Les 7 dates clau d'un genocidi
La matança de Srebrenica, la més sanguinària de la guerra de Bòsnia, va suposar el genocidi de 7.000 bosnians musulmans a mans de les tropes de Ratko Mladic
BarcelonaL'estiu del 1995, la ciutat de Srebrenica, designada dos anys abans coma zona segura per les Nacions Unides i protegida pels Cascos Blaus, es va convertir en l'escenari de la pitjor massacre de la guerra de Bòsnia. El seu principal responsable va ser Ratko Mladic, exgeneral de les tropes serbobosnianes jutjat ara a l'Haia. Tot seguit repassem les dates clau del setge de Srebrenica.
6-8 de juliol del 1995: Desenes de milers de civils bosnians musulmans s'havien refugiat a l'enclau de Srebrenica de les ofensives sèrbies al nord-est de Bòsnia. El petroli escassejava i no s'havia entrat menjar a la ciutat des del maig. Les forces serbobosnianes van començar a assetjar amb bombes la ciutat, que estava sota la protecció d'uns 600 soldats holandesos poc armats, part del cos dels Cascos Blaus de l'ONU. Els soldats bosnians a la ciutat van demanar que se'ls tornessin les armes que havien entregat a les forces de pau, però se'ls va denegar.
9 de juliol del 1995: Els serbobosnians van augmentar els bombardejos i, alhora, milers de refugiats van arribar a la ciutat provinents de camps del sud, fugint dels avanços dels serbis. Aquests també van atacar els llocs d'observació dels Cascos Blaus.
10 de juliol del 1995: Els comandants holandesos van demanar suport aeri a l'ONU, després que els serbobosnians bombardegessin les seves posicions. Els atacs serbis es van aturar abans que arribessin els avions i van ser postposats. Uns 4.000 refugiats eren a la ciutat en aquells moments, molts d'ells reunits al voltant de les bases dels militars holandesos, i als carrers s'hi vivia un gran pànic. El comandant holandès Karremans va assegurar als ciutadans que avions de l'OTAN llançarien atacs massius contra els serbis si no s'havien retirat de la zona segura a les 6 del matí següent.
11 de juliol del 1995: Les forces sèrbies no es van retirar, però a les 9 hores el coronel Karremans va ser avisat que la seva petició no s'havia entregat correctament. La següent petició va arribar a les 10:30 al comandant general de l'ONU, el general Janvier, però els avions de l'OTAN havien de tornar a una base italiana a proveir-se de combustible, després de passar-se volant des de les 6. Al migdia, més de 20.000 refugiats –principalment dones, nens i malalts– van fugir cap a la principal base holandesa a Potocari. A les 14:30, dos caces holandesos van tirar dues bombes a les posicions sèrbies que envoltaven Srebrenica. Ratko Mladic va arribar a Srebrenica dues hores després, acompanyat d'un equip de televisió serbi. Al vespre, el general serbobosnià va trobar-se amb Karremans i va fer un ultimàtum: els musulmans havien d'entregar les armes per seguir en vida.
12 de juliol del 1995: Diversos autobusos van arribar a Srebrenica per endur-se les dones i els nens a territori musulmà, mentre els serbis van començar a apartar tots els homes d'edats entre els 12 i els 77 anys per fer-los "interrogatoris per presumptes crims de guerra". Unes 23.000 dones i nens van ser deportats en les següents 30 hores, segons les estimacions, mentre que centenars d'homes van ser tancats a camions i magatzems. Uns 15.000 soldats bosnians musulmans havien intentat escapar-se de Srebrenica durant la nit i van ser bombardejats mentre fugien per les muntanyes.
13 de juliol del 1995: Els primers assassinats de bosnians musulmans desarmats van tenir lloc en un magatzem al poble proper de Kravica. Al mateix temps, els Cascos Blaus van entregar als bosnians 5.000 musulmans que s'havien refugiat a la base holandesa de Potocari. A canvi, els serbobosnians van alliberar 14 membres de les forces de pau que havien mantingut a la base de Nova Kasaba.
16 de juliol del 1995: Les primeres informacions de massacres van començar a aparèixer, mentre els primers supervivents de la llarga marxa de Srebrenica començaven a arribar a territori musulmà. Després de negociar amb l'ONU i els serbobosnians, es va permetre als soldats holandesos que marxessin de Srebrenica, deixant enrere armes, menjar i medicines. Es creu que, en els cinc dies després, les forces serbobosnianes van assassinar més de 7.000 homes musulmans.