Més de 300 morts en el pitjor atemptat terrorista a Egipte

TunisEl jihadisme egipci va fer ahir un salt qualitatiu en la seva implacable campanya de terror. Un atemptat contra una mesquita sufí situada al nord-oest de la península del Sinaí, a la ciutat de Bir al-Abed, es va convertir en el més sanguinari de la història del país àrab. Segons l'últim balanç de les autoritats, 305 persones van perdre la vida en l'atac, inclosos 27 nens, i almenys 128 més van resultar ferides. Si bé cap grup ha reivindicat l'acció, tots els indicis assenyalen Wilaya Sina, la filial local de l'autodenominat Estat Islàmic. Les sospites s'han confirmat aquest dissabte, quan la Fiscalia egípcia ha informar que els atacants del temple, que va xifrar entre 25 i 30, portaven banderes de l'Estat Islàmic.

La península del Sinaí, un territori desèrtic i històricament marginat, és la capital de la potent insurgència islamista que va desencadenar el cop d'estat del 2013 i que ha provocat la mort de centenars de persones, sobretot entre els membres de les forces de seguretat del país.

D'acord amb els testimonis presencials recollits a la premsa local, l'atac es va produir al migdia, quan la mesquita d'Al-Rawda era plena de gom a gom, ja que el divendres és el dia dedicat a la pregària a l'islam. Diversos vehicles amb homes ben armats van envoltar l'entrada del temple, construït per un orde sufí, un corrent místic de l'islam. Després d'una forta explosió a la mesquita, els milicians van obrir foc indiscriminadament contra els fidels que fugien esglaiats. Ni tan sols les ambulàncies que van arribar per ajudar els ferits es van lliurar de les bales dels terroristes. Una cruel massacre, inèdita fins ara a Egipte, on les mesquites no havien sigut objectiu de la fúria terrorista.

Tot i formar part de la branca sunnita, el sufisme és considerat una heretgia per part dels grups jihadistes, que anteriorment ja havien atemptat contra alguns dels seus líders tant a Egipte com en altres països de la regió. Fins ara un atac d'aquesta envergadura només havia tingut lloc a les mesquites xiïtes de països com l'Iraq i el Pakistan. Tanmateix, l'Estat Islàmic sí que havia comès durant els últims mesos matances contra una altra minoria religiosa d'Egipte, els cristians coptes, i algunes van ser perpetrades a dins de les esglésies.

Segons diversos analistes, l'atac podria respondre no només a una lògica sectària, sinó també tribal. La població originària del Sinaí és majoritàriament beduïna, i la identitat tribal és molt forta, cosa que ajuda a explicar algunes dinàmiques del conflicte entre l'exèrcit i la insurgència jihadista liderada per Wilaya Sina. Els dos actors lluiten per obtenir el suport dels líders tribals, i la violència no està exempta de les seves estratègies. Per exemple, la milícia jihadista sol castigar amb l'assassinat qualsevol col·laboració amb les autoritats. Com que l'accés a la zona està prohibit a la premsa, sobretot a la internacional, des de fa més de quatre anys, és difícil verificar els comunicats oficials sobre el balanç i la naturalesa d'atemptats i ofensives antiterroristes.

Mentre s'acumulaven les condemnes de la comunitat internacional, el president Abdel Fattah al-Sissi va declarar tres dies de dol en homenatge a les víctimes. Després d'una reunió del més alt comitè de seguretat del país, Al-Sissi, que governa el país amb mà de ferro, va adreçar un missatge televisat a la nació en el qual va anunciar una "resposta brutal". "La policia i l'exèrcit venjaran els nostres màrtirs i retornaran l'estabilitat per la força en un breu període de temps", va prometre. Segons informava l'agència Reuters, al vespre les forces armades van dur a terme diversos bombardejos en una regió muntanyosa pròxima a Al-Rawda, on presumptament s'haurien amagat els terroristes que van perpetrar l'atemptat d'ahir.

Una estratègia errònia

Tanmateix, fins ara la política de terra cremada aplicada per Al-Sissi no ha sigut capaç de debilitar seriosament la insurgència, ni al Sinaí ni a la resta del país. Els horribles abusos comesos per les forces de seguretat, que recorren sovint a les tortures i les execucions extrajudicials, creen prou greuges per alimentar les files dels grups terroristes de nous reclutes, i atien una diabòlica espiral de violència. El president va arribar al poder l'estiu del 2014 amb la promesa d'eradicar el terrorisme. Probablement al maig se sotmetrà al veredicte d'unes urnes emmordassades sense haver completat la seva missió.