Els bombardejos russos colpegen amb força la xarxa energètica d'Ucraïna
El balanç de víctimes de l'onada de míssils de dilluns s'eleva a 20 morts i 108 ferits
BarcelonaL'onada d'atacs russos sobre Ucraïna ha continuat aquest dimarts, tot i que amb menys intensitat que ahir i amb un objectiu clar, que ja havia sigut colpejat dilluns: la xarxa elèctrica. Diverses localitats estaven sense llum aquest dimarts i amb alguns subministraments afectats per les apagades, en el pitjor atac contra la infraestructura energètica des de l'inici de la invasió russa. El govern de Kíiv recomanava aquest dimarts als ucraïnesos que evitessin fer servir electrodomèstics d'alt consum i intentessin estalviar electricitat, per no sobrecarregar la malmesa xarxa elèctrica. Els danys provocats pels míssils russos ja van obligar el govern ucraïnès a aturar dilluns totes les exportacions energètiques.
Els míssils de dilluns contra una vintena de ciutats ucraïneses ja van provocar apagades elèctriques importants, com la que va deixar 854 miners atrapats sota terra a la regió de Kriví Rih, al centre-est del país. La majoria havien pogut ser rescatats dimarts, excepte un grup de 98, que continua sota terra, segons informen els mitjans públics ucraïnesos. S'espera que aviat puguin sortir a la superfície.
El balanç de víctimes de l'atac de dilluns, ordenat pel Kremlin en represàlia per l'explosió al pont de Kertx, l'obra estrella de Vladímir Putin que uneix la península de Crimea amb Rússia, havia pujat aquest dimarts a 20 persones mortes i 108 ferides. Moscou va llançar 84 míssils de creuer i 24 drons de fabricació iraniana en territori ucraïnès, més de la meitat dels quals van ser interceptats per les defenses antiaèries, segons Kíiv. Els bombardejos russos van afectar 12 regions, incloent-hi el centre de Kíiv, que no patia atacs des del juny. Només a la capital els míssils van causar una trentena d'incendis.
Aquest dimarts diversos governadors ucraïnesos han denunciat nous bombardejos, com el de Vínnitsia, Serguei Borzov, que explicava a Telegram que els míssils russos havien caigut sobre la seva província cap a les set del matí, hora catalana, mentre que dos drons iranians havien colpejat la central elèctrica tèrmica de Ladijin.
El governador de Lviv també va informar d'un atac contra una instal·lació elèctrica que havia deixat sense llum fins a una tercera part de la ciutat. La localitat, ubicada lluny del front a prop de la frontera amb Polònia, també va ser un dels objectius de l'onada de míssils de dilluns. El subministrament d'aigua també va haver de ser aturat temporalment a Lviv.
El governador de Mikolaiv explicava que l'exèrcit rus havia llançat deu míssils contra el seu territori aquest dimarts, dels quals cinc havien estat interceptats, tres dels quals a Odessa. El governador de Transcarpàcia, Víktor Mikita, demanava a la població que no s'acosti encara a "infraestructures civils, com estacions de tren, centres comercials o estacions d'autobusos", i assegurava que els atacs de Rússia aquest dimarts tenien com a objectiu principal les centrals tèrmiques.
El govern turc de Recep Tayyip Erdogan tractava aquest dimarts d'exercir una altra vegada el paper de mediador entre Moscou i Kíiv i buscava un acord d'alto el foc. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha parlat per telèfon amb el seu homòleg turc, Hulusi Akar, que deia que veia "terreny comú" entre les dues parts per a un possible acord.
Míssils, una arma escassa per al Kremlin
L'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW), amb seu a Washington, assegura que els míssils de precisió que ahir va consumir el Kremlin són "cada vegada més escassos" i que es van llançar sense un objectiu militar concret. El centre alerta que Rússia té problemes per abastir-se d'aquest armament, que necessita per fer front a la contraofensiva ucraïnesa a les regions que Moscou pretén annexionar-se: Donetsk i Kherson.
Des del punt de vista de l'anàlisi militar, els atacs han tingut un impacte molt limitat al camp de batalla, on les forces russes, exhaustes i mal equipades, estan perdent terreny al front del sud i el del centre. La pèrdua del pont de Kertx encara agreujarà més els problemes logístics i d'abastiment de les tropes russes desplegades al front, que ara només poden abastir-se a través de Kherson, en un territori que està dins de l'abast dels sistemes llançamíssils Himars que els Estats Units han enviat a l'exèrcit ucraïnès.
Què busca Putin?
El balanç també deixa clar que els objectius del Kremlin no tenien un valor militar clar, sinó que buscaven generar el pànic entre la població civil –un míssil va impactar contra una zona de jocs infantils en un parc cèntric de la capital– i també danyar la infraestructura elèctrica, ara que les famílies ucraïneses es preparen per a l'hivern. No sembla que ho hagin aconseguit, perquè la reacció de la població va ser baixar amb calma a les estacions de metro i refugis i esperar que passés el bombardeig. Sembla que si algun impacte han tingut els atacs en la moral de la població ucraïnesa és més aviat en la seva disposició a resistir davant d'una invasió que té com a objectiu el seu extermini com a poble.
Putin també necessita fer callar les veus dels falcons a Rússia que reclamen més mà dura davant la successió de desastres que les tropes russes estan patint sobre el terreny. El que havia de ser un passeig per fer caure el govern de Kíiv en qüestió de dies s'està convertint en un carreró sense sortida i l'atac al pont de Crimea va ser un cop d'efecte simbòlic. Les tres últimes decisions de Putin semblen respondre a aquesta pressió dels ultres: el decret d'annexió de les quatre regions ucraïneses, la mobilització de civils i l'onada d'atacs de dilluns. Però cap d'elles respon a la realitat militar sobre el terreny i, a més, augmenta la conflictivitat interna amb una majoria que fins ara ha estat silenciosa.
Impacte en la infraestructura elèctrica
L'única fita palpable dels centenars de milions d'euros que el Kremlin va cremar amb els míssils llançats ahir és la destrucció de la infraestructura elèctrica, a les portes de l'hivern. Això és important per als ucraïnesos però també per als països veïns, perquè Ucraïna fins ara exportava electricitat a l'Europa Oriental. Els míssils russos van colpejar centrals i altres infraestructures elèctriques en 12 regions i la capital.
I ara què?
Ningú no sap exactament de quants míssils de llarg abast disposa encara el Kremlin. Els míssils de precisió com el KH-101, Kalibr o Iskander, s'han fet servir extensament a Ucraïna des de l'inici de la guerra. En els últims mesos, però, s'ha vist com també el Kremlin recorria a models més antics de l'era soviètica, dels anys 80 o fins i tot dels 60. D'altra banda, els ucraïnesos han millorat la seva defensa antiaèria (segons Alina Frolova, analista del Centre d'Estratègies de Defensa, han passat d'interceptar el 3% dels projectils a més de la meitat). Això vol dir que Rússia ha de fer servir molts més míssils si vol tocar algun objectiu. Segons el Centre d'Anàlisi de Polítiques Europees, Rússia ha pressionat les seves dues grans fàbriques de míssils, però a causa de la manca de mà d'obra especialitzada i de components que s'han d'importar de l'estranger (vetats per les sancions), només ha pogut incrementar la producció un 20%. Segons Ksenia Kirillova, de la Jamestown Foundation "Rússia té molts míssils soviètics per continuar fent atacs, però ja no seran de precisió".