Adeu Coca-Cola, hola Cool-Cola: Rússia vol seguir vivint com Occident
La marxa de grans multinacionals fomenta l’auge de variants russes de productes coneguts mundialment
MoscouEls hipsters moscovites i peterburguesos ja no poden reunir-se als Starbucks, però tenen l’opció russa, Shokoladnitsa. Per refrescar-se quan a l’estiu fa calor hi ha tres noves opcions: la Cool-Cola, l’Street i la Fancy, fabricades per productors russos. A pesar de ser noves marques, els productes resulten molt familiars per al consumidor –els tres noms són una picada d'ullet que evoca el nom de marques de begudes occidentals–. El mateix fabricant, de fet, els promociona amb la frase “gustos clàssics dels teus refrescos preferits”. Rússia vol mantenir productes occidentals sense recórrer a les multinacionals estrangeres i busca el seu propi camí per fer-ho.
La Margarita explica com l'afecta la marxa de les empreses occidentals, un càstig arran de l'ofensiva russa contra Ucraïna. “La vida es complica una mica més”, conclou. “Amb la roba és més fàcil, es pot comprar també a Turquia”. Istanbul s'ha convertit en una destinació molt cotitzada entre els russos, ja que és dels pocs llocs on poden volar de forma directa, tot i els alts preus.
Segons càlculs de l’Ajuntament de Moscou, prop de 200.000 dels 14 milions de moscovites han perdut la feina amb la fugida d’empreses. La Margarita entén que les companyies marxin de Rússia, pensant “des del punt de vista de la rendibilitat del negoci”, però afirma que està “enfadada amb els polítics de tots els països". "Juguen amb les nostres vides”, lamenta. Per al consumidor final, aquesta marxa és un contratemps, però per als fabricants russos és un problema que encareix la producció de molts articles. Si a això s'hi afegeix la pèrdua de llocs de treball i aquest encariment del dia a dia, la població russa –que corre el risc de deconnectar-se del món i que ha deixat de viure com vivia fa uns mesos– haurà de fer front a una economia en declivi.
El Kremlin busca mesures per pal·liar-ne l'impacte. En les últimes setmanes, Moscou s'ha plantejat legalitzar tant la pirateria com les importacions de marques sense el seu consentiment. Això significa, en el primer cas, permetre que els ciutadans russos burlin les restriccions a l’hora d’accedir a determinats softwares que no tinguin alternativa russa. En el segon cas, per esquivar les sancions occidentals, el govern rus va decidir permetre les importacions de productes estrangers sense el permís de les marques titulars del dret de propietat intel·lectual.
Una estratègia similar han seguit en el mercat aeri, on també es nota la manca d’importació, ja que moltes peces d’avions es fabriquen a Occident. Tot i que s’ha impulsat la producció nacional, encara és escassa per cobrir les necessitats de les aerolínies russes, i el país ha trobat una manera per poder tenir peces de recanvi per a les aeronaus a curt termini: canibalitzar els avions que ja tenen en propietat les companyies. Això significa sacrificar alguns vehicles per recuperar-ne les peces i fer-les servir quan calgui.
La Runet, la xarxa nacional
I el mercat d’internet i les xarxes socials no n'és una excepció. El país euroasiàtic porta anys desenvolupant webs i serveis online similars als nord-americans però orientats al públic rus. Hi ha el Google rus (Iandeks), el Facebook rus (Vkontakte) i el Netflix rus (Kinopoisk), entre d'altres. Un internet únicament rus, una Runet, és una idea que fa anys que el Kremlin rumia, seguint l’estela xinesa.
La creació d’un internet propi, desconnectat de la resta del món, és un projecte dels governants des de l’any 2014. No és casualitat. Aquell any es va produir el xoc de trens més important fins a aquell moment entre Occident i Rússia: la revolució de l’Euromaidan a Ucraïna; la posterior annexió de Crimea per part de Moscou i l’inici de la guerra del Donbass entre els rebels pro-russos i el govern de Kíiv.
Al principi, totes aquestes alternatives es van desenvolupar únicament per motius comercials. Però amb el bloqueig d’algunes xarxes socials totes les variants pròpies han guanyat força davant els seus competidors estatunidencs. És el cas de Rossgram. Instagram és molt popular a Rússia, i el seu ús no es va aturar després del bloqueig el passat mes de març, gràcies a l'ús generalitzat de serveis que permeten accedir-hi, com les VPN.
De totes maneres, han sorgit alternatives nacionals, com Rossgram. Malgrat que ha buscat assemblar-se molt al seu competidor principal, també se n’ha diferenciat en alguns aspectes, com contingut de pagament dins la plataforma. Però tot i els intents de Rossgram d'ocupar el lloc d'Instagram, els usuaris s'han trobat amb certes dificultats. L'Anna, una bloguera russa, explica que es va voler fer un perfil, però se'n va desdir: "Després del registre et demanen una tarifa d’entrada de 10.000 rubles [160 euros al canvi actual]". "Cap conegut ha volgut registrar-s'hi", afegeix.