Alemanya reclama més preparació davant la crisi climàtica

BerlínDesprés de la catàstrofe arriba sempre la recerca dels culpables. També en el cas de les riuades i inundacions que han trasbalsat Alemanya. Fa deu dies que la zona oest del país, especialment a Rin del Nord - Westfàlia (NRW) Renània-Palatinat i Baden-Württemberg, ha canviat el paisatge d’un estiu normal, a punt de les vacances, per un on els carrers i les cases són plens de fang, i on molts veïns encara no han pogut tornar a casa per possibles noves esllavissades com la de la ciutat d’Erftstadt o, en el pitjor dels casos, tenen morts i desapareguts a la família. La majoria dels experts alemanys coincideixen en assegurar que el canvi climàtic portarà a partir d’ara moltes més situacions excepcionals i extremes com les d’aquestes setmanes i que cal reaccionar.

La divisió i crispació a l’opinió pública alemanya es va fer especialment palesa en un dels programes de tertúlia estrella amb el periodista Markus Lanz a la cadena pública ZDF. S'hi criticava la política “d’anar endarrerint“ la presa de mesures i anar tirant “amb pocs mecanismes de protecció“. Va rebre també la cancellera Angela Merkel, que el setembre deixa el càrrec després de setze anys, i que, anys abans (1994-1998) va dirigir la cartera de Medi Ambient amb el cinquè gabinet del llavors canceller Helmut Kohl (CDU).

Construcció en el meandre d'un riu

L’actual candidat dels conservadors, Armin Laschet, que presideix la regió del Rin del Nord - Westfàlia, ha rebut crítiques aquests dies per haver permès que es modifiqui en certs indrets el curs natural amb meandres del riu. En aquest sentit, diversos enginyers i climatòlegs alemanys reclamen que la planificació urbanística s’ajusti tant al paisatge natural com als senyals d’alerta que dona el canvi climàtic. En definitiva, edificar amb un criteri sostenible. En alguns dels casos d’esllavissades i esfondraments, el sòl anava molt carregat d’aigua per la proximitat del riu o els habitatges estaven construïts en pendent o en una vall.

A Rin del Nord - Westfàlia, l’associació ecologista BUND va presentar fa poc un estudi on mostrava que cada dia es gasten vuit hectòmetres cúbics d’aigua, l’equivalent a onze camps de futbol, per construir residències i carreteres. “Els problemes que tenim ara ens els hem provocat nosaltres mateixos“, comenta en aquest sentit el president de BUND en aquesta regió. Si hi hagués més zones verdes a les zones urbanes s’afavoriria que hi hagués superfícies que absorbissin l’aigua en cas d’inundacions sobtades. Un estudi de l’Institut especialitzat en Inundacions a Colònia (NRW) ho demostra. L’enginyera de la Universitat de Siegen, Lamia Messari-Becker, afegeix com a proposta per fer front a aquests fenòmens meteorològics extrems millorar els sistemes de canalització i de bombatge de l’aigua.

Arran de les riuades, 22 científics alemanys s’han connectat sota el paraigua de l’anomenada Iniciativa per al Clima Helmholtz, que planteja cinc principis bàsics perquè els municipis facin plans urbanístics sostenibles i respectuosos amb el Medi Ambient i puguin ser més segurs davant de possibles catàstrofes ambientals. En any d’eleccions, en part volen pressionar els partits perquè adaptin els programes electorals en aquest sentit.  

Lligam amb el canvi climàtic

La majoria dels experts que han avaluat la catàstrofe de les riuades d'aquests dies la lliguen amb el canvi climàtic. “Són les conseqüències de l’escalfament de l’Àrtic“, conclou l’investigador Markus Rex, de l’Institut per a Investigació Polar i Marítima Alfred Wegener. “Clarament hi ha un lligam amb el canvi climàtic“, subratlla el científic Bruno Merz, de l’Institut Helmholtz de Potsdam, a la regió de Brandeburg. És just a Potsdam on hi ha l’institut climatològic de més renom mundial. Un dels seus experts en qüestions hidràuliques, Dieter Gerten, confessava aquests dies que se sentia “frustrat“. La de Gerten ha sigut una de les veus científiques que ressonen des de fa anys i alerten de les conseqüències del canvi climàtic. “Ens haurem d’acostumar a més sequeres i inundacions a partir d’ara. Els polítics han d’aturar el canvi climàtic“. Segons els serveis meteorològics alemanys, el segle passat va ser 1,9 graus més calorós que l’anterior i la tendència segueix creixent. Calculen que fins a la meitat del segle XXI, la quantitat de dies extremadament calorosos a Alemanya serà el doble dels que hi va haver entre el 1970 i el 2000.

A l’Institut del Medi Ambient Helmholtz, a Halle an der Saale, alguns dels experts han publicat part dels seus pronòstics fins al 2050, que mostren que aquest tipus d’inundacions es repetiran a l’Europa Occidental i al nord d’Europa degut a les diferències extremes de temperatura entre l’Àrtic i el Tròpic. El mateix que ha passat ara amb la depressió Bernd, responsable dels últims aiguats al país.