Hondures, l’amenaça per als activistes ambientals
En una dècada les disputes per la terra han acabat amb un centenar d’assassinats
Ciutat De GuatemalaNelson García és l’última víctima de la sagnia que pateixen a Hondures els defensors del medi ambient i la terra, una activitat que ha esdevingut d’alt risc. García pertanyia al Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH), com la líder indígena assassinada el 3 de març, Berta Cáceres. Una missió internacional ha anat fins al país centreamericà per intentar aclarir el crim, que ha provocat una forta contestació als carrers.
Oposar-se a la voluntat del govern de construir empreses hidroelèctriques o mineres suposa per a molts la mort o la presó. Així ho posa de manifest un demolidor informe de Global Witness, publicat l’any passat i titulat Cuántos más? L’estudi revela que Hondures és el país més perillós per als activistes ambientals i de la terra, en termes per càpita, amb 111 assassinats entre els anys 2002 i 2014. Precisament, en aquest estudi ja s’advertia del risc que corria Berta Cáceres i es donava credibilitat a les amenaces de mort que va rebre després d’haver aconseguit paralitzar la construcció d’una presa al riu Gualcarque, sagrat per a la comunitat indígena lenca a la qual pertanyia.
Cop d’estat
Des del cop d’estat del 28 de juny del 2009 contra el llavors president, Manuel Zelaya, la situació s’ha anat agreujant contra els que defensen la terra i els recursos naturals enfront dels interessos de grans indústries que van ser afavorides pel govern de dretes de Porfirio Lobo. Tot just arribar al poder el 2010, Lobo va aprovar fins a 47 concessions hidroelèctriques sense tenir en compte el conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, ratificat per Hondures el 1994, que obliga a consultar els pobles indígenes quan les instal·lacions d’aquestes indústries afecten les seves terres. El president s’emparava en una llei que va aprovar i que permetia vendre els rius i altres fonts d’aigua del país als millors postors, segons l’esmentat informe.
Tot això ha provocat nombroses protestes en què la policia i les empreses privades de seguretat contractades per les concessionàries han arribat a disparar contra manifestants, i n’han matat diversos.
L’assassinat de la Berta Cáceres ha tornat a posar la lupa sobre la vulneració dels drets humans a Hondures, tal com ha denunciat una delegació d’Amnistia Internacional que va visitar el país la setmana passada.
Hondures és un dels països més violents del món. Amb 8,5 milions d’habitants, presenta una taxa de 13 assassinats cada dia. En aquest territori hi viuen set pobles indígenes que veuen que no es té en compte la seva opinió respecte als projectes que posen en perill el manteniment de les seves comunitats. L’informe de Global Witness posa de manifest que la persecució que havia patit Berta Cáceres fins a la seva mort és només la punta de l’iceberg d’una situació que pateixen altres pobles indígenes, com els tolupans. Els seus líders també han sigut assassinats per protestar contra la mineria i la tala que estan malmetent les seves terres tradicionals.
Malgrat que la Comissió Interamericana de Drets Humans ha constatat en diverses ocasions les amenaces i les agressions patides per membres del COPINH, la situació, lluny de millorar, s’ha agreujat des del cop d’estat. En aquest sentit, l’ONG Comité de Familiares de Detenidos Desaparecidos en Honduras ha registrat 3.064 abusos penals contra defensors dels drets humans. Mentrestant, l’Asociación para la Participación Ciutadana en Honduras censura que més del 90% dels casos continuen sense resoldre’s. Un dels punts més conflictius és a la vall del Bajo Aguán, on només entre el 2010 i el 2013 van ser assassinats 82 camperols.
