continuar els seus esforços de rescat humanitari.

Fins ara, Londres informa que des de l'inici de l'actuació, en aquest cas el dissabte 14 d'agost, més de 10.000 persones han sortit en avions de la RAF i que el ritme actual, des de dimarts, és de 2.000 més cada dia. El ministeri de Defensa del Regne Unit ha informat també aquest migdia que 2.000 intèrprets i altres col·laboradors de les tropes britàniques durant l'ocupació esperen encara a la rodalia de l'aeroport per ser traslladats.

Itàlia, per la seva banda, ha aconseguit evacuar en 44 vols i fins a aquest mateix dimecres 3.741 afganesos, dels quals 2.659 ja són a Roma i a altres ciutats del país, ha informat el ministre de Defensa, Lorenzo Guerini, a les comissions d'Exteriors i Defensa del Parlament i del Senat, informa l'agència ANSA.

Espanya, al seu torn, ha rebut fins a migdia també d'aquest dimecres 1.254 persones, de les quals 975 s'hi quedaran, 146 aniran a altres països de la Unió Europea (UE), 131 als Estats Units i dues estan encara pendents de rebre un destí final.

Els primers americans ja han marxat

Qui està fent l'esforç d'evacuació més gran és, sens dubte, el Pentàgon, que des del 14 d'agost fins a aquest migdia ha aconseguit fer sortir del país 82.300 persones, 4.400 de les quals amb nacionalitat estatunidenca. De fet, en les últimes 24 hores, tant els Estats Units com la resta de països occidentals han aconseguit rescatar-ne 19.200, que han aconseguit treure en 90 vols. Alguns milers de nord-americans, no quantificats a hores d'ara per la Casa Blanca, romanen al país.

En total, l'administració Biden calcula que encara hi ha 10.000 persones que esperen a l'aeroport per marxar de l'Afganistan.

Mentrestant, el secretari de premsa nord-americà, John Kirby, ha afirmat aquest matí a primera hora de Washington que "diversos centenars" de tropes nord-americanes van abandonar dimarts l'aeroport de Kabul perquè el comandant en cap "creia que ja no els necessitava".

Kirby ha volgut desmentir que tot plegat estigui sent un caos i ha assegurat que la idea que els EUA han "pitjat un botó" per començar a retirar-se ara és errònia. Ha assenyalat que el procés s'està duent des de 14 d'abril i que queden uns 5.400 efectius a Kabul.

Futur control de la instal·lació

El règim talibà ha assegurat que un cop marxin totes les tropes occidentals l'aeroport es reobrirà i es permetran els vols civils, encara que només s'autoritzarà la sortida als estrangers. El control de la infraestructura, i sobretot el funcionament, no pot quedar en mans del grup, que apareix tècnicament incapacitat per fer-ho. Així, segons han revelat fonts governamentals turques a l'agència Reuters, els talibans han demanat a Ankara que siguin controladors de vol turcs qui dirigeixin les operacions d'enlairament i aterratge un cop hagin marxat els americans.

Turquia havia ofert ajuda al nou règim de Kabul per proporcionar assistència tècnica i de seguretat a l'aeroport quan els talibans van prendre el control de l'Afganistan, però dubta ara de l'ajuda si no se'ls permet una mínima presència de tropes per garantir la seguretat dels seus efectius. Els talibans no volen, però és vital per a la pervivència del seu règim que l'aeroport continuï operatiu per abastir-se de tota l'ajuda humanitària que calgui.