Per què s'intensifiquen els segrestos en escoles de Nigèria?

SabadellLes 279 nenes que havien sigut segrestades divendres a la matinada en un internat de Jangebe, al nord de Nigèria, han sigut alliberades aquest dimarts al matí. La majoria estaven en bon estat de salut, però com a mínim una dotzena han sigut traslladades a l'hospital. Tot i que inicialment s'havia indicat que hi havia 317 ostatges, el governador de l'estat de Zamfara, Bello Matawalle, ha confirmat que totes les víctimes han recuperat la llibertat: algunes de les noies que inicialment es creia que havien sigut capturades en realitat havien aconseguit fugir i s'havien amagat entre els arbres de l'entorn de l'escola.

Una de les nenes, Farida Lawali, de 15 anys, ha explicat a Reuters que, després de l'assalt a l'internat, els segrestadors se les havien endut cap al bosc. "Arrossegaven les que es trobaven malament i no es podien moure. Caminàvem sobre pedres i plantes punxegudes, i van començar a donar-nos cops amb les pistoles perquè ens moguéssim. Mentre ens picaven, alguns d'ells ploraven", ha relatat. "A la majoria de nosaltres ens feien mal els peus i no podíem caminar, però ens van dir que dispararien a qui no continués caminant", ha afegit una altra de les nenes segrestades, Umma Abubakar.

Després de ser alliberades, les noies han sigut traslladades a un edifici governamental de Gusau, la capital de Zamfara, on s'han retrobat amb els seus pares. "És un estratagema per impedir que les nostres filles rebin educació occidental, en la qual anem molt endarrerits. No hem de sucumbir al xantatge. Demano al govern que prengui mesures immediates per impedir nous segrestos", ha dit Lawal Abdullahi, les set filles del qual estaven entre els ostatges.

Diners i influència

Aquest segrest, que va tenir lloc a l'Escola Femenina de Secundària Governamental de Jangebe, va ser el tercer registrat al nord de Nigèria en menys de tres mesos. El 17 de febrer, un grup d'homes armats havia assaltat l'Escola de Ciència del Govern de Kagara, a l’estat de Níger, havia matat un alumne i havia segrestat 27 estudiants, tres treballadors i 12 familiars d'alumnes. Tots van ser alliberats dissabte. També van recuperar la llibertat al cap de pocs dies els 344 alumnes de l'Escola Secundària de Ciències del Govern de Katsina que havien sigut raptats el 12 de desembre.

Aquell assalt va ser reivindicat per Boko Haram però en realitat, segons les autoritats, el grup jihadista no va tenir-hi res a veure i va ser obra de bandits, igual que els dos més recents. Però qui són aquests bandits? "Per la informació que tenim, sembla que són grups organitzats entre els quals hi podria haver pastors fulani, lladres armats, milícies armades... Són gent que s'ha organitzat buscant un negoci amb el segrest", explica a l'ARA Òscar Mateos, professor de Relacions Internacionals a Blanquerna.

Segons ell, amb aquestes accions els atacants hi guanyen dues coses: diners i reconeixement polític. I totes dues coses són motiu d'enfrontament entre el govern federal de Nigèria, presidit per Muhammadu Buhari, i els governadors estatals. "Els estats del nord són partidaris de pagar als grups armats i Buhari continua ancorat en una lògica més de seguretat i de negar aquests pagaments, tot i que se sap que, soterradament, s'han dut a terme", explica l'investigador del Cidob Oriol Puig. Aquest dimarts, després de l'alliberament de les 279 nenes, el president nigerià ha insistit que cedir a les exigències dels segrestadors i pagar els rescats que demanen faria que aquest tipus d'accions fossin encara més habituals.

D'altra banda, segons Mateos, "Buhari no està d'acord amb el fet que els governadors territorials hagin obert negociacions amb aquests actors, perquè això els empodera, els visibilitza i els dona reconeixement polític". "A efectes de la negociació amb els actors polítics locals, l'estratègia [dels segrestadors] està sent molt efectiva", afegeix. En referència al cas que s'ha resolt aquest dimarts, el governador de Zamfara ha explicat que, per rescatar les noies, les autoritats han comptat amb la col·laboració de "bandits penedits" que formen part d'un programa governamental d'amnistia.

La possibilitat d'aconseguir aquests guanys, ja siguin econòmics o polítics, ha generat un "efecte bola de neu", en paraules de Mateos, que ha provocat que en poques setmanes hi hagi hagut segrestos en tres centres educatius del nord de Nigèria. "Aquest tipus de pràctiques estan cridant l'atenció domèstica i internacional, estan sent efectives. Per tant, els grups que s'hi dediquen saben que tenen una finestra d'oportunitat", diu el professor. En la seva opinió, "en el moment que hi hagi un canvi d'estratègia i la situació sigui abordada d'una manera més coordinada per part de les autoritats, segurament s'anirà esvaint". Segons Puig, "la diferent manera d'afrontar la gestió d'aquests segrestos pot amenaçar el poder polític d'Abuja [la capital de Nigèria] i posa en qüestió el poder de Buhari", que, segons Mateos, és una figura "desacreditada" i que està perdent "suport social".

L'estela de Boko Haram

Aquests segrestos en escoles s'inspiren en el de l'any 2014 a l'internat de Chibok, en què van ser segrestades 276 nenes, 112 de les quals continuen desaparegudes gairebé set anys després. Aquell episodi, recorda Mateos, va tenir "un ressò internacional extraordinari" i va convertir el grup terrorista en "un fenomen global", i això ha fet que altres grups portessin a terme accions similars. Per a Oriol Puig, un dels elements més rellevants de l'onada de segrestos de les últimes setmanes és precisament el fet que no siguin obra de Boko Haram. "Desdibuixa la lògica de la lluita de l'estat contra els grups jihadistes. L'amalgama de grups armats en aquesta regió és tan gran que és molt difícil discernir entre organitzacions terroristes i altres grups armats o de bandits", assenyala.

"Nigèria és un país compost per dues realitats socials i culturals molt diferents –explica Mateos–: hi ha un sud de majoria cristiana, més ric gràcies a la presència de jaciments petrolífers, i un nord pobre en recursos i de majoria musulmana. Són dues realitats molt diferenciades, amb un gran distanciament històric". Això explica que sigui a les regions del nord on es concentrin els segrestos en escoles. "Buhari té raó quan diu que és perillós cedir davant dels grups armats que segresten escoles per forçar una negociació i un pagament, però cal fixar-se també en les causes estructurals, de tipus històric, social, econòmic, ètnic, cultural i religiós, que fan que les zones del nord de Nigèria tinguin unes condicions de vida molt diferents de les del sud", reflexiona Puig.