Els aliats europeus ofereixen a Zelenski bones paraules però no més suport

LondresFins i tot l'huracà Milton ha bufat en contra de Volodímir Zelenski. El que havia de ser un cap de setmana rellevant per al futur d'Ucraïna, amb la reunió, dissabte, a la base aèria de Ramstein (Alemanya) entre el líder del país i una vintena dels seus aliats occidentals, s'ha acabat posposant perquè Joe Biden ha preferit quedar-se a Washington per seguir de prop l'evolució de la tempesta que ha posat Florida en estat d'emergència.

El pla de la Victòria que Zelenski els havia d'exposar –i que ja va presentar a Washington fa dues setmanes, sense massa èxit–, en un renovat intent d'aconseguir més suport militar i econòmic, ha quedat, de moment, congelat. Així, els Estats Units han guanyat temps, Europa occidental també i Zelenski perd una mica més de territori, infraestructures i vides humanes, en el que sembla un lent però implacable avenç de les tropes de Vladímir Putin a la regió del Donetsk.

De moment, tot sembla que es fia al 5 de novembre i al resultat de les eleccions nord-americanes abans de fer cap més moviment. Milton ha donat l'excusa a Biden, i de retruc a Londres i a París, per evitar pronunciar-se en relació amb la pretensió de Kíiv que els míssils que li proporcionen puguin arribar més endins del territori rus. Una circumstància que el Kremlin veuria com una declaració de guerra de l'OTAN contra la Federació Russa, almenys d'acord amb les paraules del Putin. Pot ser una fanfarronada més, però Washington no es vol arriscar a menys d'un mes de les presidencials.

En aquest context d'indefinició, Volodímir Zelenski ha desplegat aquest dijous una intensa activitat diplomàtica, amb visites a Londres, París i Roma, prèvia a la que demà farà al canceller Olaf Scholz. D'acord amb informacions de la premsa ucraïnesa i britànica, el president Zelenski ha portat a Downing Street l'esmentat pla de victòria, que ha mostrat també al secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, present a la trobada.

Garanties de seguretat

El pla de Zelenski té cinc punts, i inclou elements militars i diplomàtics, com ara la candidatura d'Ucraïna per unir-se a l'OTAN a llarg termini, en un intent d'obtenir futures garanties de protecció. L'objectiu de Kíiv és reforçar la posició de negociació d'Ucraïna i pressionar Rússia perquè accepti un armistici just. Putin, però, no sembla que tingui cap intenció de variar la seva determinació de conquerir totalment, i per les armes, les quatre províncies annexionades il·legalment el setembre del 2022, amb uns referèndums impostats.

Les paraules del comunicat de l'oficina de Zelenski després de la trobada amb Starmer i Rutte indiquen la manca de concreció que el president ucraïnès ha obtingut de la visita a Downing Street. "Els líders van acordar treballar en el pla juntament amb els aliats", s'hi llegia.

La catifa vermella llueix per tot Europa, però no sembla conduir enlloc. El secretari general de l'OTAN també s'ha mostrat ambigu quan ha sigut preguntat sobre la conveniència o no d'autoritzar que els míssils occidentals arribin ben endins del territori rus: "Legalment, això és possible –ha dit a la sortida de Downing Street–, perquè legalment Ucraïna pot fer servir les seves armes per atacar objectius a Rússia, si aquests objectius representen una amenaça per a Ucraïna. Però correspon als aliats individuals decidir com es poden utilitzar les armes que entreguen a Ucraïna". Londres, especialment reticent, i París, no mouran ni un dit sense tenir el vistiplau de la Casa Blanca. Berlín és radicalment contrari a la idea.

En el cas del president Macron a l'arribada a París, les seves paraules tampoc no han sigut gaire més encoratjadores. La reunió pretenia reiterar el suport francès a Kíiv en la seva lluita contra Rússia, i reafirmar "la determinació de França de continuar donant, a llarg termini i amb tots els seus socis, un suport indestructible a Ucraïna i al poble ucraïnès". Però què signifiquen, exctament?

Mentrestant, les bombes russes continuen caient sobre població civil ucraïnesa, com ahir a la nit a Odessa, on van matar vuit persones, i als voltants de Khàrkiv i Kherson, que pateixen atacs diaris. Un tercer hivern de guerra s'acosta sense que es vegi cap final a la cada cop més "insostenible guerra de desgast", com s'hi referia la setmana passada el setmanari The Economist. Un desgast que Rússia es pot permetre, perquè li sobra carn de canó, però no pas Ucraïna.

Un miler de morts al dia

Les estimacions recents de pèrdues russes són d'uns 1.200 morts i ferits al dia, a més del total de 500.000 des de l'inici de la invasió. Però Ucraïna, amb una cinquena part de la població, també pateix molt. Rússia ha destruït gran part de la xarxa elèctrica del país els darrers mesos, i els ciutadans s'enfrontaran a potencials apagades diàries de fins a 16 hores els mesos vinents. La gent està esgotada, l'exèrcit lluita per mobilitzar i entrenar nous efectius amb què mantenir les línies del front oriental i, a hores d'ara, recuperar territori sembla impossible.

El relatiu optimisme que va seguir a la incursió a la regió de Kursk, de principis d'agost, s'ha esvaït completament. I testimonis sobre el terreny identifiquen una gran diferència entre la victòria total que molts ucraïnesos diuen que volen i la seva voluntat o capacitat de lluitar per ella.

La pregunta que veritablement plana tant a Kíiv com a les cancelleries occidentals és, doncs, fins quan es pot sostenir l'esforç bèl·lic? Si Donald Trump esdevé president dels Estats Units el 20 de gener, l'actual incertesa pot esdevenir encara més gran. L'entrevista que va mantenir amb el president ucraïnès a finals de setembre als Estats Units ho fa pensar.

Des d'Occident, les veus que suggereixen a Kíiv que és hora d'un nou plantejament creixen: "Si Zelenski continua desafiant la realitat insistint que l'exèrcit ucraïnès pot recuperar tot el territori que Rússia ha ocupat des del 2014, allunyarà els partidaris d'Ucraïna i dividirà encara més la societat ucraïnesa", deia The Economist, que instava els aliats a fer "un nou enfocament" perquè els líders occidentals expliquin "honestament què significa la victòria". El que sembla evident és que no és la mateixa que té al cap Zelenski.