Alemanya celebrarà eleccions anticipades el 23 de febrer

BerlínAlemanya celebrarà eleccions anticipades el proper 23 de febrer, set mesos abans del previst inicialment. Socialdemòcrates i democristians de la CDU-CSU, els dos grans grups parlamentaris alemanys –el líder del govern i el líder de l'oposició–, s'han posat finalment d'acord aquest dimarts sobre la data dels comicis, després de diversos dies de discussions. Els Verds i els liberals també estan d'acord sobre la data, que encara ha de ser confirmada pel president alemany, Frank-Walter Steinmeier.

L'anunci de l'avançament dels comicis –que inicialment s'havien de celebrar el setembre del 2025– es produeix una setmana després de la ruptura del govern de la coalició semàfor, anomenada així pels colors dels partits que la integraven: socialdemòcrates, liberals i verds. Després de la sortida del partit liberal FPD de l'executiu, el govern de socialdemòcrates i verds va quedar en minoria al Bundestag (la cambra baixa del Parlament). Inicialment, el canceller, Olaf Scholz, havia anunciat que se sotmetria a una moció de confiança el 15 de gener i havia proposat celebrar les eleccions a mitjans de març, però la pressió dels altres partits ha fet que s'avanci la data.

Abans d'aquesta cita a les urnes, el canceller socialdemòcrata s'haurà de sotmetre a una moció de confiança, que previsiblement tindrà lloc el 16 de desembre, segons la premsa alemanya, si bé aquesta data encara no està confirmada oficialment. Un cop convocada, els diputats tindrien 48 hores per votar. Si Scholz no obté la majoria –com segurament passarà–, el president alemany disposarà d'un màxim de 21 dies per dissoldre el Bundestag. Les noves eleccions s'han de fer en un termini de 60 dies després de la dissolució del Parlament.

Una legislatura inestable

Scholz va arribar a la cancelleria el desembre del 2021 al capdavant d'una "coalició de progrés" formada per socialdemòcrates, liberals i verds. Les tres formacions van prometre als alemanys que durien a terme les reformes pendents després de 16 anys de govern de la conservadora Angela Merkel. Els tres anys de Scholz a la cancelleria, però, han estat marcats per la pandèmia de la covid-19, la guerra d'Ucraïna, l'auge de l'extrema dreta, la recessió econòmica i les picabaralles internes entre els socis de coalició.

La ruptura del tripartit germànic es va produir la setmana passada després que el canceller acomiadés el seu ministre de Finances, Christian Lindner. El polític liberal havia exigit un canvi de rumb de la política econòmica del govern, però les seves exigències eren inassumibles per a la resta dels socis de la coalició.

Els conservadors lideren les enquestes

Si aquest diumenge se celebressin eleccions a Alemanya, els conservadors de la CDU-CSU guanyarien amb el 32,5% de suports, segons un sondeig publicat pel diari Bild, el primer realitzat després de la ruptura de la coalició semàfor. En segona posició, se situaria el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) amb un 19,5% dels vots, impulsat pel que el diari alemany anomena "l'efecte Trump".

El Partit Socialdemòcrata (SPD), del canceller Scholz, se situaria en tercera posició, amb el 15,5% de suports, seguit dels Verds, el seu soci de coalició, amb un 11,5% d'intenció de vot. El partit de l'esquerra populista Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) es quedaria amb un 7% dels vots, i L'Esquerra amb un 3,5%, segons el mateix sondeig.

Al rànquing dels polítics favorits dels alemanys, Scholz ocupa el lloc 19 dels 20 polítics més populars, amb 32,7 punts, un punt menys que a l'últim sondeig. El clar favorit és el ministre de Defensa, Boris Pistorius (SPD), amb 53,1 punts. Pistorius ja ha dit que donarà suport a Scholz com a candidat a canceller. Tot i això, algunes veus al seu partit pensen que, atesa la impopularitat de Scholz, els podria anar millor a les urnes amb Pistorius com a candidat.

El líder de la CDU, Friedrich Merz, el gran favorit per ser el pròxim canceller d'Alemanya, ocupa amb 43,4 punts el quart lloc entre els polítics més ben valorats. L'exministre de Finances Christian Lindner, l'acomiadament del qual va precipitar la ruptura de la coalició semàfor, se situa al lloc 16, entre el ministre d'Economia Robert Habeck i la ministra d'Afers Estrangers, Annalena Baerbock, tots dos dels Verds.