Un acord 'in extremis' evita que Kosovo esclati per la guerra de les matrícules
Les enganxines a les matrícules per creuar la frontera van disparar la tensió amb Sèrbia
PristinaEls representants de Sèrbia i Kosovo van arribar dimecres a la nit a un acord in extremis en l'anomenat "conflicte de les matrícules", un assumpte simbòlic que amenaçava de provocar un esclat de violència en una regió amb un passat convuls. El pacte ha estat possible gràcies als esforços mediadors de la Unió Europea i, en menor mesura, dels Estats Units. De fet, va ser l'alt representant d'Exteriors de la Unió, Josep Borrell, qui va anunciar la notícia des de Brussel·les, on les dues parts han dut a terme una maratoniana negociació de tres dies sencers.
Durant mesos, en el confí entre Sèrbia i l'autoproclamada República de Kosovo, al lliurament del passaport s'hi sumava un altre ritual per als conductors d'alguns vehicles: cobrir amb un insuls adhesiu blanc la insígnia nacional de la seva matrícula, considerada il·legal per les autoritats de l'altra banda. "Sèrbia deixarà d'emetre matrícules amb denominacions de ciutats de Kosovo, i Kosovo deixarà de realitzar accions relacionades amb la rematriculació dels vehicles", va explicar Borrell.
Gairebé tres lustres després de la declaració d'independència de Kosovo, reconeguda per una majoria de la comunitat internacional, però no per Espanya, el govern serbi no ha normalitzat les relacions amb les autoritats del que encara considera la seva província rebel. Per això, Belgrad no reconeix els seus símbols de sobirania, matrícules, passaports, etc. De la mateixa manera, el govern kosovar no vol acceptar que la minoria sèrbia a Kosovo, aproximadament un 5% de la població, utilitzi els documents i símbols de Sèrbia, que neguen la seva condició d'estat independent.
L'estiu passat ja es van produir alguns disturbis a causa d'un altre conflicte de tipus simbòlic per la manca de reconeixement mutu dels documents d'identitat. A l'agost, Brussel·les sí que va aconseguir un acord in extremis en una altra cimera tripartida, que va ajornar la discussió sobre la qüestió de les matrícules. En teoria, dimarts Pristina havia de començar a multar amb 150 euros els serbis de Kosovo que no portessin el distintiu nacional kosovar. Unes hores abans, i responent a una petició de Washington, gran aliat de Kosovo, el primer ministre, Albin Kurti, va ampliar el termini 48 hores per continuar negociant. Quan estava a punt de caducar la pròrroga, es va arribar a l'acord.
Independència tabú
Més enllà dels conflictes de tipus simbòlic, les dues parts fa anys que estan negociant una “normalització” de les relacions, ja que el reconeixement de la independència de Kosovo és un tabú a Sèrbia. Precisament, assolir aquest acord durant els pròxims mesos serà el nou objectiu de la diplomàcia europea, ja que allunyaria definitivament l'escenari d'un conflicte violent. La distància entre les parts va créixer amb l'arribada al poder l'any passat de Kurti, que ha endurit la posició negociadora de Pristina. El principal escull és l'estatut de la Comunitat de Municipis Serbis, que aplega els deu municipis de majoria sèrbia a Kosovo. Belgrad sosté que els acords de Brussel·les del 2013 preveien la creació d'aquesta institució, cosa que encara no ha passat.
Per la seva banda, Pristina s'oposa a l'ambició de Belgrad de crear una regió autònoma sèrbia, i argumenta que l'anomenat "procés de Brussel·les" no recollia aquest punt. “L'acord del 2013 no estableix que la Comunitat de Municipis tingui poders executius. El principal objectiu de Sèrbia és manipular aquesta associació perquè sigui una autonomia i converteixi el país en disfuncional. És a dir, volen crear una nova República Srpska. La minoria sèrbia ja gaudeix d'una àmplia protecció i representació a les nostres institucions.”, ha explicat a l'ARA Besnik Bislimi, vice primer ministre kosovar.
La recurrent invocació entre els kosovars al precedent de l'entitat autònoma sèrbia a Bòsnia i Hercegovina com a espantall no és casual. Després d'anys jugant amb la idea de la secessió per unir-se tot seguit a Sèrbia i de bloquejar les institucions bosnianes, el líder de la República de Srpska, Milorad Dodik, va anunciar a finals de l'any passat el llançament d'un procés de secessió. Tanmateix, Dodik, un aliat de Putin, ha frenat després dels revessos russos a Ucraïna i les greus sancions europees. Pristina tem que una regió autònoma sèrbia caigui en la mateixa dinàmica.