La UE dona llum verda a les negociacions per obrir la porta a Macedònia del Nord i Albània

El sí arriba després d'endurir les condicions a petició de França, els Països Baixos i Dinamarca

Charles Michel i Stevo Pendarovski
Júlia Manresa Nogueras
24/03/2020
3 min

Brussel·lesHa calgut endurir les condicions d'entrada perquè alguns països de la Unió Europea hagin aixecat el veto a l'obertura de negociacions amb Albània i Macedònia del Nord, dos països dels Balcans que fa dècades que fan reformes a l'espera de poder entrar algun dia al club comunitari. Macedònia del Nord fins i tot s'ha canviat el nom, en una renúncia històrica per acontentar Grècia. Aquest dimarts i per videoconferència, els ministres d'Afers Europeus de la Unió Europea han donat llum verda a obrir negociacions d'entrada amb aquests dos països balcànics, un acord a nivell polític que els vint-i-set líders hauran de ratificar dijous en la vídeocimera. Ho ha anunciat com una decisió "històrica" i amb visible satisfacció la secretària d'estat d'Afers Europeus de Croàcia, Andreja Metelko, encarregada de gestionar la cimera perquè és justament Croàcia (primer i últim país dels Balcans a entrar a la UE) qui ostenta actualment la presidència rotatòria del Consell. És un procés llarg que es pot allargar fins a una dècada. Sèrbia i Montenegro, per exemple, estan en aquest estadi des del 2005.

"No tots els estats membres estan preparats per decidir obrir les negociacions", avisava el setembre passat l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk al president de Macedònia del Nord, Stevo Pendarovski. Aleshores, la Comissió Europea ja feia dos anys que instava els estats membres a donar llum verda a les negociacions d'accés d'aquests dos estats balcànics, però acabava topant sempre amb el no de països com França, Dinamarca o els Països Baixos en una decisió que necessita unanimitat. Vist el bloqueig, i conscients que el no etern als Balcans podia girar-se en contra de l'estabilitat de la UE si els països d'aquesta zona començaven a mirar cap a Moscou o Pequín, la nova Comissió va decidir cedir a les peticions d'Emmanuel Macron i endurir els requisits d'entrada per aconseguir, com a mínim, encetar el procés.

I així ho va fer a principis de febrer, quan va presentar la proposta per reformar la normativa per a l'accés de nous països a la Unió. S'endureixen les condicions i es permet, fins i tot, suspendre les converses si es considera que l'estat sol·licitant no compleix amb les reformes. El nou procediment demana als Balcans que "ofereixin més credibilitat en el seu compromís per implementar les reformes fonamentals requerides, ja sigui en drets fonamentals i estat de dret, lluita contra la corrupció, economia o assegurar el correcte funcionament de les institucions democràtiques, l'administració pública i un alineament amb la política exterior comunitària". A més, Brussel·les disposa del dret d'aturar o fins i tot fer retrocedir les converses si durant el procés algun dels països reverteix reformes o si s'hi detecten defectes. Però la secretària d'estat de Croàcia ha reconegut que ha sigut gràcies a aquest canvi de metodologia que s'ha aconseguit la llum verda.

Per això, l'acord d'aquest dimarts ja deixa clares les exigències tant per a Macedònia del Nord com per a Albània (que es considera més lluny dels requisits): que reformin la seva llei electoral, millorin la lluita contra la corrupció i gestionin "el fenomen de les peticions d'asil no fonamentades". "Atesa l'acceleració i els resultats tangibles que ha demostrat el país en termes de lluitar contra el crim organitzat, les reformes judicials i les peticions d'asil, els estats membres han considerat que era el moment", ha explicat el comissari de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várherly, que s'ha felicitat visiblement pel resultat de la negociació però ha admès que les condicions per entrar al club són "estrictes, tot i que justes". L'avaluació de tot plegat s'establirà en unes reunions entre governs que s'allargaran durant tot un procés que es preveu llarg, fins i tot d'una dècada.

stats