Així són els túnels secrets de Hamàs: "Sota Gaza hi ha tota una ciutat subterrània"

Barcelona"No estem parlant d'un túnel o de diversos túnels. És un complex enorme. Sota Gaza hi ha tota una ciutat subterrània", afirma Shaul Shay, coronel en la reserva de l'exèrcit israelià. I sap de què parla. Shay va ser cap d'intel·ligència de la comandància sud de l'exèrcit d'Israel i subdirector del Consell de Seguretat Nacional entre el 2007 i el 2009. Ara, després de 27 anys d'experiència a l'exèrcit i com a investigador de l'International Policy Institute for Counter-Terrorism (ICT), ho té clar: el principal repte per a Israel en cas d'invasió terrestre sobre Gaza seran els túnels de Hamàs, juntament amb la densitat de l'entorn urbà a la Franja. "Fins i tot sense els túnels, lluitar en zones amb moltes construccions és molt difícil", explica en conversa amb l'ARA. "I estic convençut que l'exèrcit israelià ho està tenint en compte", afegeix.

Les últimes dades indiquen que la llargària de la xarxa de túnels de Gaza podria ser de més de 500 quilòmetres, segons va informar Hamàs el 2021. Aquell any, l'exèrcit israelià havia llançat un atac aeri contra la Franja i deia haver aconseguit eliminar 100 quilòmetres de túnels. Però Hamàs va assegurar que només es va veure afectat el 5% de la seva infraestructura: uns 25 quilòmetres. Si les dades del grup eren correctes, la xarxa subterrània a Gaza, l'any 2021, era quatre vegades més gran que el metro de Barcelona (124,4 quilòmetres).

Tot i que actualment es desconeix la llargària de la xarxa, es calcula que avui podria ser encara més gran. Els últims atacs aeris d'Israel, tot i que han destruït alguns trams de túnel, no haurien estat suficients per reduir l'amenaça. "Els bombardejos tenien per objectiu acabar amb la infraestructura sobre el terreny. I aquesta part està gairebé enllestida. Però queda molt sota terra", diu Shay.

Hamàs porta construint la xarxa de túnels des del 2005, quan Israel es va retirar de la Franja, i especialment des del 2007, quan va assolir el poder a la Franja. Només a la zona fronterera amb Egipte, en el seu moment més àlgid, hi va haver fins a 2.500 túnels connectant Gaza amb el Sinaí. Per allà entraven i sortien tant persones com béns: des d'armes fins a menjar, animals, electrodomèstics i, fins i tot, cotxes. En un moment donat, unes 22.000 persones van arribar a treballar en aquests passadissos, i diversos gazatins van fer una fortuna explotant-los, mentre Hamàs cobrava un peatge per les mercaderies.

L'ús dels túnels va baixar cap a l'any 2010, quan Israel va començar a permetre la importació a través dels seus passos fronterers, i gairebé es va aturar el 2015, quan Egipte va decidir tancar i inundar els conductes amb aigua del Mediterrani.

Durant anys, els túnels que s'internaven a Israel van ser la principal preocupació de l'exèrcit. Durant l'última intervenció terrestre d'Israel a Gaza, l'any 2014, un dels objectius més destacats va ser acabar amb els passatges des de la Franja. Se sabia que Hamàs volia atacar, a través d'un túnel, el quibuts de Sufa, i l'exèrcit va concentrar-se en destruir-los. També, segons va reconèixer el 2016, va començar a construir un mur subterrani plagat de sensors per evitar infiltracions que el 2021 ja estava totalment operatiu.

Ara la situació ha canviat, explica Shay: "La preocupació actualment no són tant aquests túnels d'entrada a Israel, ja que Hamàs ha demostrat que sap trobar altres sistemes per fer-ho. En aquesta guerra el repte és tota la infraestructura. És una escala totalment diferent".

Després de la invasió

L'escenari més probable amb què es trobaran els soldats israelians un cop s'iniciï la invasió terrestre sobre Gaza serà el d'un terreny ple de runa, amb barricades arreu, carrers estrets i atapeïts, i milers de conductes subterranis dels quals l'exèrcit sap bastant poc. "Espero que tinguem bones dades d'intel·ligència al respecte", comenta Shay. Hi haurà zones minades, centenars de milicians atrinxerats, combats a peu metre a metre, i armament pesant disponible per als dos bàndols, ja que Hamàs compta amb bazuques antitancs.

Hi haurà també un gran nombre de baixes: força entre els israelians, i moltes més entre els gazatins, per molt que Israel hagi ordenat evacuar 1,1 milions de persones del nord de la Franja. Caldrà veure també què passarà amb els ostatges: "És un problema que cal solucionar. Crec que hi haurà operacions per salvar-ne com més millor, però em temo que alliberar-los a tots requerirà molta sort, a part de moltes accions militars", diu Shay.

Pel que fa al nombre de tropes, Israel no ha informat dels seus plans d'invasió, que fa dues setmanes que s'espera i encara no ha arribat, però Shay es mostra convençut que serà un desplegament massiu. "No serà una invasió limitada com en el passat. Això és una guerra, i l'objectiu és acabar totalment amb el rol de Hamàs a Gaza", afirma. No tothom ho té tan clar. Tot i que Israel ha posicionat més de 100.000 soldats a la frontera i ha mobilitzat 360.000 reservistes, cada cop són més els analistes que opinen que Israel podria optar per una invasió a petita escala. "Podria ser una invasió per etapes amb incursions addicionals de petits grups de soldats, en lloc d'una invasió completa", deia dilluns passat a la CNBC l'exambaixador dels Estats Units a Israel, Daniel Kurtzer.

I després? L'investigador del Moshe Dayan Center de la Universitat de Tel-Aviv, Harel Chorev, explica a l'ARA que el més probable és que no hi hagi una "ocupació" de la Franja prolongada en el temps. "Israel no vol quedar-se amb Gaza. Naturalment, caldrà temps, però la Franja acabarà en mans de l'Autoritat Nacional Palestina, si aquesta sobreviu a la guerra. Ara bé, el que està clar és que Israel haurà de poder mantenir la seva capacitat militar en cas de problemes", diu l'investigador. I per als gazatins? Chorev diu que caldrà donar-los "una esperança real", perquè vegin que "és millor ser pacífic i no tenir una organització jihadista manant".