Nous xocs entre Armènia i l'Azerbaidjan obren un altre front per a Putin
El conflicte interpel·la Moscou, que té a la zona una base militar i soldats d'interposició desplegats
Beirut"El repunt de la violència entre Armènia i l'Azerbaidjan era qüestió de setmanes", assegura a l'ARA Nawar Shahnazan, doctoranda en relacions internacionals de la Universitat d'Erevan. Des que les tropes russes que vigilen la disputada frontera entre aquests dos països –novament enfrontats, després de trencar-se l'alto el foc del 2020– van cedir el control a les forces azerbaidjaneses al corredor de Lachin (que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh), a finals d'agost, han tronat a créixer les tensions. “Sabíem que quan Rússia retirés la força militar de la frontera, Bakú aprofitaria el moment per atacar-nos”, sentencia.
Armènia, amb el suport de Rússia, i l'Azerbaidjan, aliat de Turquia, fa més de tres dècades que estan enfrontats pel territori muntanyós de l'Alt Karabakh, que els dos països reclamen, després de la descomposició de l'URSS a principis dels 90. Malgrat els múltiples altos el foc, el conflicte s'ha reactivat diverses vegades amb forts enfrontaments que han causat centenars de baixes militars i civils.
Actualment Armènia està passant un moment de tensions polítiques internes, després de l'acostament entre el primer ministre, Nikol Paixinian, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, rebutjat per l'oposició i una part de la ciutadania. Les relacions diplomàtiques entre Turquia i Armènia estan tancades des de la primera guerra de l'Alt Karabakh el 1993. El 2020 van tornar a esclatar enfrontaments a gran escala entre Armènia i l'Azerbaidjan, i les forces azerbaidjaneses van reocupar part del territori perdut de l'Alt Karabakh, amb l'ajuda turca. Erevan, aliat de Rússia, va viure una derrota militar. Gràcies a un fràgil alto el foc, mediat per Moscou, la disputada frontera va deixar de ser durant un temps un maldecap per a Rússia, que també va ser artífex de la normalització de les relacions entre Turquia i Armènia.
El pitjor moment per al Kremlin
Així doncs, en un gir inesperat per a Vladímir Putin, les provocacions militars entre Armènia i l'Azerbaidjan s'han reprès des d'aquest dilluns, en el moment més delicat de la guerra a Ucraïna. Bakú i Erevan s'acusen mútuament d'haver iniciat els xocs. Armènia ha confirmat la mort d'almenys mig centenar de soldats per artilleria azerbaidjanesa, i Bakú ha respost que “una provocació a gran escala” pel moviment de tropes armènies en direcció cap als districtes fronterers de Dashkasan, Kelbecer (Kalbajar) i Lachín va provocar un enfrontament armat i va causar baixes mortals entre els militars àzeris. La situació no sembla haver-se calmat, malgrat que Moscou intenta evitar una escalada.
Les noves tensions frontereres “han posat Moscou en una posició de debilitat”, explica l'historiador armeni Aram Aniyan. Recorda que Rússia sent que té un deute moral amb Armènia, en virtut del pacte de cooperació militar mútua i protecció de les seves fronteres, signat el 1993, pel qual s'assegura que Erevan es mantingui allunyat de l'òrbita europea. Tot i això, la retirada de les forces russes del corredor de Lachin posa de manifest que “les forces russes ja no poden garantir la seguretat a les seves fronteres”, adverteix l'historiador.
Turquia guanya pes
L'obertura d'un nou front per a Putin col·loca en avantatge Turquia com a nova potència mediadora en aquesta regió del Caucas. El ministre turc d'Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, va exigir ahir a Erevan que “cessi les provocacions i se centri en les negociacions de pau i cooperació” amb Bakú.
Si les tensions escalen, Erdogan es convertiria en l'home fort que controla l'aixeta del gas des d'Azerbaidjan fins a Europa. La crisi energètica derivada per la guerra a Ucraïna ha col·locat l'Azerbaidjan com a potencial nou soci d'Europa, després que Rússia hagi decidit tallar el subministrament de gas al continent fins que no s'aixequin les sancions. Brussel·les va firmar amb Bakú un acord el juliol passat per duplicar les importacions de gas natural fins al 2027, però dependrà de Turquia que es reactivi o es mantingui soterrat el conflicte amb Armènia, com ja va passar l'estiu del 2020.
La UE s'ha mostrat preocupada aquest dimarts davant d'una possible escalada entre Armènia i l'Azerbaidjan i ha fet una crida a les parts que “aturin les hostilitats i es torni a la taula de negociació”, en paraules de Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea. Borrell ha volgut destacar que la UE és un intermediari “honest” amb els dos països.