Allau de notícies falses i ingerències estrangeres abans d'unes eleccions clau per a Groenlàndia

CopenhaguenGroenlàndia afronta les pròximes eleccions generals de l'11 de març amb més preocupació que mai per les ingerències estrangeres i les campanyes de desinformació. Els comicis estan marcats des que el president nord-americà, Donald Trump, va expressar les seves ambicions per “prendre el control” de l’illa àrtica. Aquestes amenaces cap a Groenlàndia i, de retruc, cap a Dinamarca, han fet reviure el debat sobre la celebració d’un referèndum d’independència a l'illa en els pròxims anys.

Amb el focus de la geopolítica posat ara sobre Groenlàndia, els esdeveniments de les últimes setmanes estan preocupant molt a Nuuk i a Copenhaguen. Com a exemple d'intervencions, coincidint amb la visita de Trump Jr. a Nuuk s’han vist diversos youtubers, famosos dins l’esfera del moviment MAGA, repartint bitllets de 100 dòlars pels carrers de la capital àrtica. Al mateix temps, la desinformació i les notícies falses estan proliferant a les xarxes socials, on el primer ministre del país, Múte Egede, ha hagut de sortir a desmentir els missatges llançats per un compte fals a X que es feia passar per ell. El mateix li ha passat al diputat danès Karsten Honge, que va ser víctima d’una publicació falsa a Facebook amb la seva fotografia on es demanava “ajuda a Rússia per evitar que Groenlàndia s’adhereixi als EUA”. Un altre exemple de desinformació és la proliferació d’articles que pretenen ser escrits pel mitjà públic KNR i on es parla d’escàndols de corrupció imaginaris al banc de Groenlàndia que apunten al govern.

“Estem patint una campanya de desinformació i en som conscients”, va dir Pipaluk Lynge, president del Comitè de Política Exterior i de Seguretat de Groenlàndia, després que el seu executiu va haver d’avisar dels perfils falsos a X que es fan passar per membres del govern. Per la seva banda, el ministre de Justícia danès, Peter Hummelgaard, també va assenyalar que des de Copenhaguen es mira amb “gran seriositat l’amenaça que representen les campanyes d’influències d’estats estrangers per a la nostra democràcia”. El ministre va afegir que tant les autoritats daneses com les groenlandeses estan mirant de prop la situació, i va avisar els ciutadans que també poden prendre mesures individuals per no contribuir a difondre informacions falses.

Groenlàndia, especialment vulnerable

Per a Carsten Schürman, investigador en seguretat informàtica a la IT Universitat de Copenhaguen, les paraules del ministre danès responen a “la preocupació que a Groenlàndia, on ara hi ha interessos internacionals, s’estan activant perfils falsos a les xarxes socials per difondre desinformació sobre temes que poden afectar el resultat de les eleccions”. Schürman afegeix que tant Groenlàndia com Dinamarca són especialment vulnerables a les notícies falses, ja que són societats molt digitalitzades en què la gent s’informa a través de les xarxes socials. De fet, Groenlàndia és una de les poblacions més actives a Facebook del món: dels 56.000 habitants de l’illa àrtica, 32.000 tenen una pàgina en aquesta xarxa social. Segons l’expert, darrere d’aquestes notícies falses “podria haver-hi Rússia, els EUA o la Xina. Tothom que tingui un interès ara mateix en Groenlàndia”.

Un altre dels vídeos que s’ha estès per les xarxes socials està protagonitzat per Charlie Kirk, una de les figures ultraconservadores més mediàtiques dels EUA. En el vídeo, que ha obtingut més de 400.000 reproduccions a YouTube, Kirk afirmava que “els nens groenlandesos troben robins de la mida de pilotes de beisbol, però Dinamarca es nega a permetre explotar els seus recursos. Amb els EUA, en canvi, podrien convertir Groenlàndia en un lloc tan pròsper com Aràbia Saudita”, deia.

Per a l’investigador en comunicació de la Universitat de Copenhaguen Johan Farkas, és d’esperar que “les figures polítiques influents dels EUA creïn cada vegada més contingut parlant de Groenlàndia amb vídeos que distorsionin la realitat”, i avisa que “pels comentaris, veiem que aquests vídeos també són seguits per usuaris a Groenlàndia i Dinamarca”. La investigadora al think tank Digital Infrastructure Signe Ravn-Højgaard també comparteix aquesta preocupació: “Ens ho hem de prendre seriosament, si un vídeo manipulador és compartit 50 o 100 vegades, vol dir que ja ha arribat a una gran part de la població de Groenlàndia”.

Com a contrapunt, l’investigador del DIIS Ulrik Pram Gad creu que el fet que l'illa tingui tan pocs habitants fa augmentar la seva resiliència a les ingerències estrangeres: “És més difícil difondre desinformació a través de perfils falsos, ja que els groenlandesos s’adonen ràpidament que la persona no existeix; la població és tan petita que tothom es pot conèixer”.

Prohibides les donacions estrangeres a partits

Més enllà de les preocupacions per la desinformació, el govern de Groenlàndia va aprovar per la via d’urgència una llei que prohibeix les donacions provinents de l’estranger als partits polítics. El govern va justificar la necessitat d’endurir les normes de finançament dels partits fent referència directa als donants nord-americans, en particular a Elon Musk, després del seu protagonisme en els recents comicis d’Alemanya.