Alemanya i França viatgen a la nova Síria en representació de la UE
La ministra d'exteriors alemanya, Annalena Baerbock, i el seu homòleg francès, Jean-Noel Barrot, es reuneixen amb el nou poder a Damasc
Damasc (Síria)La delegació de més alt nivell de la Unió Europea fins ara, formada per la ministra d'exteriors alemanya, Annalena Baerbock, i el seu homòleg francès, Jean-Noel Barrot, ha visitat Síria aquest divendres en una mostra del renovat interès diplomàtic que suscita Damasc des de la caiguda de Bashar al-Assad. Un afany que no es limita als països occidentals. El mateix dia, el nou ministre d'exteriors sirià, Assad al-Shaibani, va completar el seu primer viatge internacional a Riad, un senyal que l'Aràbia Saudita vol jugar un paper influent a la Síria post-Assad.
Després d'aterrar a primera hora del matí, la primera parada del periple sirià de Baerbock i Barrot a Síria ha estat a la presó de Sednaya, convertida en un símbol de les atrocitats comeses pel règim d'Al-Assad. Posteriorment, a la tarda, es van entrevistar amb el nou home fort del país, Ahmed al Sharaa, a qui van transmetre la voluntat europea d'assistir a la transició siriana.
“El meu viatge d'avui, juntament amb la meva contrapart de França i en nom de la UE, és un senyal clar als sirians. Un nou començament entre Europa i Síria, entre Alemanya i Síria, és possible”, va declarar Baerbock a través d'un comunicat públic. Al text, Baerbock, que també va reunir-se amb membres de la societat civil, fa referència al passat radical de la milícia de Sharaa, afiliada a Al-Qaeda fins al 2017, però assenyala que percep “el seu desig de moderació i d'entesa”.
Per la seva banda, Barrot, que va expressar que té l'esperança que el nou moment polític es tradueixi en una Síria “sobirana, estable i en pau”, es va reunir amb els representants més alts de diverses esglésies cristianes de Síria. L'establiment de bones relacions amb els països occidentals és una prioritat per a les noves autoritats a Damasc, que han sol·licitat l'aixecament de les estrictes sancions econòmiques que pesen sobre un país.
Proves de la renovació democràtica
Tot i això, els mandataris europeus i nord-americans han exigit abans proves sòlides que el nou Govern serà inclusiu, representatiu i respectarà el dret de les minories. Aquesta última condició desperta susceptibilitats a Síria. “Ho sento, però posar com a condició la protecció de les minories és un comportament colonial. Ja va ser un pretext per intervenir a l'Orient”, sosté l'escriptor Yasin Haj Salej, que ha tornat a Síria després d'una dècada d'exili. “L'ajuda hauria d'arribar sense condicions”, afegeix.
Diversos països de la regió han contribuït també al frenesí diplomàtic que experimenta Damasc. A més de Turquia, durant anys valedor de les milícies rebels, l'Aràbia Saudita ha fet una aposta clara per establir estrets vincles amb el nou Govern. Mentre el titular d'exteriors sirià Al-Shibani encapçalava divendres la visita a Riad d'una delegació integrada pel ministre de Defensa i el director dels serveis d'intel·ligència, un quart avió amb ajuda humanitària saudita aterrava a Síria en una mena de “pont aeri” solidari. Altres monarquies del golf Pèrsic, amb Qatar al capdavant, també han enviat delegacions i han fet arribar ajuda humanitària.
Obrir unes bones relacions amb els països del Golf és especialment important per a la nova elit governant de Damasc, sobretot a causa de l'escassetat de benzina que pateix el país, i que de moment s'ha suplert gràcies al contraban del Líban. L'Iran, aliat històric del clan dels Assad i gran adversari de Riad, proporcionava fins al 90% del cru que consumia Síria, però ha deixat de fer-ho des del 8 de desembre passat. Precisament, ocupar l’espai que han deixat Rússia i l’Iran, i evitar que ho faci Turquia, un país no àrab, explica l’afany dels països del Golf per establir vincles amb el Govern sirià.
En canvi, dos altres importants països de la regió, Egipte i els Emirats Àrabs, han exhibit una actitud molt més tèbia cap als nous mandataris sirians. Molt hostils a la ideologia islamista, ni el Caire ni Abu Dhabi han enviat encara cap emissari a Damasc. Israel representa un cas a part, ja que ha fet centenars de bombardejos a Síria durant els primers dies de desembre. L'últim, dijous a la nit als voltants d'Alep.
