Per què Alemanya ja no és el que era?

BerlínEl vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, va fer volar pels aires les relacions entre el seu país i Europa fa una setmana a Múnic. “A la Casa Blanca hi ha un nou xèrif”, va avisar. A Alemanya, la campanya electoral continuava i en un debat televisat el candidat conservador Friedrich Merz retreia a Olaf Scholz que no fos ell el que estigués liderant una resposta europea. Una vegada més, Macron reaccionava de pressa, amb la convocatòria d’una cimera a París per dilluns. Els principals líders europeus van mostrar unitat en el suport a Ucraïna al voltant d’una taula rodona. Scholz, assegut a la dreta del president francès, tornava a exercir un rol secundari, malgrat que Alemanya és el país europeu que més ajuda envia a Ucraïna.

L’últim cara a cara entre Scholz (SPD) i Merz (CDU) es va rodar dimecres poc després dels comentaris sense precedents de Trump sobre la guerra d’Ucraïna en què titllava Zelenski de dictador. No hi van fer cap referència. Els líders dels dos grans partits tradicionals alemanys semblaven haver-se posat d’acord a no permetre ingerències a tan pocs dies de les eleccions. Després del debat, els analistes valoraven en positiu aquesta omissió deliberada: “A quatre dies de les eleccions, només les dictadures poden proporcionar un lideratge fort”. Tot i que les decisions de Trump poden dur a una ruptura de l’aliança transatlàntica i molts voldrien una resposta contundent d’Alemanya, a Berlín hi ha consens per no moure fitxa fins que no hi hagi un mandat clar a les urnes.

A la recta final de campanya, els candidats s’han centrat en la política interna. “En aquest país hi ha problemes greus que cal resoldre, la gent ho nota als ossos”, deia una altra analista a la televisió. El focus s'ha situat en els dos grans problemes que, segons totes les enquestes, preocupen els alemanys: l’economia i la migració. “Independentment de qui formi part del nou govern federal, hem de resoldre els dos grans problemes del país en els pròxims quatre anys –va dir Merz–. Si els partits del centre polític no ho fem, el populisme arribarà victoriós a les eleccions del 2029”.

La projecció dels resultats a les eleccions d’Alemanya

Estimació de vot mitjana entre les enquestes publicades al febrer

CDU/CSU Unió Cristianodemòcrata / Unió Social Cristiana de Baviera

30%

AfD Alternativa per a Alemanya

20,8%

SPD Partit Socialdemòcrata

15,7%

Els Verds

13,2%

Die Linke (DL) L’Esquerra

6%

BSW Aliança Sahra Wagenknecht

4,7%

El mínim per tenir representació al Parlament és un 5% dels vots

FDP Partit Liberal

4,2%

CDU/CSU Unió Cristianodemòcrata

/ Unió Social Cristiana de Baviera

30%

AfD Alternativa per a Alemanya

20,8%

SPD Partit Socialdemòcrata

15,7%

Els Verds

13,2%

Die Linke (DL) L’Esquerra

6%

BSW Aliança Sahra Wagenknecht

4,7%

El mínim per tenir representació al Parlament és un 5% dels vots

FDP Partit Liberal

4,2%

CDU/CSU Unió Cristianodemòcrata

/ Unió Social Cristiana de Baviera

30%

AfD Alternativa per a Alemanya

20,8%

SPD Partit Socialdemòcrata

15,7%

Els Verds

13,2%

Die Linke (DL) L’Esquerra

6%

BSW Aliança Sahra Wagenknecht

4,7%

El mínim per tenir representació al Parlament és un 5% dels vots

FDP Partit Liberal

4,2%

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll Isanda

La revista The Economist considera que l’absència de debat sobre el rol internacional d’Alemanya està creant “un risc de seguretat” perquè “no s’està preparant els votants per a les decisions difícils que s’hauran de prendre els pròxims mesos”. A Europa fa temps que s'acumulen les crítiques per la manca d’una veu forta d’Alemanya. Immers en batalles polítiques internes, el fins ara canceller no ha sabut liderar la resposta europea als reptes globals, més enllà de la guerra d’Ucraïna.

