Alemanya ordena la detenció d'un ciutadà ucraïnès pel sabotatge del Nord Stream

BarcelonaLa Fiscalia Federal d'Alemanya va emetre al juny una ordre de detenció europea contra un ciutadà ucraïnès que vivia a Polònia per les seves suposades implicacions en el sabotatge al gasoducte Nord Stream el setembre del 2022. Segons una investigació de la televisió ARD, el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit, l'ucraïnès contra el qual es va emetre l'ordre és instructor de busseig i, juntament amb dues persones més, se l'acusa d'haver participat en el sabotatge.

Tot i que l'individu, a qui s'identifica amb el nom de Volodímir Z., hagi negat la seva implicació en el cas, la investigació el situa com a conductor d'un vehicle blanc que va ser registrat per les autoritats alemanyes a prop de l'illa de Rügen la nit del 8 de setembre del 2022. La mateixa investigació també indica que el sospitós hauria acompanyat les persones que van utilitzar un iot, de nom Andromeda, on es van trobar rastres d'explosius, i se sospita que també va participar en l'operació. De fet, la revista nord-americana Wired, especialitzada en tecnologia, va assegurar setmanes després del sabotatge que pocs dies abans que es produïssin les fugues de gas dos vaixells que portaven el sistema de radiodifusió AIS apagat van passar per la zona. Aquest sistema permet identificar i seguir els vaixells des d'altres estacions costaneres, avions o naus.

La fiscalia polonesa ha assegurat que el sospitós ha abandonat Polònia darrerament i que va travessar la frontera amb Ucraïna. “El pas lliure de la frontera entre Polònia i Ucraïna per part de Volodímir Z. va ser possible perquè les autoritats alemanyes no el van incloure en la base de dades de persones buscades”, ha dit a Reuters Anna Adamiak, portaveu de la Fiscalia Nacional de Polònia, que ha indicat que “la Guàrdia Fronterera polonesa no tenia coneixements ni motius per detenir-lo”.

El govern alemany ha assegurat que l'euroordre i els indicis que assenyalen a la participació de tres ucraïnesos en l'atac no perjudicaran les seves relacions amb Kíiv. “D'una banda, parlem d'un rellevant procés judicial de la Fiscalia General i això és independent de què, com diu el canceller (Olaf Scholz), nosaltres volem donar suport tant com calgui a Ucraïna en la lluita per la defensa contra la il·legal guerra d'agressió russa”, ha sentenciat en una roda de premsa el portaveu del govern, Wolfgang Büchner, que ha dit que “independentment dels resultats de la investigació, el que no canvia és que Rússia desenvolupa una il·legal guerra d'agressió contra Ucraïna”.

Les altres dues persones suposadament implicades són un home, identificat amb el nom d'“Ewgen U”, i la seva dona, identificada amb el nom d'“Svetlana”. Ambdós tenen nacionalitat ucraïnesa, són els propietaris d'una escola de busseig i no s'ha emès cap ordre de detenció contra ells. La dona ha assegurat aquest dimecres en declaracions a l'emissora Welt que ni ella ni el seu marit estan implicats en les explosions i que en el moment de l'atac, que es va produir el 26 de setembre del 2022, es trobava a Kíiv.

Accions deliberades

L'alerta va saltar quan l'operador del Nord Stream 2 va detectar una caiguda sobtada de la pressió al gasoducte, que va resultar ser una fuita, a prop de l'illa de Bornholm, al mar Bàltic. L'endemà es va informar de dues fuites més al Nord Stream 1 i tres dies més tard se'n va localitzar una altra al Nord Stream 2. Els governs suec i finès van assegurar que les explosions no havien estat accidents sinó accions deliberades i, des de llavors, s'han aclarit pocs interrogants.

El fet que l'atac es produís en aigües internacionals, a només 12 milles nàutiques d'aigües territorials daneses, i que d'aquesta manera no es considerés un atac al país i no es pogués activar l'OTAN va deixar pocs dubtes sobre la planificació del sabotatge. A les incerteses existents cal sumar-hi la veu de Seymour Hersh, un prestigiós periodista, que el febrer del 2023 va dir que la Casa Blanca, en col·laboració amb Noruega i a través de la CIA havia ordenat els atacs.

Hersh va assegurar que, segons fonts directes coneixedores del cas, la marina dels Estats Units havia instal·lat els explosius, a través d'una operació encoberta de l'OTAN. Els gasoductes, que van des de Rússia fins a Alemanya passant pel mar Bàltic, Dinamarca i Suècia no estaven actius en el moment de les explosions, però eren plens de gas, ja que pel seu bon funcionament s’hi ha de mantenir una pressió constant.