Ali Aslan: "Alemanya és com un telèfon Nokia en una Apple store"

BarcelonaTot apunta que les eleccions d'aquest diumenge seran l'escenari de la consolidació d'AfD a Alemanya. Però d'on neix la frustració dels alemanys per abraonar-se a aquesta onada conservadora? En parlem amb Ali Aslan, presentador de televisió internacional i antic assessor del govern alemany, que la setmana passada va ser a Barcelona per assistir a una conferència del CIDOB sobre aquests comicis.

Com ha canviat la societat alemanya en l'última dècada?

— La resposta curta seria que ha canviat en termes de perspectiva política i rendiment econòmic.

I la llarga?

— Alemanya fa 10 anys era percebuda com un model polític i econòmic mundial. Però en els últims 10 anys la seva reputació ha quedat malmesa per una sèrie de raons: ha passat de tenir un gran superàvit comercial a ser l'economia amb el creixement més lent del G-7 i amb recessions consecutives. El motiu és que és un país analògic en un món digital. Ha estat incapaç d'adaptar-se al segle XXI. És com un telèfon Nokia en una Apple store. Diu molt que de les 50 empreses més valuoses del món només n'hi hagi una d'alemanya: SAP. És impactant i decebedor, perquè fa 10, 20 o 30 anys aquesta xifra hauria sigut d'almenys dos dígits.

A què es deu aquesta davallada?

— Un dels aspectes principals de l'èxit alemany de les últimes dècades era el que jo anomeno el triangle de l'èxit: la seguretat la proporcionaven els Estats Units, l'energia barata, els russos, i teníem un gran excedent comercial perquè els xinesos volien tenir productes alemanys. Aquest triangle que ha sostingut l'èxit polític i econòmic ha desaparegut: el gas de Rússia, desaparegut per les sancions, ha fet encarir les exportacions a la Xina, que alhora ha après a desenvolupar els seus propis productes i ja no ens necessita. I pel que fa a la seguretat, és molt incert que els EUA segueixin garantint la seguretat alemanya sota el paraigua de l'OTAN. D'altra banda, la indústria de l'automòbil, la columna vertebral de l'economia alemanya, ha evidenciat que els seus cotxes elèctrics no poden competir amb la resta del món. Tesla fa 4 cops la mida de la indústria alemanya. Aquest desavantatge competitiu porta a una ràpida desindustrialització, unes infraestructures precàries, salaris reals en declivi, acomiadaments i manca de treballadors qualificats.

Quin impacte ha tingut això a escala política?

— La disminució del poder adquisitiu, els acomiadaments... això té ramificacions polítiques. Hi ha un afebliment de la confiança en les institucions i en els principals partits polítics tradicionals. I quan la confiança pública s'erosiona, la ciutadania busca partits alternatius. Un d'ells és AfD, que les enquestes preveuen que sigui segona força amb el 20% dels vots. Ara estan capitalitzant el fet que la immigració és percebuda com un problema important. Entre el 2021 i ara, el nombre de sol·licituds d'asil de migrants s'ha duplicat. I molts dels migrants a qui es denega la sol·licitud no estan sent deportats. Quan alguns individus cometen actes de terror, la ciutadania se sent frustrada.

Alemanya no està tan bé com abans, però segueix sent la tercera economia mundial.

— Certament, però, tot això que dèiem –la caiguda dels salaris reals, l'atur, la inflació, la guerra a Ucraïna...– té molts efectes concrets en la incapacitat de la gent per, per exemple, escalfar casa seva. La crisi de l'habitatge està perjudicant la gent, que no es pot permetre un lloguer adequat. Tenim una societat envellida, un baix índex de natalitat. Alemanya necessita migrants, però sobretot mà d'obra qualificada. A primer cop d'ull la davallada pot no semblar tan dràstica, però per la ràpida desindustrialització, la incapacitat de digitalitzar la indústria i pels problemes demogràfics no hi ha solucions a curt termini. Sigui quina sigui la coalició que vingui, hi ha dubtes raonables que el nou govern serà capaç d'arreglar aquests problemes.

Què està en joc per a la Unió Europea en aquestes eleccions?

— Molt. Una Alemanya dèbil significa Unió Europea dèbil. Alemanya segueix sent la nació més poblada i pròspera de la UE i el seu motor polític i econòmic. Si Alemanya està debilitada i massa ocupada amb ella mateixa, no podrà liderar Europa. I la UE necessita lideratge en aquest món multilateral. Els EUA ja han mostrat que no els interessa garantir el benestar d'Europa. Tenim la Xina decidida a convertir-se en una potència mundial, tenim el Brasil, l'Índia, l'Aràbia Saudita... que intenten afirmar-se a l'escenari global. On és Europa en aquesta equació? Ha de ser prou forta per defensar els seus interessos i perquè se la prengui seriosament. La pregunta és si Europa pot confiar en si mateixa quan el seu país més gran i més ric està massa distret i atropellat per les seves pròpies mancances i problemes. No és forassenyat imaginar un escenari on Marine Le Pen lideri França, Nigel Farage el Regne Unit, AfD Alemanya i Donald Trump els Estats Units.

Tot el que has de saber per entendre les eleccions a Alemanya