Així van ser els últims moments de Yahya Sinwar, el líder de Hamàs

LondresSi són autèntiques, les imatges difoses per les IDF (Forces de Defensa d'Israel) dels últims moments de la vida de Yahya Sinwar formen part ja de la història del conflicte. Ara podrien semblar excepcionals, i claus per al futur de la guerra en curs, però molt probablement només acabaran sent una nota més a peu de pàgina d'un conflicte etern. En qualsevol cas, el que mostren és que s'ha complert tant la voluntat de Benjamin Netanyahu –caçar el cervell del 7-O– com del mateix Sinwar: morir combatent l'exèrcit jueu, com un màrtir més de la causa palestina, no pas en un llit.

L'any 2008, Yahya Sinwar —aleshores un reclús a la presó d'Eshel d'Israel— va desenvolupar un tumor cerebral. Un cirurgià israelià li va operar el cap i li va salvar la vida. Les impactants imatges que s'han vist a les xarxes socials en les últimes hores del cos del líder de Hamàs, mig enfonsat entre runa i pols a Rafah, el presenten amb una ferida massiva al cap, fruit dels impactes dels projectils d'un tanc amb què els soldats israelians van atacar el seu últim refugi.

Durant la seva estada de 22 anys a la presó de l'estat que ha combatut fins a la mort, va escriure una novel·la, L'espina i el clavell: "Els palestins troben una mort gloriosa, amb la poesia als llavis", podria ser un resum. El tema de la novel·la és el martiri a què s'enfronten els palestins, com una elecció no necessàriament volguda, sinó imposada.

Més enllà dels adjectius de condemna moral que mereixin els seus actes, especialment l'atac del 7 d'octubre, Sinwar ha complert amb el seu destí, que havia novel·lat. El poema de comiat d'un dels seus màrtirs ficticis aconsella l'estoïcisme: No cal tenir por de la mort, perquè el dia que hagi de venir, vindrà, "decretada pel destí". No s'ha de lluitar contra el que està predestinat. "Del destí, cap persona prudent no se'n pot escapar".

Però contràriament al que suggeriria el gran nivell de l'espionatge israelià, i que ha quedat demostrat en els recents cops contra Hezbollah al Líban, la seva mort, tot i que predestinada, ha sigut fruit d'un enfrontament atzarós amb les IDF, dimecres, als afores de Rafah, al sud de la Franja de Gaza. Per tant, no és fruit d'una informació d'intel·ligència.

Un dron i un pal de fusta

El clip dels últims moments de la vida de Sinwar el mostra llançant un pal al dron que el filmava. Era l'últim sospir amb què intentava defensar-se. Poc després era assassinat. El líder de Hamàs, que tenia el cap cobert amb una bufanda per amagar la seva identitat, va quedar camuflat entre la runa d'un edifici mentre estava assegut en el que semblava una sala d'estar.

Les imatges no són gaire clares. Però se'l pot intuir mirant directament el dron mentre l'enginy s'adreçava cap a ell. Durant una conferència de premsa que va tenir lloc aquest dijous, a les 23.00 h, hora de Tel-Aviv, el portaveu de les IDF, el contraalmirall Daniel Hagari, va assegurar que el dron havia identificat "tres terroristes que havien estat fugint entre els edificis" de la zona. Sinwar va fugir sol, finalment, després de llançar un parell de granades contra els soldats i ferir-ne un. Sinwar també "va ser ferit per un tret". Hagari comentava les imatges com si les estigués mostrant: "Es pot veure aquí amb la cara coberta, en els seus últims moments, llançant un tros de fusta al dron. El vam identificar com a terrorista dins d'un edifici, hi vam disparar [projectils d'un tanc] i després vam entrar a buscar-lo. El vam trobar amb una armilla, una pistola i 40.000 xéquels [la moneda israeliana]. Estava fugint, i les nostres forces el van eliminar".

El militar israelià va assegurar també que es van trobar restes de l'ADN de Sinwar en els túnels de Rafah on feia menys d'un mes es van localitzar els cossos sense vida de sis ostatges.

Amb la retòrica habitual, Hagari va treure pit, com havia fet abans Netanyahu, durant el discurs que va fer als israelians: "Sinwar va ser responsable de l'atac més brutal contra Israel de la nostra història quan els terroristes de Gaza van envair Israel, van massacrar israelians a les seves cases, van violar les nostres dones, van cremar vives famílies senceres i es van endur més de 250 homes, dones, nens i nadons com a ostatges de Gaza. Durant l'any passat, Sinwar va intentar escapar de la justícia. Va fracassar. Vam dir que el trobaríem i el portaríem davant la justícia, i ho vam fer". Una justícia, però, que s'ha estalviat cap judici. Fins i tot Adolf Eichmann, un dels líders de la SS, en va tenir un a Jerusalem, com va deixar constància, en un testimoni tan impressionant com controvertit, Hannah Arendt.