Jacob Ross, investigador del Consell Alemany de Relacions Exteriors, explica a l’ARA que quan Scholz va entrar al govern a finals del 2021 tenia la intenció d’exercir el lideratge més fort, “però mai no l’ha acabat de demostrar i sempre ha optat per la prudència i per no sortir de la línia definida i pactada amb Washington”.

Ross creu que Merz, favorit a les enquestes i el més ben posicionat per convertir-se en canceller, podria girar la truita i atrevir-se a exercir un rol més prominent a escala internacional. "Fa uns mesos va dir que voldria iniciar un "diàleg estratègic" amb Moscou, sense dependre de la Casa Blanca i les línies vermelles traçades pels russos, i que calia coordinar la resposta d’Alemanya, també sobre el lliurament d'armes (inclosos els míssils de llarg abast Taurus) amb la resta d’aliats europeus, sobretot França, el Regne Unit i Polònia”.

Pacifisme en temps de guerra

A l’hora d’analitzar el comportament d’Alemanya en l'àmbit internacional no podem oblidar el pes que tenen els crims del nazisme i l’Holocaust. El suport a Israel és inèdit a Europa, fins i tot entre els partits d’esquerres. Que alguns dels seus aliats actuals, com ara Polònia, que va patir de manera especialment cruenta Hitler, ara reclamin una Alemanya més agressiva i l’enfortiment de l’exèrcit alemany causa desconcert. “El pacifisme està profundament arrelat a la societat”, apunta Ross, “i això inclou la manca de voluntat de veure soldats alemanys en missions de combat i fa que el públic alemany sigui molt vulnerable a la propaganda que juga amb pors a la guerra, la destrucció i la mort”. Segons l’expert, el pes de la història també fa que hi hagi poca visió geopolítica entre la classe política i a les universitats.

Les possibles coalicions per governar

Segons la intenció de vot mitjana entre les enquestes publicades al febrer

LA GRAN COALICIÓ

És l’opció amb més probabilitats, una coalició dels dos grans partits tradicionals

CDU/CSU

SPD

KIWI

Per evitar aliar-se amb el seu rival històric, els conservadors

governarien amb els Verds, com ja fan en tres lands

CDU/CSU

Els Verds

KENYA

Si la CDU i l’SPD no sumen prou escons, podrien buscar

un tercer soci, i el més probable serien els Verds

CDU/CSU

Els Verds

SPD

ALEMANYA

És l’opció més improbable, tenint en compte les

discrepàncies entre l’SPD i l’FPD l’última legislatura

CDU/CSU

SPD

FDP

Govern en minoria: Un sol partit pot decidir formar govern en minoria i buscar socis puntuals per aprovar lleis. No ha passat mai a nivell federal en l’inici de la legislatura, només en els casos en què les coalicions s’han trencat.

Alternativa per a Alemanya: Tots els partits han descartat formar govern amb l’extrema dreta. Aquest cordó sanitari provoca que, a mesura que aquesta formació va guanyant suports, sigui més difícil formar govern.

LA GRAN COALICIÓ

És l’opció amb més probabilitats, una coalició

dels dos grans partits tradicionals

CDU/CSU

SPD

KIWI

Per evitar aliar-se amb el seu rival històric, els

conservadors governarien amb els Verds, com

ja fan en tres lands

CDU/CSU

Els Verds

KENYA

Si la CDU i l’SPD no sumen prou escons,

podrien buscar un tercer soci, i el més probable

serien els Verds

CDU/CSU

Els Verds

SPD

ALEMANYA

És l’opció més improbable, tenint en

compte les discrepàncies entre l’SPD i l’FPD

l’última legislatura

CDU/CSU

SPD

FDP

Govern en minoria: Un sol partit pot decidir formar govern en minoria i buscar socis puntuals per aprovar lleis. No ha passat mai a nivell federal en l’inici de la legislatura, només en els casos en què les coalicions s’han trencat.

