El 90% dels països del món han retrocedit en desenvolupament a causa de la pandèmia de covid-19

BarcelonaLa pandèmia de covid-19 ha causat estralls arreu del món i ha fet reduir en molts països el nivell d'ingressos, l'esperança de vida i el temps d'escolarització, els tres indicadors que l'ONU fa servir per mesurar el que anomena l'índex de desenvolupament humà. Tant és així que per primer cop des que s'elabora aquest índex (el 1991) aquest desenvolupament ha deixat de créixer i ha retrocedit a escala global.

Segons l'informe publicat per l'ONU aquest dimecres, entre el 2020 i el 2021 el 90% dels estats del món han vist reduït el seu desenvolupament, d'acord amb aquest índex. L'últim cop que aquests indicadors van patir una sotragada va ser amb la crisi financera del 2008, però no va ser ni de bon tros de la magnitud que ha deixat la pandèmia de covid-19. L'any 2009, just després de la crisi, un 20% dels estats del món van veure reduït l'índex de desenvolupament humà, després d'anys de no pujar del 8%. Però la mitjana global va ser encara positiva, cosa que ja no passa aquest cop.

La davallada dels indicadors de desenvolupament és generalitzada i afecta també els Estats Units, que ja van anunciar fa mesos que s'havia registrat un descens en l'esperança de vida al país arran de la pandèmia, a més d'Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i la majoria de països europeus. Segons les dades de l'ONU, però, l'estat espanyol va mantenir estable el seu índex després de la pandèmia, és a dir, que l'any 2021 aquesta dada no va pujar ni baixar en el cas d'Espanya, que continua en la posició 27 de la llista aquest 2021.

Suïssa és el país que encapçala ara el rànquing, amb una esperança de vida de 84 anys, una mitjana d'anys d'estudi de 13,9 i uns 66.933 dòlars anuals d'ingressos bruts per càpita. Globalment, l'any passat la situació es va recuperar una mica, però "de forma desigual: els països amb índexs molt alts de desenvolupament humà van registrar millores, però la resta van continuar amb el declivi", diu l'informe.

A totes aquestes xifres, que són del 2021, s'hi sumaran ara les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, que va arrencar amb la invasió russa el 24 de febrer d'enguany, que "afegirà més patiment humà" i agreujarà la situació a molts països del món a causa de la crisi energètica i de preus dels aliments que se n'ha derivat.

La crisi climàtica i la polarització política, factors d'incertesa global

Aquest informe anual de l'ONU enguany porta per títol Temps incerts, vides inestables donen forma al futur en un món en transformació, i assegura que la humanitat s'està enfrontant ara mateix a "uns nivells d'incertesa que no s'havien vist mai en la història humana". Una incertesa i una inestabilitat provocades principalment per tres factors que defineixen els temps actuals: "Els perillosos canvis planetaris de l'antropocè", en especial l'emergència climàtica, que està deixant ja "temperatures de rècord, incendis i tempestes" sense precedents; les "transformacions socials radicals que estan al nivell dels canvis que va suposar la revolució industrial" i un increment de la "politització política" a quasi tots els països del món "facilitada per la forma com s'estan utilitzant les tecnologies digitals".

Sobre aquest últim punt de la polarització, l'ONU assegura que "en un capgirament de la tendència respecte a només fa 10 anys, la tendència prevalent a molts països és ara un retrocés democràtic", a més de l'augment de conflictes armats i una xifra rècord de 100 milions de desplaçats forçosos al món, la majoria dins dels seus propis països. "Les crisis globals s'amunteguen: la crisi financera global, la crisi climàtica i la pandèmia de covid-19 i una crisi d'aliments en l'horitzó. Hi ha una sensació angoixant que qualsevol control que teníem sobre la nostra vida se'ns està escapant", diu l'informe, que cita el mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, que adverteix des de fa temps que s'acosta una intensa crisi d'aliments que afectarà especialment els països pobres per la confluència de la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i l'escalfament global.

Tot plegat dibuixa un panorama molt negre que ha fet créixer les visions negatives del món fins a extrems sense precedents i que està afectant la salut mental arreu del planeta, apunta també l'informe, que ha fet un recompte de les expressions relatives a l'angoixa, la depressió i altres malestars que apareixen en 14 milions de llibres publicats en diversos idiomes i ha trobat una tendència a l'alça d'aquestes expressions especialment aguditzada per la pandèmia, però que ja es registrava des del tombant de segle.