Alemanya avança cap al tripartit sense els conservadors

L'SPD, els Verds i els liberals seguiran les negociacions mentre el conservador Laschet es resisteix a dimitir

El líder dels socialdemòcrates alemanys, Olaf Scholz, després de la reunió amb liberals i verds
07/10/2021
3 min

BerlínDesprés d'una setmana d'encontres bilaterals, socialdemòcrates (SPD), ecologistes i liberals (FDP) alemanys s'han trobat aquest dijous per primer cop en format a tres. Els Verds prefereixen governar amb un SPD fort en la coalició coneguda com a Semàfor –en referència als colors d'aquests tres partits–, mentre que els liberals tendeixen a optar pels conservadors en format Jamaica –pel mateix motiu, els colors de liberals, CDU i ecologistes–, encara que al candidat de la CDU/CSU i líder de la CDU, Armin Laschet, li quedin quatre dies i sigui qüestió d'hores que perdi la cadira. La de dijous ha sigut la primera d'una sèrie de reunions per trobar la nova fórmula de govern de coalició a escala federal després de setze anys de Merkel. A partir de dilluns es reprendran les trobades durant tres dies, sobre els quals es farà balanç divendres de la setmana que ve. Fer balanç no vol dir que llavors Alemanya ja hagi de tenir el primer tripartit federal de la història. En compareixença de premsa després de sis hores de reunió, els secretaris generals de socialdemòcrates, ecologistes i liberals ja han avisat que no s'han posat cap data límit. Potser sí que l'encara cancellera Angela Merkel s'haurà de preparar el discurs nadalenc.

Un 63% dels alemanys preferirien un govern liderat per l'SPD en lloc dels conservadors. CDU/CSU han quedat del tot tocats després de rebre el cop a les urnes amb el seu pitjor resultat de la història. Les notícies al voltant de Laschet oscil·len en funció del minut, entre dimissió imminent o esperar encara uns dies i guanyar temps, per veure si Verds i liberals, que junts sumen més vots que qualsevol dels dos grans partits, es decideixen a picar a la seva porta en cas que fracassin les negociacions amb els socialdemòcrates. A més, si les fórmules del tripartit no prosperen, sempre els quedarà l'opció de continuar amb una Gran Coalició, si bé amb l'SPD com a soci fort.

“L'ambient ha sigut de converses serioses i constructives", ha dit el secretari general de l'SPD, Lars Klingbeil. “La conversa d'avui reforça la confiança“, ha comentat el seu homòleg liberal, Volker Wissing. Per part dels ecologistes, Michael Kellner assegurava que “hi ha una base de confiança“. Pel que ha transcendit, que ha sigut poc, i per aquestes declaracions protocol·làries posteriors a la trobada, les línies vermelles sembla que es mantenen: els Verds volen acció davant l'emergència climàtica, els liberals es resisteixen a apujar impostos i els socialdemòcrates volen polítiques socials.

Divisió interna entre els conservadors

Mentre l'opinió pública esperava notícies de les primeres impressions d'aquesta primera trobada a tres, els mitjans alemanys publicaven notícies contradictòries al voltant d'una possible dimissió de Laschet a les files dels conservadors. La divisió interna que viu el partit de Merkel s'ha accentuat després de la davallada electoral, i la tensió entre la CDU i el seu germà bavarès CSU també creix. L'últim exemple ha sigut aquesta setmana quan, davant de l'anunci de l'inici de les converses del potencial tripartit amb els socialdemòcrates com a amfitrions, el líder de la CSU, Markus Söder, tancava la porta a convertir-se en un pla B en una coalició Jamaica mentre Laschet la mantenia oberta. Söder s'hauria estimat més que els dos partits petits, Verds i liberals, haguessin negociat amb els dos grans en paral·lel.

A les eleccions federals del 26 de setembre, l'SPD va guanyar amb un resultat ajustat (25,7%) però suficient per quedar per davant de la CDU/CSU (24,1%) per primer cop en vint anys. La tercera força van ser els ecologistes amb el 14,8%, seguits de l'FDP, amb l'11,5%. La ultradreta AfD va aconseguir tornar a entrar al Parlament federal, el Bundestag, si bé amb menys diputats que el 2017. Juntament amb els conservadors, l'esquerra també va registrar una pèrdua notable de vots i només va aconseguir l'ingrés a l'hemicicle pel sistema electoral de doble vot, amb el qual s'ha beneficiat del comodí dels mandats directes.

stats