Crida per investigar els crims de guerra del Regne Unit i els EUA a l'Afganistan

LondresL'Afganistan encara espera més disculpes. Després que el cap de l'exercit australià, el general Angus Campbell, en demanés aquest dijous per l'assassinat a sang freda d'almenys 39 civils, i la tortura de dues persones més, a mans de les seves forces d'elit, la Comissió Independent de l'Afganistan de Human Rights Watch ha fet una crida perquè altres països amb presència militar a la república centraasiàtica segueixin els mateixos passos i investiguin possibles violacions dels drets humans comeses pels seus soldats.

Així, la Comissió creu que "els Estats Units, el Regne Unit i altres països haurien de respondre als informes mediàtics i investigar la participació i el lideratge de les seves forces en la violència contra civils afganesos". I, en aquest sentit, es fa una crida específica "al govern britànic perquè investigui les acusacions sobre la conducta criminal dels seus militars".

Periòdicament els mitjans de comunicació britànics han informat de crims de guerra de l'exèrcit en els conflictes recents de l'Iraq i l'Afganistan. El novembre de l'any passat, la BBC sostenia que l'executiu i les forces armades els van encobrir, de fet. Les violacions dels drets humans, suposadament, van afectar adults però també nens. El govern conservador del Regne Unit va decidir tancar les investigacions sobre qualsevol possible fet delictiu i només hi ha hagut una condemna de fets comesos a l'Afganistan.

Va tenir lloc el setembre del 2013, quan el sergent dels Royal Marines Alexander Blackman va ser considerat per un tribunal marcial culpable d'haver assassinat un insurgent talibà ferit i desarmat a la província de Helmand. El 6 de desembre d'aquell mateix any, Blackman va rebre una pena de cadena perpètua amb un mínim de deu anys de compliment abans de poder demanar la llibertat condicional. Però l'abril del 2017, després d’una apel·lació que va canviar el grau de la pena a homicidi, Blackman va sortir de la presó després d’haver-hi passat tres anys.

Una història de molta complicitat

La històrica complicitat de l'administració britànica amb els presumptes responsables de crims de guerra del seu propi exèrcit –un exemple és la matança d'Amritsar (1950)– ha quedat de manifest, una vegada més, aquest 2020 després que el govern de Boris Johnson hagi promogut una revisió de la llei del 2006 que, a la pràctica, és un xec en blanc per a les tropes quan els suposats fets delictius tenen lloc en territori estranger.

És el que fa l'anomenada Overseas Operations (Service Personnel and Veterans) Bill, actualment en tràmit parlamentari, que l'advocat Clive Baldwin, que col·labora amb Human Right Watch, considera una mena de llicència per matar i que Amnistia Internacional creu que és "un intent de situar els militars per damunt de la llei".

El projecte actua com un termini de prescripció eficaç, que comporta tot un seguit de mesures que actuen com una triple garantia de bloqueig. El text està dissenyat per fer que sigui pràcticament impossible processar gairebé tots els casos cinc anys després de la presumpta infracció. Això inclou crims de guerra, tortures o altres abusos. En altres paraules, qualsevol crim comès a l'Iraq i a l'Afganistan abans del 2015 –tots els d'Irlanda del Nord també– quedarà impune, tenint en compte que abans d'aquesta cobertura legislativa era molt difícil demanar-ne responsabilitats.