Alternativa per a Alemanya: Tots els partits han descartat formar govern amb l’extrema dreta. Aquest cordó sanitari provoca que, a mesura que aquesta formació va guanyant suports, sigui més difícil formar govern.

LA GRAN COALICIÓ

És l’opció amb més probabilitats, una

coalició dels dos grans partits tradicionals

CDU/CSU

SPD

KIWI

Per evitar aliar-se amb el seu rival històric,

els conservadors governarien amb els

Verds, com ja fan en tres lands

CDU/CSU

Els Verds

KENYA

Si la CDU i l’SPD no sumen prou escons,

podrien buscar un tercer soci, i el més

probable serien els Verds

CDU/CSU

Els Verds

SPD

ALEMANYA

És l’opció més improbable, tenint en

compte les discrepàncies entre l’SPD i

l’FPD l’última legislatura

CDU/CSU

SPD

FDP

Govern en minoria: Un sol partit pot decidir formar govern en minoria i buscar socis puntuals per aprovar lleis. No ha passat mai a nivell federal en l’inici de la legislatura, només en els casos en què les coalicions s’han trencat.

Alternativa per a Alemanya: Tots els partits han descartat formar govern amb l’extrema dreta. Aquest cordó sanitari provoca que, a mesura que aquesta formació va guanyant suports, sigui més difícil formar govern.

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll Isanda

Durant la campanya la majoria dels partits han vetllat per no ser vistos com a bel·licistes i no s’ha aprovat un nou paquet d’ajuda per a Ucraïna tot i la insistència dels liberals. Les candidates que més han parlat de les conseqüències negatives que el conflicte té per als alemanys són de dos partits acusats de ser pròxims a Putin: Alice Weidel, de l’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) i Sahra Wagenknecht, que encapçala un nou partit populista d’esquerres que ha crescut sobretot gràcies al seu discurs contra les guerres. AfD, que segons els sondejos es convertirà en la segona força al Parlament, amb més del 20% del vot, compta a més amb el suport d’un dels homes més pròxims a Trump. Elon Musk, que s’ha convertit en una mena de líder del moviment populista de dretes arreu del món, insisteix que “només AfD pot salvar Alemanya” i J.D. Vance es va reunir amb Weidel durant el seu viatge a Múnic, però no pas amb el canceller Scholz.

L’expert ucraïnès en política exterior del Centre per a l’Anàlisi de Polítiques Europees (CEPA) Volodímir Dubovik reconeix que sovint ha quedat preocupat després de sentir els candidats parlant d’Ucraïna. “També quan Scholz va dir que finançar l’ajut per a Ucraïna no podia anar en detriment de les pensions. No hauria de ser o una cosa o l’altra, haurien de poder ser totes dues alhora”. A Dubovik també l’amoïna que s’hagin sentit tants comentaris tòxics contra els immigrants i alerta de la deriva que pot comportar per a Alemanya –i, per tant, per a Europa– el creixement de la xenofòbia.

El discurs antiimmigració s’ha escampat després dels últims atacs en mans de refugiats. Tots els partits amb possibilitats d’entrar al Parlament excepte el més d’esquerres, Die Linke, estan a favor d’augmentar les deportacions. L’exeurodiputat dels Verds Reinhard Bütikofer justifica aquest gir en la política migratòria, també del seu partit: “El camp progressista ha d'estar disposat a fer més per evitar que els conservadors arribin als extrems”. El conservador Merz i AfD comparteixen propostes com l’establiment de controls permanents a les fronteres i rebutjar sol·licitants d'asil que arribin des d’altres països europeus. Hi ha qui critica que això suposaria el final del Tractat de Schengen. Bütikofer no creu que Merz posi en perill el compromís d’Alemanya amb la Unió Europea, “hi ha altres països que s’han saltat lleis i la UE ha continuat dempeus”. També creu que Merz, que va començar la seva carrera política a Brussel·les, serà un millor aliat europeu que no pas Scholz.

