Així funciona l'escut que converteix el cel d'Israel en (quasi) impenetrable per als míssils

BarcelonaAquest dissabte a la nit, una suor freda va apoderar-se de milions de persones a l'Orient Mitjà i de moltes cancelleries del món sencer. Les informacions de diverses fonts apuntaven a un atac iranià contra Israel amb desenes o centenars de drons i míssils balístics. L'escenari d'una imminent guerra regional, o fins i tot mundial, va deixar de ser una simple hipòtesi teòrica. Tanmateix, de moment, les previsions més funestes no s'han materialitzat, sobretot gràcies a l'èxit rotund dels sistemes de defensa antiaeris israelians, que, amb el suport dels seus aliats, sobretot els EUA i el Regne Unit, van interceptar el 99% dels drons i míssils iranians.

L'escut antimíssils israelià està format per diverses capes, cadascuna dedicada a interceptar un tipus d'amenaça diferent. Probablement, el més conegut dels sistemes de defensa antiaeris és l'anomenat Cúpula de Ferro, que s'activa cada cop que esclaten les hostilitats amb Hamàs o Hezbollah. Ara bé, aquest no és l'únic sistema que va intervenir dissabte a la nit. L'altre sistema principal, que fins ara no s'havia provat mai en un conflicte real, és l'Arrow 3. Els dos sistemes actuen de manera semblant, però el seu abast és diferent. Mentre que la Cúpula de Ferro té com a objectiu interceptar els projectils de curt abast, normalment llançats a una distància de desenes de quilòmetres, l'Arrow 3 s'encarrega d'abatre els míssils balístics, d'una major potència i disparats a centenars o milers de quilòmetres.

El sistema Cúpula de Ferro, posat en marxa l'any 2011, està pensat per fer front a projectils de sofisticació, com els Qassam de Hamàs. D'acord amb el ministeri de Defensa israelià, durant aquests tretze anys de vida ha mostrat una eficàcia de prop del 90% a l'hora d'interceptar els projectils llançats tant per les milícies de Hamàs com per Hezbollah. En total, es calcula que la Cúpula de Ferro ha neutralitzat més de 10.000 projectils. Per tant, la seva fiabilitat està garantida. Desenvolupar-la va ser possible gràcies a una inversió de més de 1.000 milions d'euros dels Estats Units, interessats a utilitzar-la a les seves bases a l'Àsia davant de l'amenaça de la Xina.

El funcionament de la cúpula està basat en la coordinació entre un sistema de radars i bateries mòbils de míssils. Quan els radars detecten el llançament d'un coet, fan una estimació d'on impactarà. Si es tracta d'un territori deshabitat, el sistema no intervé per estalviar costos. Ara bé, si estima que impactarà en algun centre urbà o una base militar, dona una ordre a les bateries perquè llancin un míssil i interceptin el coet, a ser possible en una zona no habitada. Cada bateria disposa d'uns 20 míssils i el seu abast és d'un màxim de 60 quilòmetres. Atesa la seva eficàcia, el que sol fer Hamàs és disparar desenes de coets Qassam alhora amb l'objectiu de col·lapsar el sistema, ja que el nombre de bateries israelianes és limitat.

Fora de l'atmosfera

Pel que fa a l'Arrow 3, els míssils israelians tenen un abast més llarg, d'uns 2.400 quilòmetres, i el seu objectiu és interceptar els míssils enemics quan arriben a la màxima altitud i surten de l'atmosfera. L'any 2012 el ministeri de Defensa israelià va començar a provar el nou sistema, i des del 2014 ja estava a punt per funcionar a ple rendiment. Tanmateix, no va ser fins aquest dissabte que s'ha estrenat, amb èxit, evitant l'impacte dels míssils balístics iranians sobre territori israelià. El seu desenvolupament també va ser possible gràcies al suport financer de Washington. 

A banda de la Cúpula de Ferro i l'Arrow 3, Israel va fer servir altres estratègies per protegir la seva població. Per exemple, avions caça bombarders, ja fossin propis o dels seus aliats, van interceptar els drons iranians. Aquestes aeronaus viatgen a una velocitat molt més reduïda que els míssils i, sovint, la principal dificultat és detectar-les, perquè acostumen a volar a una baixa altitud per evitar els radars. Un cop detectats, abatre els drons no representa una gran dificultat tècnica. Una altra de les estratègies, per bé que vàlida només per als míssils guiats, és bloquejar el sistema de comunicació amb la base de comandament, cosa que provoca que es desorientin i que en la majoria de casos caiguin lluny del seu objectiu.