L'ecocidi de quatre anys de Bolsonaro
La desforestació s'ha disparat a tots els ecosistemes del Brasil i és especialment greu a l'Amazònia, que està a prop del punt de no retorn
BarcelonaEl president del Brasil, Jair Bolsonaro, acumula cinc denúncies al Tribunal Penal Internacional de la Haia per crims contra la humanitat. Dues d'elles són per la seva política negacionista del covid, que ha deixat al país milers de morts, i les altres són per genocidi als pobles indígenes i per ecocidi. Els mateixos indígenes brasilers i una ONG austríaca van portar l'any passat al TPI denúncies paral·leles que presentaven els crims mediambientals de Bolsonaro com a crims de lesa humanitat, començant per la desforestació de l'Amazònia. La selva tropical més gran del món, i com a tal un dels principals embornals de captació de CO₂ del planeta, ha perdut 34.000 quilòmetres quadrats de vegetació en els tres primers anys de Bolsonaro (del quart encara no se'n tenen dades completes). Una superfície equivalent a tot Catalunya més la meitat de les Balears.
"Els quatre anys de Bolsonaro han sigut una tragèdia per a tota la humanitat", diu el professor d'ecologia política de la Universitat Federal de Bahia, Felipe Milanez, convençut ell també que es pot parlar perfectament d'"ecocidi". "Hi ha hagut una explosió de desforestació en tots els ecosistemes del Brasil, no només a l'Amazònia: amb Bolsonaro hi va haver el pitjor incendi al Pantanal de tota la història, que va ser una massacre d'animals", explica, en al·lusió als devastadors incendis que l'any 2020 van cremar durant mesos i van matar fins a 17 milions d'animals en aquest bioma ubicat al sud-est del país i que és l'aiguamoll d'aigua dolça més gran del món. Alhora, a l'oest de Bahia, en un altre ecosistema diferent com és la sabana tropical del Cerrado, "hi ha les taxes de desforestació més alta fora de l'Amazònia" per l'expansió dels cultius de soja, diu Milanez.
Milanez fa servir també un altre terme que utilitzen ja molts altres brasilers per parlar de la política de Bolsonaro cap als recursos naturals brasilers: saqueig. "Les organitzacions criminals que saquegen l’Amazònia s’han vist afavorides pel govern ultra dels últims quatre anys", assegura l'acadèmic. Bolsonaro ha retallat el finançament a totes les agències públiques mediambientals i ha posat l’exèrcit al càrrec de la coordinació en la lluita contra els crims mediambientals. "Això està permetent per exemple que les accions de fiscalització siguin anunciades prèviament, cosa que dona temps als criminals per marxar, o que la maquinària requisada no es destrueixi", explica Adriana Ramos, de l'Institut Socioambiental del Brasil.
"Tota la política [de Bolsonaro] s'ha fet en termes de promoure i protegir la desforestació il·legal i obrir les àrees protegides a l'exploració", afirma Ramos, i denuncia que als territoris indígenes –que com a tals legalment són zones vedades a l'explotació– la desforestació ha crescut "un 300% o 400%" en els anys de Bolsonaro. El principal responsable, en aquests casos, ha sigut la mineria: la permissivitat de Bolsonaro ha impulsat una febre de l'or que ha tingut episodis de violència i assassinat contra tribus indígenes de l'Amazònia. En termes generals a tota la selva amazònica, però, és l'explotació ramadera i agrària la que genera més desforestació.
El primer any de govern de Jair Bolsonaro al Brasil, la taxa de desforestació de l'Amazònia es va disparar prop d'un 30% i va tornar a les xifres de feia onze anys. Des de llavors s'ha mantingut cada any per sobre dels 10.000 quilòmetres quadrats de superfície desforestada, quan s'havia arribat a 4.500 quilòmetres quadrats de desforestació el 2012 com a pic més baix, amb dades de l'INPE, el maltractat Institut de Recerca Espacial Brasiler, al qual Bolsonaro ha retallat fons.
El pla per combatre la desforestació que va impulsar l'any 2004 l'avui candidat de nou a la presidència, Luiz Inácio Lula da Silva, va iniciar un decreixement en la pèrdua de bosc anual a l'Amazònia, que es va reforçar encara més amb la moratòria per a la desforestació per cultius de soja que es va imposar el 2006. Aquella moratòria encara avui prohibeix qualsevol nova desforestació a l'Amazònia si és per cultivar soja. I, almenys fins a l'arribada de Bolsonaro, aquella prohibició s'estava complint, encara que fos per la pressió comercial de les empreses estrangeres importadores que no volien veure el seu nom vinculat al terme desforestació. "El canvi de govern [del 2019] va debilitar la moratòria", assegura Ramos. Però l'efecte rebot d'aquesta moratòria va ser la destrucció d'un altre ecosistema brasiler: la sabana tropical del Cerrado, la més biodiversa del món. En aquest bioma, que ocupa 200 milions d'hectàrees al nord-est del brasil i en especial a la regió central coneguda com a Matopiba, és on més estan creixent els cultius de soja a costa d'unes taxes creixents de desforestació.
La bancada ruralista, que representa el poderós sector agrícola i dels terratinents en el Congrés brasiler, té cada cop més poder. I justament al Senat encara estan pendents d'aprovació noves legislacions de Bolsonaro que permetrien "legalitzar desforestació que ara es considera il·legal i amnistiar part de la desforestació que ja s’ha fet il·legalment", explica Ramos. En les eleccions del 2 d’octubre, el partit de Bolsonaro va ser la força més votada al Parlament i al Senat, però l’aprovació o no d’aquestes lleis dependrà de les aliances que el partit de Lula da Silva està intentant teixir amb les forces de centredreta. "Marcarà la diferència qui guanyi la presidència, perquè tindrà més força per aconseguir majories", diu Ramos.
Tot i que l’Amazònia no és en realitat el pulmó del planeta (ho són els oceans que produeixen la meitat de l’oxigen que respirem), sí que és una peça indispensable per estabilitzar tot el sistema climàtic de l’Amèrica del Sud. A escala global, a més, sí que juga un paper fonamental com a captador de carboni. Però un estudi científic ja assegurava l’any 2021 que el bosc amazònic, en algunes zones molt degradades, ha deixat d'absorbir CO₂ i ha passat a expulsar-ne. L’últim Índex Planeta Vivo de WWF, publicat aquest mateix octubre del 2022, alertava també que l’Amazònia està "a punt del seu punt de no retorn", un fet que només faria que alimentar la crisi climàtica. "Tenim la sensació que si Bolsonaro guanya les eleccions –diu Ramos–, arribarem a aquest punt de no retorn molt aviat".