Iran

Almenys 84 morts en una doble explosió a la tomba del general iranià assassinat pels Estats Units

Milers de persones recordaven Qasem Soleimani, l'home més poderós de l'Iran després del líder suprem

L'explosió a Kerman durant una processó en homenatge a Qasem Suleimani
04/01/2024
4 min

BarcelonaAlmenys 84 persones han mort a causa d'una doble explosió prop de la tomba del general de la Guàrdia Revolucionària iraniana Qasem Soleimani, a qui els Estats Units van matar en un atac amb drons a l'Iraq fa quatre anys. Prèviament, les autoritats del país havien assegurat que la xifra de víctimes mortals era d'almenys 104 persones, però gairebé 24 hores després de l'"atemptat", l'han rebaixada. Segons el ministre de l'Interior, Ahmad Vahidi, almenys 284 persones més han quedat ferides, moltes d'elles en estat crític. L'atac s'ha produït durant una processó prop de la mesquita de Saheb al-Zaman, a la ciutat de Kerman, al sud de l'Iran, en record a Soleimani, en el quart aniversari de la seva mort. Diverses autoritats de l'Iran i el vicegovernador de Kerman han qualificat les explosions d'"acte terrorista".

La primera explosió s'ha donat a uns 700 metres de la tomba, mentre que la segona s'ha produït a un quilòmetre, segons l'agència de notícies de l'estat, IRNA. Tant l'IRNA com l'agència Tasnim, vinculada al cos de la Guàrdia Revolucionària, han indicat que terroristes han fet detonar dues bosses carregades amb explosius de forma remota. De moment cap organització s'ha atribuït l'autoria de l'atac. A més, diverses persones han resultat ferides en una estampida que s'ha produït després de la primera deflagració. No totes les víctimes eren seguidors de Soleimani, perquè a l'Iran avui es commemora el Dia de la Mare i és un dia en què molta gent va a visitar les tombes. A més es tracta d'una zona d'atractiu turístic. La primera bomba ha explotat en un antic temple zartoshis, una religió preislàmica. Segons diverses fonts, no hi havia ni representants del règim iranià ni tampoc familiars de Soleimani en l'homenatge.

"Al món xiïta l’aniversari de la mort és un moment molt important per recordar el màrtir, i més en un cas com el del general Soleimani, que tenia molts partidaris tot i ser un poder a l’ombra. S’esperava moltíssima gent en aquest aniversari i qui ha patit l’atac és la població civil", explica a l'ARA la politòloga iraniana Anahita Nassir, que no vol especular sobre l'autoria. "La retòrica del règim és sempre parlar d'un atac exterior, i no hi ha precedents d'una cosa com aquesta. L'únic segur és que el règim intentarà treure'n rèdit", apunta.

El govern iranià ha decretat un dia de dol oficial, i el president, Ebrahim Raisi, ha cancel·lat la visita que tenia planejada a Turquia per aquest dijous. Les autoritats no han assenyalat cap responsable, però el ministre de l'Interior, Ahmad Vahidi, ha subratllat que "aquells que han comès aquests crims han d'esperar una resposta ferma i decidida de les forces de seguretat de l'Iran". "Tot està sota control ara i la calma s'ha restablert", ha afegit en una declaració a la televisió pública. El líder suprem, Ali Khamenei, també ha promès "una dura resposta" contra "els malvats i criminals enemics de la nació iraniana".

Figura clau al règim dels aiatol·làs

Soleimani era la figura més poderosa de l'Iran després del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. Era el comandant de la força Al-Quds, que executava les operacions a l'estranger de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos més potent del règim dels aiatol·làs. També era l'encarregat de coordinar el finançament, l'armament i el suport logístic als governs aliats de Teheran i a grups armats a la regió com el palestí Hamàs i el libanès Hezbol·lah. Donald Trump, que va ordenar matar Soleimani el 2020, el va descriure com "el terrorista número 1 del món". En el seu funeral, una estampida va posar fi a la vida de 56 persones i 213 van resultar ferides. Aquest dimecres, milers de persones es concentraven al cementiri on està enterrat.

Els Estats Units han subratllat que no han tingut res a veure amb les explosions, i han afegit que no tenen cap motiu per pensar que Israel hi estigui involucrat, segons ha afirmat el portaveu del departament d'Estat, Matthew Miller, en una roda de premsa.

Nascut al si d'una família treballadora a la regió de Kerman, Soleimani tenia 22 anys quan el règim del Xa va ser derrocat a la Revolució Islàmica del 1979. Aquell mateix any es va unir a la Guàrdia Revolucionària i va participar en la repressió de la revolta kurda al nord-est del país, per la qual cosa va ser ascendit al rang de tinent. Va fer la seva carrera a la guerra Iran-Iraq del 1980, en què van morir desenes de milers d'iranians. Es va forjar la imatge d'un màrtir en vida. Als 90 va ser el comandant de la Guàrdia Revolucionària a la seva regió natal i va ser una de les figures clau en la lluita contra el tràfic de drogues provinent del veí Afganistan. Una de les claus que expliquen el personatge és que Soleimani s'havia forjat una imatge espiritual, moral i idealista que li conferia un caràcter especial per a un comandant militar.

L'atac arriba l'endemà que un dron israelià matés el número dos de Hamàs a Beirut. Encara que és aviat per establir connexions, queda clar que l'atac afegeix més llenya al foc en una regió tensionada al límit per la guerra a Gaza. "L’Iran segurament ha donat suport a Hamàs i Hezbol·lah, però no hi ha proves que confirmin la seva implicació directa al 7 d’octubre", recorda Nassir. "Fins ara Teheran ha tingut un perfil bastant baix, i el règim iranià és molt bo tensant la corda però sense arribar a una confrontació directa, perquè sap que Israel té el suport dels Estats Units i que la situació a la regió és molt tensa". La situació interior també és tensa: el règim dels aiatol·làs ha aconseguit per ara sufocar les protestes del moviment Dona, Vida i Llibertat, que reclamava un canvi de sistema i en els darrers mesos, i fora del focus mediàtic s'han intensificat les execucions d'opositors. Com recorda Nassir, "l'Iran és el país on més s'aplica la pena de mort després de la Xina".

stats