L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys

BerlínAlemanya, tradicionalment considerada el motor econòmic de la Unió Europea, arriba a les eleccions d'aquest diumenge gripada. La immigració (27%) i l'economia (24%) són els temes que més preocupen els alemanys abans dels comicis, segons un sondeig recent de la cadena de televisió pública ARD. Un dels principals reptes del pròxim canceller alemany serà la recuperació de l'economia més gran d'Europa després de dos anys de contracció. El producte interior brut (PIB) alemany va caure un 0,3% el 2023 i un 0,2% el 2024 i s'espera que aquest any el creixement sigui marginal. Feia dues dècades que no es registraven dos anys consecutius de contracció al país, des que el socialdemòcrata Gerhard Schröder era canceller. Alemanya era considerada llavors “el malalt d'Europa”: el 2002 i el 2003 l'economia alemanya va caure un 0,2% i un 0,5%, respectivament. Aquest pessimisme econòmic és palpable als carrers del país. Els alemanys el noten en el seu dia a dia. La política se'n ressent.

La Claudia, una berlinesa que s'estima més no donar el seu cognom, considera que la situació econòmica ha empitjorat a Alemanya. “Estem en una recessió. Així que no necessito pensar gaire. Són fets. Ho demostren les xifres i les insolvències” de les empreses, explica mentre passeja per un centre comercial de Berlín. “La recessió i la inflació tenen un impacte sobre els ciutadans. Tot s'ha encarit”, constata aquesta berlinesa que està a punt de jubilar-se.

Els joves, per la seva banda, es queixen de com s'ha apujat el preu del döner kebab, un dels menjars de carrer més populars a Alemanya i que històricament ha estat un àpat de baix cost. El preu del döner —fines tires de carn rostida acompanyades d'amanida i salsa en un pa de pita— ha passat de costar 4 euros el 2016 a 7 euros el 2024 o fins i tot més, depenent de la ciutat i el local on es compri. Davant de “la inflació del döner”, el partit Die Linke (L'Esquerra) fins i tot va proposar fa uns mesos un “Dönerpreisbremse”, és a dir, limitar-ne el preu.

Tot el que has de saber per entendre les eleccions a Alemanya

Els alemanys tenen la sensació que abans tot funcionava millor al país. L'empresa de ferrocarrils Deutsche Bahn ha aconseguit fer miques el mite de la puntualitat i l'eficàcia germànica. Per viatjar a Alemanya amb tren cal temps i molta paciència. Per exemple, es triguen 5 hores i 40 minuts a viatjar en un tren ICE d'Hamburg a Múnic (612 quilòmetres de distància), mentre que el recorregut Madrid-Barcelona en AVE (620 quilòmetres) es pot fer en dues hores i mitja. Això, si no cancel·len el tren o no hi ha retards, cosa que és molt habitual ara mateix a Alemanya.

El 2024, només el 62,5% dels trens de llarga distància ICE i IC van arribar "a temps" a la seva destinació, considerant un marge de tolerància de sis minuts, segons dades oficials. El 2004, la puntualitat era del 84,3%. Deutsche Bahn atribueix els retards a les nombroses obres a la xarxa ferroviària i a “una infraestructura obsoleta, propensa a errors i sobrecarregada”.

La indústria, deteriorada

"Les debilitats econòmiques d'Alemanya no són tant de naturalesa conjuntural com estructural", destaca Marcel Fratzsche, president de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW Berlín). “En els últims vuit anys, la indústria en general, i el sector de l'automòbil en particular, s'han contret i les condicions marc necessàries a Alemanya s'han deteriorat cada cop més. Les noves infraestructures que tant calen, ja sigui per a la digitalització, el transport o l'energia, són insuficients”, explica l'economista.

El sector automobilístic alemany també passa per una profunda crisi, en plena transició cap als vehicles elèctrics i davant de la forta competència dels fabricants xinesos. “Volem continuar fabricant els cotxes més moderns i eficients, els més digitals i també els més neutres per al clima del futur. Hem d'invertir ara per continuar sent competitius en els productes al mercat internacional”, opina Hildegard Müller, presidenta de l'Associació de la Indústria Automotriu (VDA), en una trobada a Berlín amb la premsa estrangera.

Al pròxim canceller alemany, Müller li recomanaria “escombrar primer davant de la porta de casa”. “Tenim un problema amb la política energètica, que és entre tres i cinc vegades més cara que en altres llocs rellevants per a la competència. Tenim una burocràcia desbordant. Tenim impostos i taxes molt alts. La fiscalitat de les empreses és una de les més altes a escala internacional. I també hem d'abordar com a societat la qüestió dels salaris i els costos laborals”, proposa la responsable de VDA.

El president de l'institut DIW insta, per la seva banda, el nou govern alemany a “canviar el rumb de la política econòmica i financera”. Fratzscher proposa un pla de cinc punts per sortir del sotrac on es troba Alemanya: un pla ambiciós per reformar el fre a l'endeutament (ancorat a la Llei Fonamental, la Constitució alemanya), reformar el sistema de la seguretat social, impulsar la transició energètica i reduir l'escassetat de personal qualificat mitjançant la migració.

El fre a l'endeutament és una qüestió que preocupa molt a Felix M., un economista financer nascut a Hamburg i resident a Berlín. "Això ens limita tant que no podem fer despeses en infraestructures ni invertir en tecnologies del futur. Jo diria que, si l'eliminéssim, les coses anirien una mica millor", opina el Felix, que votarà L'Esquerra a les eleccions perquè, segons ell, "tenen el millor programa electoral".

El dogma de l'austeritat obliga Alemanya a fer retallades

L'extrema dreta imposa la seva agenda

El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit imposar la immigració com a principal tema de campanya. AfD, segon a les enquestes d'intenció de vot per darrere dels conservadors, promet al seu programa electoral el tancament de les fronteres i deportacions massives d'immigrants sense papers i criminals estrangers.

“Conec gent que vota AfD. Jo diria que no són d'extrema dreta. Són gent normal, no són nazis. Simplement estan farts” que els altres partits no els donin solucions als seus problemes, explica l'Stefan, un berlinès, mentre passeja per un centre comercial de Postdamer Platz. Aquest alemany dubta, com molts compatriotes, si votar en aquestes eleccions l'aliança conservadora de la CDU-CSU o la ultradreta.

"El programa electoral de l'AfD destruiria completament el model econòmic alemany", adverteix Fratzscher. “L'AfD vol destruir la Unió Europea, sortir de l'euro, tancar les fronteres. Això seria la fi del model econòmic alemany, que es basa en l'obertura", diu. I subratlla que les exportacions representen el 45% de la producció econòmica i gairebé un de cada dos llocs de treball. L'economista també considera que Alemanya necessita més immigració, no només qualificada, sinó de tota mena.

“Ja hi ha 1,7 milions de llocs de treball vacants. Milions de persones de la generació del baby boom es jubilaran els pròxims deu anys, més que els joves que s'incorporaran al mercat laboral. Alemanya sense immigració continuaria perdent competitivitat. Sense immigració, el creixement potencial se situaria a 0, és a dir, s'estancaria”, avisa el president de DIW Berlín.

Si marxen els metges sirians “el sistema sanitari alemany es col·lapsarà"