Alep cau a mans d'Al-Assad

BarcelonaDesprés de tres mesos d’intensos bombardejos de l’aviació russa i siriana i sota l’amenaça directa d’una massacre de civils a mans de l’exèrcit lleial a Baixar al-Assad i les milícies iranianes, els grups rebels que resistien en els últims barris de l’Est d’Alep es van rendir. A última hora de la tarda, s'ha anunciat un acord amb Rússia i Turquia pel qual combatents i civils serien evacuats a la província d’Idblib, al nord de Síria, encara sota control de l’oposició.

L’acord arriba després que l’ONU reconegués la “fallida total de la humanitat”, mentre les tropes pro-governamentals perpetraven massacres indiscriminades casa per casa en els últims racons on s’havien refugiat milers de civils.

L’evacuació, que suposa el final de la batalla d’Alep, la segona ciutat de Síria després de quatre anys i mig de combats, és el resultat d’una de les operacions militars més sagnants d’aquest segle, i acaba amb l’últim enclavament urbà de la resistència a la dictadura d’Al-Assad, davant la inacció de la comunitat internacional.

L'acord per buidar els barris més assetjats pels enfrontaments arriba quan l'exèrcit sirià avançava i assegurava que controla ja el 98% del territori d'Alep, amb denúncies de violacions gravíssimes. Les forces pro-governamentals que han entrat als últims barris rebels d'Alep estaven perpetrant execucions massives de civils, incloses dones i criatures, segons informen testimonis de dins de la ciutat que ha pogut corroborar l'ONU.

L'Oficina de Drets Humans de l'ONU ha denunciat que les tropes pro-règim han entrat en habitatges on s'havien refugiat civils i que altres que intentaven fugir del setge han estat "atrapats i assassinats", en el que el portaveu, Rupert Colville, ha definit com "una fallida total de la Humanitat". L'ONU ha documentat l'assassinat dilluns al matí per part de les tropes d'Al-Assad d'almenys 82 civils, entre els quals hi havia 13 criatures i 11 dones- als barris d'Al-Firdus, Al Salhin, Bustan al Qasr i al-Kalleseh, els últims on s'havien refugiat enter 50.000 i 100.000 civils, en una zona de pocs kilòmetres quadrats de l'avenç de les forces pro-règim. UNICEF té indicis que un centenar de menors no acompanyats que s'han separat de les seves famílies podrien estar atrapats en un edifici de la zona assetjada.

Els activistes que fa sis anys que resisteixen dins la ciutat i s'han ocupat, per exemple, de mantenir en funcionament una xarxa d'escoles clandestines, com Abdulkhafi Alhamdo, mestre d'anglès, estan deixant el que adverteixen que poden ser els seus últims missatges a les xarxes socials: "Puc tuitejar ara però no ho podré fer molt de temps. Si us plau, salveu la vida de la meva filla. Aquesta és la crida d'un pare", ha escrit al seu compte.

Contactat per WhatsApp, el mestre carrega contra la passivitat de la comunitat internacional: "A nivell internacional s'ha decidit que Al-Assad tingui carta blanca, inclòs l'extermini de 150.00 civils. Si veieu un polític que plora sobre els nostres cossos digueu-li que és un mentider: només són llàgrimes de cocodril". I també denuncia la complicitat de l'ONU, acusada de canalitzar ajuda humanitària a través d'organitzacions vinculades al clan del dictador: "Esborreu l'ONU: que no es tornin a posar del costat dels assassins, : és una organització corrupta", sentencia.

Els qui han decidir marxar a les zones sota control del govern, a l'oest del que havia estat la capital econòmica de Síria, no han tingut millor sort: també hi ha evidències d'execucions massives i sumàries dels homes.

No és estrany que milers civils hagin decidit quedar-se en una petita bossa de resistència sotmesa de de l'estiu a un estricte setge i brutalment bombardejada per l'aviació russa, siriana i també per l'Iran, a més de patir l'ús de la fam com a arma de guerra. El llarg historial de desaparicions i tortures del règim i l'experiència del que ha passat en altres zones assetjades, com el camp de refugiats palestins de Iarmouk a Damasc, o les ciutats de Mouadamiya, Hama o Homs demostra que els que s'han oposat al règim acaben desapareguts, presos o torturats. Les violacions també s'han utilitzat a Síria sistemàticament com una arma de guerra. Per això aquests dies també s'ha vist a les xarxes pares de família preguntant-se si no és millor matar les seves dones i fills abans que deixar que els atrapin.

Es multipliquen les imatges de cossos inerts entre les runes dels carrers i de grups de gent voltant sense trobar un refugi segur. "El nostre destí està decidit. Per què ens hauríem d'amagar si no ens pot esperar res de bo. O morim o serem capturats", ha dit Ibrahim Abu al-Latih, portaveu dels cascs blancs, els voluntaris que es dedicaven a treure gent de les cases bombardejades.

L'infermer Monther Etaki ha difós a través del seu compte de twitter un vídeo en què alerta que "ens estem enfrontat a un genocidi a mans del règim d'Al-Assad i els seus aliats, i això no s'aturarà si el món no es mou contra els crims de guerra que patim des de fa quatre anys i mig i que s'han agreujat l'últim mes. Vivim execucions massives i aquí hi ha moltes famílies atemorides per què passarà si la ciutat és totalment capturada".