Internacional11/06/2017

Alliberat a Líbia el fill de Gaddafi, Saïf al-Islam

Estava retingut per una milícia des del 2011. El Tribunal Penal Internacional el busca per crims contra la humanitat durant la Primavera Àrab

Agències
i Agències

TrípoliSaïf al-Islam, el fill predilecte de Muammar al-Gaddafi, ha sigut alliberat a Líbia, tal com ha anunciat la milícia que el retenia des de fa més de sis anys a la ciutat occidental de Zintan. En un comunicat difós als mitjans, el grup Abu Bakr al-Siddiq ha explicat que just després de ser posat en llibertat, el segon fill del dictador ha abandonat la ciutat –on el van capturar el 2011, poc després de l'assassinat del seu progenitor.

"Hem decidit alliberar Saïf al-Islam al-Gaddafi. Confirmem que ha abandonat Zintan en el mateix moment de l'alliberament", subratlla la milícia en la seva nota. Hores després de confirmar-se la notícia, el diari digital local 'Libyan Express' ha revelat que Saïf, sobre el qual pesa una ordre de cerca i captura emesa pel Tribunal Penal Internacional (TPI), havia sigut traslladat a la ciutat oriental d'Al-Baida, seu del govern de l'est de Líbia.

Cargando
No hay anuncios

"Està en companyia de membres de la seva tribu i de la seva família i en les pròximes hores es dirigirà al poble libi", explica el mitjà.

Fa poques setmanes, el Parlament de Tobruq –única institució líbia que conserva legitimitat popular i reconeixement internacional– va concedir una amnistia per a Saïf, al qual el TPI acusa de crims contra la humanitat perquè considera que va ordenar matar i torturar els seus conciutadans durant l'alçament del 2011, que va acabar amb la dictadura del seu progenitor.

Cargando
No hay anuncios

És per aquestes acusacions que el 2015 un tribunal de Trípoli el va condemnar a mort després d'un judici criticat per les seves presumptes irregularitats.

Qui és Saïf al-Islam?

Cargando
No hay anuncios

Llicenciat a la London School of Economics el 2008, Saïf al-Islam es va convertir en la cara amable del règim d'Al-Gaddafi, en un possible successor ben connectat al Regne Unit i a Itàlia, que duia el pes de la reconciliació entre el seu pare i la comunitat internacional.

La seva estratègia conciliadora es va mantenir en els primers mesos de l'esclat de la revolució líbia, però després la va desestimar.