Alarma de l'OTAN i la UE per l'enviament de 12.000 soldats nord-coreans a Ucraïna

BarcelonaEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va avisar la setmana passada que Corea del Nord tenia milers de soldats preparats per unir-se a les tropes del règim de Vladímir Putin que lluiten contra Ucraïna, i va alertar que la implicació directa d'efectius de països tercers en el conflicte era el "primer pas per a la guerra mundial". Aleshores, els aliats occidentals van evitar reaccionar a l'avís del líder ucraïnès i no ha sigut fins aquest dilluns que tant l'OTAN com la Unió Europea també han sortit a advertir de l'escalada que podria suposar, tot i que han optat per un to més rebaixat que el de Zelenski.

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, va dir dijous passat en roda de premsa que abans de valorar-ho preferia parlar amb el govern de Corea del Sud i tenir "totes les proves sobre la taula". I, després de trucar-se amb el president sud-coreà, Yoon Suk-yeol, el líder de l'OTAN ha avisat, en un missatge a les xarxes socials, que el potencial enviament de tropes nord-coreanes a Ucraïna provocaria una "escalada significativa" del conflicte. De fet, els serveis d'intel·ligència sud-coreans asseguren que el règim de Kim Jong-un ha decidit enviar fins a 12.000 soldats a Ucraïna i que ja els ha començat a mobilitzar.

Brussel·les ha reaccionat d'una manera semblant després que sortís a la llum aquesta informació. "Si es confirma, [...] això suposaria un altre nivell d'escalada", ha afegit el portaveu d'Exteriors de la Comissió Europea, Peter Stano, que també ha assegurat que "un augment significatiu de la cooperació" entre Corea del Nord i Rússia en aquest sentit "desafia encara més les normes i el dret internacional". A més, ha afirmat que Brussel·les està "molt preocupada" perquè "això il·lustra fins a quin punt Rússia està decidida a intensificar les accions il·legals contra Ucraïna" i que "no està interessada en la recerca de solucions pacífiques".

Al seu torn, el president de Corea del Sud ha anunciat que coordinarà "mesures de resposta" amb l'OTAN per combatre el suposat enviament de tropes nord-coreanes a Ucraïna, tot i que no ha concretat exactament quines. "Es torna a confirmar que la seguretat de les regions de l'Indopacífic i de l'Atlàntic estan indissolublement connectades", ha dit Yoon Suk-yeol.

De fet, segons els serveis d'intel·ligència dels Estats Units i de Corea del Sud, Pyongyang ha proporcionat míssils balístics al règim de Putin que són claus en l'avenç de les tropes russes a territori ucraïnès. "Han enviat més d'1 milió de projectils d'artilleria a Rússia des de principis d'agost", va assegurar el govern sud-coreà a finals de l'any passat. D'altra banda, cal recordar que Rússia i el país nord-coreà van firmar el maig passat "un pacte d'assistència mútua en cas d'agressió".

Lituània demana reconsiderar la idea de Macron

Ni l'OTAN ni la UE han avançat quina resposta es plantegen i Lituània ha sigut l'únic estat membre que ha apostat per implicar directament tropes de països aliats d'Ucraïna en la guerra, tal com es preveu que faci Corea del Nord de la mà de Rússia. Com és habitual, els països de l'est d'Europa solen mostrar-se més bel·ligerants amb Moscou que la resta de socis de l'Aliança Atlàntica i el bloc europeu; i el ministre d'Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, ha criticat que l'Aliança Atlàntica no hagi enviat efectius a lluitar en territori ucraïnès.

De fet, el membre del govern lituà ha recordat que el president francès, Emmanuel Macron, ja va obrir la porta a prendre aquesta decisió el febrer passat, si bé la majoria de líders occidentals s'hi van negar rotundament. "A principis d'any, Macron insinuava enviar soldats. A finals d'any, Corea del Nord ho ha fet. Encara anem per darrere, reaccionant a l'escalada en comptes de revertir-la. La idea de Macron s'hauria de revisar ara, millor tard que mai", ha piulat Landsbergis.

En la mateixa línia, Lituània també va demanar la setmana passada que l'OTAN acceptés la petició que Zelenski ha inclòs en el seu "pla de la victòria": rebre de manera immediata la invitació a formar part de l'Aliança Atlàntica i entrar-hi una vegada s'hagi acabat la guerra. Tot i això, la gran majoria de socis s'hi mantenen reticents i el mateix Rutte va tornar a refredar aquesta possibilitat la setmana passada.