Tres anys de recessió i davallada de la indústria

La manca de lideratge a Berlín també ha tingut conseqüències econòmiques. Alemanya s’enfronta a un tercer any consecutiu de recessió. La indústria s’ha vist afectada per l’augment dels preus de l'energia arran de les sancions que impedeixen la compra de gas rus. L'augment del cost de la vida i les regulacions d'energia verda han creat malestar entre la població i les empreses. Tothom coincideix que la burocràcia i el retard en digitalització impedeixen la innovació. Tot plegat ha dut al fre de la inversió, també entre famílies i empreses, acostumats a l’estabilitat, i Alemanya és un dels països que menys creix de la UE, amb tots els impactes que generen a Brussel·les aquestes paraules.

L’expert en economia de la fundació Bertelsmann Armando García Schmidt recorda que la coalició encapçalada pels socialdemòcrates amb els verds i els liberals va començar amb molta empenta: “Va haver-hi un moment d'eufòria inicial, hi havia consens sobre la necessitat d’encaminar-se cap a una economia més digital, social i sostenible”. L’impacte de la pandèmia del coronavirus i la guerra d’Ucraïna, sumades a les picabaralles constants entre els socis, han fet que molts dels seus projectes estrella no s’hagin tirat endavant. “No s’han posat d’acord amb les prioritats i no han creat un clima de confiança perquè les empreses puguin planificar a mitjà termini”, assegura García Schmidt.

La patronal i moltes veus empresarials han criticat el govern per no haver sabut respondre a la gravetat de la situació. A final de gener van emetre un comunicat conjunt de SOS: “Els polítics han posposat les reformes estructurals durant anys”, "les empreses d'Alemanya estan lluitant amb condicions competitives cada vegada més pobres". Per a molts, els problemes de la vella locomotora d’Europa provenen de l’època d’Angela Merkel, quan es va optar per una política fiscal molt restrictiva.

Després de la crisi de govern del novembre que va precipitar la convocatòria d’eleccions, els liberals van sortir del govern. Socialdemòcrates i verds van quedar sols al comandament, partidaris de reformar el límit de dèficit. Repeteixen que Alemanya està condicionada per una norma que no tenen la resta de països del G-7 i això frena el creixement.

L'ombra de Merkel segueix marcant la política alemanya

Durant molt de temps aquesta ha estat una norma intocable. Els últims mesos, però, Merkel i institucions com el Bundesbank, el Fons Monetari Internacional, l’OCDE i el sindicat majoritari del país han dit públicament que és hora de deixar-la enrere i apostar per més inversió pública. Durant la campanya, Merz ha deixat oberta la porta a una possible revisió d'aquesta regla. Segons García Schmidt, això és una bona notícia. “Crec que serà un dels grans canvis que veurem els pròxims anys. Dins la CDU hi ha un debat intens sobre aquesta qüestió. Reformar la Constitució requeriria un tràmit complex, pot ser que es trobin altres solucions, com aprovar un pressupost extraordinari”.

Mentre la campanya política avançava, el degoteig d’anuncis de retallades a les empreses més icòniques del país no s’ha aturat. Fa uns dies el fabricant de peces de cotxe Continental n’anunciava: acomiadaran tres mil treballadors des d’ara fins al 2026 i tancarà una de les seves fàbriques. Però el gran tema de debat ha estat la política de migració i asil, la geopolítica i fins i tot l’economia han quedat en un segon pla. Europa espera impacient els resultats d’aquest diumenge per treure l’entrellat: la gran Alemanya pot tornar amb força o continuarà estancada i no s’hi pot comptar?

Tot el que has de saber per entendre les eleccions a Alemanya