“Ens acusen d’antisemites perquè és l’únic que tenen per frenar les protestes”

Nova YorkEl centenar de tendes verdes i taronges que s'acumulen al centre del campus de la Universitat Colúmbia, a Nova York, són el cor de les protestes contra la guerra de Gaza que s'estan escampant arreu de les universitats dels Estats Units. Les imatges de dijous passat de la policia detenint un centenar d'estudiants en aquest campus no han fet més que alimentar les mobilitzacions. El campament s'ha convertit en el focus del debat sobre els límits de la llibertat d'expressió mentre alguns sectors etiqueten els manifestants d'"antisemites" i exigeixen que es posi fi a les protestes. “Ens acusen d’antisemites perquè és l’únic que tenen per frenar les protestes”, explica a la sortida del campus el Matt, un alumne que prefereix no donar el seu nom real.

Des que van començar les protestes alguns estudiants jueus s'han queixat que se senten insegurs a causa de l'acampada i que han patit assetjament. Davant les acusacions d'inseguretat, l'administració del centre ha anunciat que les classes seran semipresencials el que queda de curs.

"Molta gent està posant el focus en el fet que el campus no és un espai segur per als jueus, però si vesteixes una kufia o sembles àrab t'assetgen. Et diuen terrorista, però d'això ningú en parla. L'altre dia em van increpar perquè porto la kufia i es pensaven que era jueu", explica el Matt, que ha estat participant en l'acampada des del primer dia. La Leila, una estudiant àrab, també explica el mateix a l'entrada del campament: "Ningú parla de com ens estem sentint nosaltres, ni de la islamofòbia ni del sentiment antiàrab".

Malgrat les acusacions d'antisemitisme, els activistes defensen que l'ambient és "pacífic". "El campament està ple d'estudiants jueus que donen suport a Palestina. Musulmans i jueus han estat resant en el mateix espai. L'altre dia va ser el Péssah (festivitat jueva) i vam compartir el pa junts", explica la Leila mentre es treu una estona la mascareta. Molts dels alumnes que estan dins del campament combinen les kufies amb les mascaretes per intentar preservar l'anonimat. Hi ha la por que se'ls identifiqui i que puguin quedar "marcats" de cara al futur.

L'Althea, que és jueva i també està a l'acampada, corrobora el que diu la Leila: "És un espai on jueus i musulmans resem junts. Crec que hi ha gent que està espantada pel fet que hi hagi tants jueus implicats en les protestes per l'alliberament de Palestina". Dues de les organitzacions que secunden la protesta són Jewish Voice for Peace i Columbia Students for Justice in Palestine.

En una tela blanca que penja sobre l'entrada de l'acampada, hi ha escrites les demanes dels estudiants: que la universitat talli tots els vincles, tant econòmics com acadèmics, amb Israel i que s'amnistiï els alumnes que estan suspesos. "No és la primera vegada que la universitat accepta les demandes dels estudiants, ja ho va fer amb les protestes contra l'apartheid de Sud-àfrica. És inevitable que la universitat acabi cedint. Per a mi la pregunta és quan ho farà", explica la Darielisa, que també participa en l'acampada.

El referent que cita la noia és el de les protestes del 1985 per aconseguir que Colúmbia tallés tots els seus vincles amb l'apartheid de Sud-àfrica. El campus té una llarga història d'activisme i és conegut precisament per això: l'any 1968 els estudiants també van liderar una de les protestes més importants de Nova York contra la Guerra del Vietnam. Més de cinquanta anys després a les parets del campus tornen a ressonar les proclames contra la guerra. En aquest cas és per Gaza.

Les interpretacions dels lemes

Un dels lemes que canten els manifestants i que ha estat acusat de promoure l'antisemitisme és el de "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure". Algunes persones consideren que és un crit que demana el genocidi dels israelians. "És un crit per demanar la llibertat de totes les regions palestines que estan sota ocupació. Defensar els drets humans no ha de ser vist com una amenaça", argumenta la Leila. Aquests casos on s'etiqueta com a discurs d'odi proclames que no fan una crida explícita i clara al genocidi, poden convertir-se en un terreny relliscós, reflexiona Graham Piro, de la Fundació pels Drets Individuals i d'Expressió (FIRE). "Si comencem a censurar proclames sobre les quals en aquest context no hi ha un acord objectiu sobre què significa cridar al genocidi, perquè per a uns és defensar la resistència dels palestins i per a altres és vist com que Israel no hauria d'existir, cada cop s'acabarà posant tantes restriccions fins al punt que s'aconseguirà silenciar la conversa", exposa Piro.

Les acusacions d'inseguretat i de discurs d'odi afegeixen més pressió sobre la rectora de la universitat, Nemat Shafik, perquè desmantelli el campament. "Si les protestes són pacífiques, no es poden prohibir així com a així", explica Piro. Colúmbia és una universitat privada (forma part del grup d'elit de la Ivy League) i en el seu cas el dret de la llibertat d'expressió no està vinculat a la primera esmena de la Constitució, com sí que passa als campus estatals. "Colúmbia té polítiques pròpies que diuen que protegiran el dret de la llibertat d'expressió, sempre que es protesti pacíficament. Però això no vol dir que els alumnes tinguin un dret absolut a protestar fins al punt que pertorbin el funcionament normal del campus. I això sembla que és el que ha passat amb l'acampada", diu Piro, encara que reconeix que es tracta d'una situació complicada per al centre, perquè l'objectiu de tota protesta és molestar i fer-se notar.

"Als Estats Units també tenim una llarga tradició de desobediència civil que consisteix en trencar la llei conscientment per expressar el teu compromís amb la causa, i això no està protegit per la Primera Esmena. Vull dir, si trenques les normes, hi ha conseqüències", explica David Keating, president de l'Institut per a la Llibertat d'Expressió. Per a Keating, això és el que estan fent els estudiants en el moment que decideixen plantar les tendes. "L'important aquí és que la resposta del centre sigui proporcional", diu Piro.

La intervenció de la policia

Que Shafik truqués a la policia dijous passat és un fet que ha estat criticat perquè feia anys que no passava. "Després que la policia entrés al campus durant les protestes contra la Guerra del Vietnam, es van establir unes regles perquè els futurs administradors de Colúmbia treballessin amb els estudiants i el professorat per determinar si calia intervenció policial. I Shafik va infligir-les perquè no va rebre l'autorització", exposa Patricia Dailey, professora de Colúmbia i membre de l'Associació Americana de Professors Universitaris (AAUP, en les sigles en anglès).

El debat entorn del dret de llibertat d'expressió s'ha vist enfangat per l'entrada dels interessos polítics en l'equació. Dimecres l'speaker de la Cambra dels Representants, el republicà Mike Johnson, va visitar la universitat per mostrar el seu suport als alumnes jueus davant "l'antisemitisme". A part de demanar la dimissió de Shafik, va acusar els estudiants d'estendre "el virus de l'antisemitisme" dins del campus i en altres universitats. La posició tan dura de Johnson respecte a les protestes propalestines arriba en un moment de crisi en què els sectors del partit republicà més afins a Trump demanen el seu cap per haver portat a votació al Congrés l'ajuda per a Ucraïna. "Amb aquestes declaracions l'únic que s'intenta és fer que la situació sembli inestable i perillosa per justificar després la intervenció policial", afirma Dailey.