Així és com Israel rebat el càrrec de genocidi a la Haia

JerusalemIsrael ha desclassificat més de 30 ordres secretes emeses per líders militars i polítics del país per rebatre el càrrec de genocidi a Gaza. A més, afirma que aquests documents demostren els esforços israelians de disminuir les morts entre els civils palestins. La publicació d'aquestes ordres, de les quals el New York Times ha examinat les còpies, es produeix després que Sud-àfrica denunciés Israel per genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Part de la defensa d'Israel consisteix a provar que el que diguessin els polítics en públic va ser revocat per decisions executives i ordres oficials del gabinet de guerra d'Israel i el seu alt comandament militar. El Tribunal, màxim òrgan judicial de les Nacions Unides, ha començat les vistes aquest mes de gener i s'espera que doni una resposta inicial a la petició de Sud-àfrica —en la qual podria demanar un alto el foc provisional— aquest divendres.

Des de l'octubre, Israel ha bombardejat Gaza en una campanya que ha matat més de 25.000 palestins, cosa que equival aproximadament a un 1% de residents del territori, segons autoritats sanitàries de la Franja. L'ONU afirma que l'atac israelià ha desplaçat quasi dos milions de persones i ha destruït la majoria d'edificis. L'ofensiva militar és la resposta a un assalt per part de Hamàs que va comportar la mort i el segrest d'unes 1.400 persones a Israel, segons afirmen oficials israelians.

Sud-àfrica acusa Israel de violar la Convenció del Genocidi de 1948. Aquest document no limita la definició de genocidi a assassinar membres d'un grup ètnic o nacional en concret, sinó que especifica de manera crucial que els assassinats han de ser comesos "amb la intenció de destruir" aquell grup. "Tot depèn del propòsit", explica Janina Dill, professora i codirectora de l'Institut d'Ètica, Dret i Conflictes Armats de la Universitat d'Oxford.

Amb aquesta premissa, tant Sud-àfrica com Israel se centren no només en el que han fet els líders i els soldats, sinó també en el que han dit. La defensa, d'unes 400 pàgines, inclou el que Israel diu que és la prova que va buscar una guerra legal amb Hamàs i no pas una campanya de genocidi contra els palestins.

Entre els documents desclassificats israelians hi ha resums de les deliberacions del gabinet des de finals d'octubre, en les quals el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar l'enviament de subministraments d'ajuda, combustible i aigua a Gaza. També va donar instruccions al govern d'examinar de quina manera "actors externs" podrien establir hospitals de campanya per atendre els gazatins, i va considerar la possibilitat d'amarrar un vaixell-hospital davant la costa del territori.

Segons els documents publicats, Netanyahu va fer les declaracions més contundents al novembre: "El primer ministre va subratllar una vegada i una altra la necessitat d'augmentar significativament l'ajuda humanitària a la franja de Gaza". Aquesta afirmació està extreta d'una acta d'una reunió del gabinet celebrada el 14 de novembre, segons els advocats d'Israel. "És recomanable respondre favorablement a la demanda dels Estats Units de permetre l'entrada de combustible", es llegeix en un altre document. El dia 18 de novembre, segons els documents desclassificats d'una altra reunió, Netanyahu va emfatitzar "l'absoluta necessitat" de permetre que l'ajuda humanitària continués.

Omissions importants

Però el dossier omet la majoria de les instruccions de guerra donades pel gabinet i l'exèrcit. Els documents disponibles no inclouen ordres dels primers 10 dies de la guerra, quan Israel va bloquejar l'ajuda a Gaza i va tallar l'accés a l'electricitat i l'aigua que normalment subministra al territori.

Tot i que el tribunal podria tardar anys a arribar a un veredicte, podria intentar imposar "mesures provisionals" aquesta mateixa setmana, que podrien incloure una petició simbòlica –i en gran mesura inaplicable– perquè Israel aturi els atacs mentre el tribunal delibera. Per fer-ho, segons experts jurídics internacionals, els 17 jutges de la sala han de considerar plausible que Israel hagi matat residents de Gaza amb l'objectiu deliberat de destruir els palestins com a grup.

Les accions que poden constituir genocidi poden ser "característiques d'una guerra sense ser genocidi", explica la professora Dill. I afegeix: "És realment primordial demostrar aquesta intenció". Les decisions del gabinet israelià podrien resultar més importants d'aquí a uns mesos, quan el tribunal comenci a avaluar el cas a fons. Els jutges hauran de decidir si Israel no tenia cap altre motiu per matar palestins a part del genocidi, afirmen els experts.

Però en la fase actual de "mesures provisionals", només cal que els jutges estiguin convençuts de la plausibilitat de la denúncia de Sud-àfrica per ordenar a Israel que suspengui la campanya militar. El país africà ha intentat demostrar la intenció genocida citant més de 50 comentaris i declaracions fets per dirigents, legisladors, soldats i comentaristes israelians des de l'octubre.

Entre els citats s'inclou Yoav Gallant, ministre de defensa israelià, que va afirmar que Israel estava lluitant contra "animals humans"; Amichay Eliyahu, ministre de Patrimoni, que va suggerir llançar una bomba nuclear sobre Gaza; el president del país, Isaac Herzog, que va dir dels palestins que "tota una nació responsable [dels atacs de Hamàs]"; i Ghassan Alian, el general israelià que supervisa la distribució d'ajuda a Gaza.

Israel també ha presentat al tribunal correus electrònics entre oficials militars i treballadors humanitaris que, segons afirma, mostren els seus esforços per subministrar aliments, medicines i vacunes a Gaza. Si Israel hagués tingut la intenció de destruir totalment la població palestina d'aquest territori, argumenten els israelians, no estaria treballant amb l'ONU per distribuir ajuda vital.

Experts jurídics internacionals expliquen que les ordres secretes i els correus electrònics proporcionen un context important, però que el tribunal els consideraria com una peça d'un panorama més ampli. La defensa d'Israel conté només algunes de les decisions preses pel seu gabinet i la seva cúpula militar des de l'octubre. Els jutges hauran d'avaluar si el dossier mostra o no tots els plans d'Israel, explica William A. Schabas, professor de dret internacional de la Universitat de Middlesex i autor de Genocidi a la llei internacional. "Quan intentes demostrar que no has donat l'ordre de fer alguna cosa, òbviament presentaràs ordres que indiquen una altra cosa", explica Schabas. "I si hi ha una ordre de fer alguna cosa o un pla per fer-la, no la proporcionaràs", afegeix.

Les ordres de proporcionar ajuda humanitària suficient a Gaza també s'haurien d'avaluar amb relació amb el que Israel ha permès que passi sobre el terreny, afirma Schabas: "Les coses que semblen dirigides a mantenir la vida no desmenteixen necessàriament el contrari". Les Nacions Unides, per exemple, han acusat recentment Israel de bloquejar l'ajuda al nord de Gaza, un càrrec que Israel ha negat. L'ONU també ha avisat d'una fam imminent en vista de la falta d'aliments i el col·lapse del sistema sanitari de Gaza.