El Nobel de la pau castiga Putin i premia activistes de Bielorússia, Rússia i Ucraïna

BarcelonaEl Nobel de la pau d'aquest 2022 estava clarament marcat per la guerra d'Ucraïna. S'havien fet moltes quinieles, però finalment el comitè noruec dels premis ha triat honorar la societat civil que lluita contra règims opressors i ho ha fet amb un premi compartit a tres bandes que envia un missatge clar al règim de Vladímir Putin, i també al seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Així, el Nobel de la pau 2022 és per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna. Un individu i dues organitzacions que destaquen com a "campions pels drets humans, la democràcia i la coexistència pacífica de tres països veïns: Bielorússia, Rússia i Ucraïna", en paraules de la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha anunciat el guardó aquest divendres des d'Oslo.

"Aquest premi no es dirigeix a Vladímir Putin, ni pel seu aniversari o en cap altre sentit, excepte perquè el seu govern, així com el de Bielorússia, representen governs autoritaris que suprimeixen els drets humans", ha dit Reiss-Andersen, en resposta a la pregunta d'una periodista que li demanava si es podria considerar aquest premi com un "regal d'aniversari" al president rus, donat que just aquest divendres Putin fa 70 anys. "Sempre donem un premi a favor d'alguna cosa i no en contra", ha afegit Reiss-Andersen. Però, tot i això, quedava clara la significació política d'aquests premis, que es concedeixen a "representants de la societat civil" que lluiten per les llibertats en tres països que estan al centre del conflicte armat més greu que pateix Europa des de la Segona Guerra Mundial.

La cap del comitè noruec ha volgut posar el focus en la repressió de la societat civil i les llibertats polítiques més que no pas en la guerra mateixa, i ha remarcat que "l'atenció que el mateix Putin ha llançat sobre ell mateix i que és rellevant aquí [per aquest guardó] és la manera com els activistes pels drets humans estan sent suprimits". Però sí que ha admès que el context de guerra ha pesat aquest any en la decisió: "Parlem de dos règims autoritaris i una nació que lluita en una guerra i el que volem destacar amb aquest premi és la responsabilitat de la societat civil per promoure valors de llibertat", ha insistit.

Un pres polític bielorús

Bialiatski és un activista polític que està actualment empresonat a Bielorússia. "El nostre missatge a les autoritats de Bielorússia és que alliberin el senyor Bialiatski i esperem que ho facin perquè pugui venir a Oslo a recollir el premi [aquest desembre]", ha dit Reiss-Andersen. "Esperem que aquest premi no l'afecti negativament, però sí que li doni ànims", ha dit, admetent que era "poc realista" que fos alliberat, donada sobretot la gran "quantitat de presos polítics" d'aquell país.

L'activista guardonat va ser un dels impulsors del moviment prodemocràtic que va sorgir a Bielorússia als anys 80 i l'any 1996 va fundar el Centre pels Drets Humans Viasna, en resposta a les controvertides esmenes constitucionals que van donar poders dictatorials al president Aleksandr Lukaixenko. Aquella reforma va desfermar fortes protestes populars, i l'organització creada per Bialiatski va documentar i denunciar repetidament la repressió exercida pel règim sobre la població.

Bialiatski ja va estar empresonat entre el 2011 i el 2014, i va tornar a ser detingut l'any 2020 en les fortes protestes d'aquell any contra la dictadura de Lukaixenko. Actualment, continua a la presó sense judici i, "malgrat això, no ha retrocedit ni un centímetre en la seva lluita pels drets humans i la democràcia a Bielorússia", deia Reiss-Andersen aquest divendres.

Memorial, ONG russa clausurada per Putin

L'organització Memorial, ara il·legalitzada, es dedicava a recollir proves de la repressió política exercida per l'URSS i a exposar els crims d'aquell règim totalitari. Va ser creada el 1987 per assegurar-se que les víctimes del règim estalinista mai siguin oblidades. Després de la caiguda de l'URSS, Memorial es va convertir en l'organització de drets humans més gran de Rússia i la font amb més autoritat sobre els presos polítics russos. Però el desembre del 2021 el Tribunal Suprem rus va forçar el tancament del centre de documentació d'aquesta ONG sota l'empara de les lleis de Putin que qualifiquen qualsevol moviment crític com a "agent estranger". El centre va tancar, però els activistes mantenen la seva lluita.

Dos premis Nobel, Andrei Sàkharov i Svetlana Gànnuixkina, són fundadors d'aquella organització. "També ha estat al capdavant dels esforços per combatre el militarisme i promoure els drets humans", ha dit la cap del comitè noruec, que ha recordat que Memorial va recopilar fins i tot proves de crims de guerra a Txetxènia. Per aquesta feina a les guerres txetxenes, el 2009, la cap de Memorial en aquella regió, Natalia Estemírova, va ser assassinada. Durant anys, molt abans i tot de la seva il·legalització, els activistes de Memorial han patit "amenaces, empresonaments, desaparicions i assassinats com a part de l'assetjament del govern", deia Reiss-Andersen.

Documentar els crims de guerra a Ucraïna

El tercer guardonat, el Centre per a les Llibertats Civils, va ser fundat a Kíiv l'any 2007 i des de llavors ha treballat per "enfortir la societat civil ucraïnesa i convertir el país en una democràcia plena", destacava el comitè. Des de la invasió russa del 24 de febrer, aquest centre ha estat documentant els crims de guerra comesos durant la guerra perquè puguin ser jutjats.

L'any passat el Nobel de la pau va recaure en dos periodistes, Maria Ressa i Dmitri Muràtov, que informen de manera crítica sobre els abusos de poder dels presidents Rodrigo Duterte a les Filipines i Vladímir Putin a Rússia, respectivament. Va ser, doncs, un guardó en defensa de la "llibertat de premsa i d'expressió com a principis bàsics de la democràcia", centrat en la tasca de denúncia dels règims polítics opressors que fa el periodisme. Aquest any es volia reconèixer la lluita directa contra aquesta opressió i en favor dels drets humans i la democràcia que fa la societat civil.

Les quinieles ja ho apuntaven

La guerra d'Ucraïna i l'emergència climàtica eren els dos grans temes que marcaven les quinieles, malgrat que la presentació de candidatures per al Nobel de la pau 2022 es va tancar el 31 de gener, prop d'un mes abans que arranqués la invasió russa a Ucraïna. Els membres del comitè noruec, però, poden presentar candidats propis en la seva primera reunió, que es va celebrar al març. Per això, diverses veus apuntaven la possibilitat que el Nobel d'aquest any fos per al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per al poble ucraïnès o per al diari digital The Kyiv.

Tot i així, sonaven més realistes les apostes que parlaven de l'opositor rus Aleksei Navalni, l'opositora bielorussa Sviatlana Tsikhanóuskaia, l'hindú Harsh Mander, l'uigur Ilham Tohti, els activistes hongkonguesos Agnes Chow i Nathan Law o el moviment de desobediència civil contra la dictadura a Birmània. L'activista climàtica Greta Thunberg tornava a ser també a les quinieles, com és ja habitual en els últims anys, així com el divulgador científic britànic David Attenborough. Aquest és l'únic dels cinc guardons creats pel suec Alfred Nobel que s'entrega fora de Suècia, en concret a la capital noruega, Oslo.