Així actuen a Cisjordània els colons que volen ocupar Gaza
Les seves posicions s'han multiplicat a uns nivells de rècord des de l'inici de la guerra i ja han forçat l'expulsió de més de 1.600 palestins
BarcelonaCentenars de colons israelians van acampar dilluns passat a la frontera amb Gaza per reclamar una nova ocupació de la Franja i la construcció d'assentaments en territori palestí, una idea que ha guanyat força en el govern de Benjamin Netanyahu després de més d'un any de guerra. L'acampada, de fet, va comptar amb la presència de deu membres de l'executiu israelià. Dos d'ells, els ministres d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, ja viuen en assentaments a la Cisjordània ocupada, un territori que serveix de mirall per als que volen estendre les colònies a Gaza. "El que està passant a Cisjordània ens ajuda a entendre quin pot ser el futur de Gaza", afirma en conversa amb l'ARA Mauricio Lapchik, director de relacions externes de Peace Now, una organització israeliana contrària a l'ocupació.
Què està passant, però, a Cisjordània? Amb més de 700.000 colons i 300 assentaments il·legals –inclosos els de Jerusalem Est–, segons les últimes estimacions de l'ONU, el procés de colonització s'ha accelerat des del 7 d'octubre de l'any passat. Un informe de Peace Now, publicat fa dues setmanes, recull xifres rècord de nous assentaments i ampliació dels ja existents des de l'inici de la guerra. Un procés que ha anat acompanyat d'un increment de la violència dels colons i de l'exèrcit contra la població palestina –amb almenys 700 assassinats fins ara– i que, segons l'organització israeliana, té un objectiu clar: "Annexionar Cisjordània i reduir l'espai palestí a l'àrea C", que representa un 60% del territori ocupat i que, segons els acords d'Oslo (1993), està sota control d'Israel.
Una dada important que destaca l'informe és que en el que portem de 2024 Israel ha declarat com a "terra estatal" –una confiscació de facto– fins a 24.193 dunams –un dunam equival a mil metres quadrats–, fet que suposa la meitat del territori incautat des del 1993. Això ha permès la multiplicació dels outposts o posicions d'avançada dels colons, petits assentaments contraris tant a la llei internacional com a la israeliana i que fins ara no estaven reconeguts oficialment pel govern.
Els outposts poden ser simplement una tenda, unes caravanes o unes construccions tipus barracons en què s'instal·len els colons. "Se situen estratègicament per impedir que els palestins puguin accedir a les seves terres i tallar la seva continuïtat territorial, i a partir d'aquí van creixent més i més", explica Lapchik. Des de fa un any, Peace Now ha comptabilitzat l'establiment de 43 noves posicions d'aquestes, majoritàriament en forma de granja, i ja multipliquen per sis les que s'havien registrat de mitjana cada any entre el 1996 i el 2003 (7).
Es tracta d'una situació sense precedents, destaca Lapchik, i més si tenim en compte que "per primer cop" el govern està donant suport obertament a aquesta expansió dels colons. Una investigació recent del diari Haaretz revela que almenys sis ministeris del govern estan implicats en el finançament i el manteniment dels outposts. Sis d'aquestes posicions, a més, han estat oficialment legalitzades –a ulls d'Israel– com a nous assentaments al llarg dels últims mesos i tres més han estat declarades "barris" de colònies ja existents, segons Peace Now. En paral·lel l'informe també destaca que el govern ha aprovat plans per construir més de 8.600 noves cases per als jueus en territori ocupat.
Com es viu aquesta situació sobre el terreny? A la vall del Jordà, on el 95% del territori fronterer amb Jordània està declarat àrea C, els atacs i l'assetjament contra els palestins són constants. "Els colons han assumit el lideratge a la zona. La policia i l'exèrcit israelià fan el que ells volen", explica a aquest diari Rashed Khudiri portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà. Colons i soldats es presenten conjuntament a comunitats palestines amb l'objectiu d'expulsar-ne els habitants, explica Khudiri, i ho il·lustra amb un cas recent al nord de la vall, en què els jueus instal·lats en un nou outpost van aconseguir fer fora de casa seva fins a 14 famílies després de diversos atacs, els van confiscar part de les seves propietats i i els van amenaçar d'endur-se les ovelles que tenien si no marxaven.
Les sancions internacionals, insuficients
Només cal fer una ullada als vídeos que l'organització israeliana B'Tselem han penjat a les xarxes socials per comprovar que aquesta situació és una constant a tot Cisjordàndia. Les imatges de colons, escortats per soldats, cremant cotxes i cases palestines o amenaçant nens amb pistoles en són només dos exemples. En les últimes setmanes també s'han multiplicat els atacs contra els palestins que treballen en la campanya de la recollida d'olives, que acaba a mitjans de novembre i que està sent la "més perillosa" mai vista, segons l'ONU. "Els colons ataquen els palestins quan estan collint les olives o es queden observant-los i, quan acaben, els roben tota la collita", explica a l'ARA Hisham Sharabati, coordinador del Comitè de Defensa d'Hebron.
El resultat de tot plegat és que més de 1.600 palestins, 794 dels quals menors, s'han vist desplaçats forçosament per colons des que va començar la guerra, segons dades de les Nacions Unides. "Hi ha molts pobles i comunitats que encara resisteixen però estic convençut que properament hi haurà més atacs i famílies desplaçades", lamenta Khudiri.
Lapchik admet que les sancions internacionals contra els colons –les últimes, aprovades pel Regne Unit la setmana passada– no són "suficients" per aturar l'avanç dels jueus al territori ocupat, i està convençut que "si la comunitat internacional no fa res per aturar-ho, és el que passarà a Gaza". I s'explica: "El primer pas és l'ocupació militar, i a partir d'aquí les portes queden obertes a les colònies. Primer amb petits outposts –continua–, que potser al principi són desmantellats i novament construïts; després l'exèrcit dirà que els ha de protegir i més endavant es convertiran en una cosa més gran".
La nit d'aquest dijous passat un primer grup de colons va ser dissuadit pels soldats quan intentava creuar la tanca fronterera amb Israel per accedir a Gaza. "Estem preparats per tornar a viure a Gaza així que rebem llum verda de l'exèrcit i ens digui que és un lloc segur", deia una de les participants en l'acampada de dilluns.