Alemanya lidera la lluita contra les notícies falses

BarcelonaA les portes de les eleccions federals del 24 de setembre a Alemanya, la lluita contra la proliferació de notícies falses -lligades a discursos d’odi contra les minories- ha esdevingut vital. El país lidera la croada internacional contra aquesta mena de desinformació, empès per les circumstàncies: els últims dos anys, amb l’arribada de més d’un milió de refugiats arran de la crisi humanitària que han causat la guerra siriana i l’Estat Islàmic, els delictes d’odi a Alemanya han crescut un 300%. Segons els sondejos, el partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) obtindrà uns resultats històrics a les eleccions que li permetran entrar al Parlament com a tercera força, amb un 9% dels vots. El seu auge s’alimenta directament de la difusió d’informacions i notícies xenòfobes inventades, que es comparteixen a les xarxes socials.

Aquest clima ha provocat que el Parlament alemany aprovés el mes passat una llei que preveu multes de fins a 50 milions d’euros contra les plataformes -com ara Facebook- que permetin contingut difamatori i publicacions que incitin a l’odi. Però la nova legislació genera controvèrsia. “És el camí fàcil. Soc bastant crítica perquè crec que allunya la responsabilitat dels usuaris. En lloc de posar tot el pes sobre les companyies, s’haurien de reforçar els mecanismes per perseguir la gent que les difon i comparteix”, explica a l’ARA Karolin Schwarz, membre de l’equip de verificació de fets -fact checking - del col·lectiu de periodistes alemany Correctiv. L’organització col·labora des del mes d’abril amb Facebook per eliminar contingut fals de la xarxa social que pugui influir en la campanya electoral. Quan detecten que una notícia sospitosa de ser falsa o d’incitar a l’odi té molta popularitat -ha sigut molt vista i compartida-, alerten l’usuari que l’ha distribuïda i n’informen la policia. “El més preocupant no és la influència que pugui tenir aquest contingut en les eleccions, perquè l’AfD no té possibilitats de guanyar-les, sinó que aquestes informacions contribueixen a crear un discurs social divisori i de descrèdit respecte a les institucions”, apunta Schwarz.

Mobilització ciutadana

Correctiv és una de les nombroses iniciatives socials que s’han sumat a la lluita contra les notícies falses. Schmalbart n’és una altra. El projecte va néixer arran de l’anunci de Breitbart News -un mitjà d’extrema dreta nord-americà- d’obrir una oficina a Alemanya. La nit de Cap d’Any del 2016, el digital va publicar una notícia que contenia dades falsejades sobre l’atac d’una multitud d’immigrants contra la policia a Dortmund. La publicació va ser vista per centenars de milers de persones. “Temíem que Breitbart pogués tenir 6 milions d’usuaris en cinc anys”, explicava en una entrevista recent amb el canal de televisió DWChristoph Kappes, l’ideòleg de Schmalbart. Per evitar-ho, van començar a treballar en un portal per desmentir els continguts del mitjà nord-americà.

La preocupació per la desinformació ciutadana també és el que va motivar un grup d’investigadors de la Universitat de Hohenheim, a Stuttgart, a fer un estudi sobre el recorregut de les notícies falses a la xarxa. A finals d’abril van obrir uns quants perfils falsos a Facebook i convidaven a unir-s’hi seguidors de webs d’extrema dreta o de mitjans alternatius. Van començar a penjar-hi contingut difamatori. La publicació amb més èxit va ser una que parlava de sexe gratuït amb prostitutes per a refugiats, un servei que suposadament subvencionava l’estat: 11.000 persones la van llegir en quatre dies. “El que més ens va sorprendre era que la gent no es qüestionava l’autenticitat de la informació. Vam rebre molt pocs comentaris d’usuaris que es queixessin de les dades falses que contenia el text i eren fàcils d’identificar”, explica Lara Brückner, membre de l’equip d’investigadors de Hohenheim.

Els perfils falsos van estar operatius durant un mes i després van decidir revelar als seus seguidors que tot eren notícies inventades. “Creiem que era important fer saber, a tota la gent que havia compartit o comentat els continguts, que s’havien cregut una mentida”, diu Brückner. La resposta va ser el silenci. “Molt pocs usuaris van contestar, alguns ens van donar les gràcies. El que realment ens va alarmar era que hi va haver gent que ens deia que la veritat no era important, perquè el que explicàvem podia passar qualsevol dia a Alemanya. És trist, però el discurs de l’odi ja ha calat en la societat”.