Els acords de la UE amb Meloni empenyen més pasteres a les Canàries

BarcelonaL'ONG Open Arms va rescatar 374 persones al Mediterrani en només quatre dies la setmana passada. És la segona missió que l'organització fa al Mediterrani central aquest any, després que al gener rescatés 9 persones més, en una operació en la qual van tenir el vaixell ancorat i sense permisos per navegar durant 20 dies. La portaveu d'Open Arms a Itàlia, Valentina Brinis, explica que en aquesta missió, la 111, han rescatat "moltes famílies i nens". Els més menuts eren dos nadons: un d'un mes i l'altre de dotze setmanes.

Aquesta és la cara positiva d'una realitat, la de les embarcacions que intenten travessar a l'altra banda del mar, que no sempre tenen un final feliç. Els últims tres anys, el nombre de persones que han mort a les aigües del Mediterrani no ha deixat d'augmentar. Des de l'inici del 2024, ja són almenys 1.315 migrants que hi han perdut la vida, segons els càlculs de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), que adverteix que la xifra real és molt més elevada perquè molts naufragis passen desapercebuts.

Les dades indiquen un canvi de tendència en les rutes migratòries. Segons l'últim informe de Frontex, l'agència europea que gestiona les fronteres, hi ha hagut 113.400 intents de travessar a Europa de manera irregular els primers set mesos del 2024. Un 36% menys que els mateixos mesos de l'any passat. La ruta que més ha caigut ha estat la del Mediterrani central, que va de Tunísia i Líbia fins a les illes de Lampedusa i Sicília, a Itàlia. Tot i que aquesta encara és la via d'entrada principal per via marítima de migrants a Europa, amb 32.239 persones des de principis d'any, l'informe recull que enguany s'ha registrat una “disminució" que "es pot atribuir principalment a les mesures preventives de les autoritats tunisianes i líbies per interrompre les activitats dels contrabandistes”. Les polítiques de la Unió Europea, còmplices amb el govern italià de la ultradretana Giorgia Meloni, han fet que les arribades s'hagin reduït en el corredor migratori que té com a destinació Itàlia. Però, com a conseqüència, el flux migratori s'ha disparat en altres rutes.

"Si tanques una ruta, la gent n'obrirà una altra"

La portaveu d'Open Arms a Itàlia recorda que l’últim any el govern Meloni, amb el suport de la Unió Europea, va firmar un acord amb Líbia i Tunísia perquè fessin de fre dels migrants que volen arribar a Europa, amb l'objectiu que "els migrants ja no pugin als vaixells". El juliol de l'any passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prometre a Tunísia 1.000 milions a canvi d'impedir la sortida de migrants. Com a conseqüència, segons les dades del ministeri d'Exteriors italià, les arribades al país s'han reduït un 62,5% en només un any.

Però, com adverteix Brinis, "si tanques una ruta, la gent n'obrirà una altra". En el mateix període de temps, el corredor de l'Àfrica occidental –que va del continent africà a les Illes Canàries– va registrar un nombre d'arribades sense precedents. Segons Frontex, aquesta ruta va augmentar el seu flux un 154% interanual i va superar les 21.600 persones.

L'Organització Internacional per a les Migracions confirma aquesta tendència: els tres primers mesos del 2024, 13.115 migrants van arribar irregularment a les Illes Canàries procedents de les costes de l'Àfrica occidental, cinc cops més que els que van creuar durant el mateix període del 2023. De les 201 embarcacions que van arribar a les Canàries entre el gener i el març, almenys 12 van naufragar. L'altra gran via d'entrada a la Unió Europea, la que connecta Turquia amb Grècia, també ha notat un increment de passants del 54% amb gairebé 29.700 persones.

Tenint en compte que, cada any, als mesos de setembre i octubre les arribades irregulars en vaixell a Europa s'incrementen perquè s'acaba la finestra de bon temps, els pròxims mesos seran determinants per comprovar si es confirma la tendència. D'altra banda, els socorristes han notat darrerament que les embarcacions amb què viatgen els migrants són més precàries: "Últimament, hem vist molta gent que ve amb vaixells de ferro amb fibra de vidre", diu Brinis, que descriu aquestes embarcacions com "una trampa mortal".

Vulneracions a països tercers

Amb relació a l'informe de Frontex, Brinis assegura que les dades que mostren una reducció de les entrades a Itàlia "no són positives". "Sabem el que passa amb aquestes persones que estan aturades a Líbia i Tunísia: són víctimes de tràfic de persones, violacions..." A més de la facilitat amb la qual tercers països poden fer servir la immigració per fer xantatge a Brussel·les, tal com ha passat amb Turquia, el Marroc o Líbia, moltes organitzacions han alertat reiteradament de les vulneracions de drets humans que cometen les autoritats de Líbia i Tunísia contra els sol·licitants d'asil que esperen a les seves fronteres. Al maig Heba Morayef, directora regional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional, denunciava deportacions il·legals col·lectives i detencions arbitràries de treballadors d'ONG per prestar ajuda a sol·licitants d'asil: "La Unió Europea hauria de revisar urgentment els seus acords de cooperació amb Tunísia per assegurar-se que no és còmplice de les violacions dels drets humans contra migrants i refugiats ni de la repressió contra mitjans de comunicació, advocats, migrants i activistes", lamentava. D'altra banda, a Líbia, un estat fallit on el tràfic de persones s'ha convertit en una pràctica normalitzada, és habitual que els migrants passin mesos o anys retinguts per les màfies.

Per a Brinis, "el problema és al principi: cal garantir que la gent es pugui moure de manera segura". Per això reivindica que la "solució" és "incrementar el nombre de visats que els estats europeus donen als ciutadans de països africans". "Veiem només la gent que arriba dels països africans de manera irregular, però no les demandes d'asil que rebutgem", deplora.

Les nacionalitats més comunes entre les persones que han intentat travessar la frontera són Síria, l'Afganistan i Mali. Una dada que demostra, un cop més, que la majoria de persones que arrisquen la vida al mar en embarcacions precàries per arribar a Europa fugen de conflictes armats o de la violència imposada pels règims que governen als seus països.