Rescat a contrarellotge del submarí que portava turistes a les restes del 'Titanic'

LondresVaixells i avions del Canadà i els Estats Units busquen a contrarellotge el submergible que portava turistes a les restes del Titanic, que es va perdre dilluns. Hi viatgen el pilot i cinc passatgers i l'aparell té oxigen només per 96 hores. No queda clar, però, si ha sortit a la superfície i no pot comunicar-se. La recerca es fa en una zona a 1.500 quilòmetres de la costa i s'estan utilitzant també sonars per escanejar el fons del mar, a gairebé 4.000 metres, segons ha informat l'almirall John Mauger, dels guardacostes estatunidencs.

"És un repte fer una recerca en una zona tan remota. Estem desplegant tots els recursos disponibles per localitzar l'aparell i rescatar la gent a bord", ha promès. També s'ha demanat l'ajuda dels vaixells comercials que són a la zona.

La companyia que porta els turistes a veure les restes de l'emblemàtic transatlàntic es diu OceanGate i dilluns al matí, hora dels Estats Units, va emetre un comunicat en què assegurava que el submarí havia perdut el contacte amb el vaixell mare, el Polar Prince, diumenge al matí, quan feina una hora i 45 minuts que s'havia submergit. L'expedició costa 250.000 dòlars (228.000 euros) per persona al submarí que té capacitat per a cinc persones.

En la seva pàgina web, l'empresa afirma que "després de les exitoses expedicions al naufragi dels anys 2021 i el 2022, OceanGate continuarà tornant anualment per documentar encara més el Titanic". "Els exploradors qualificats –s'hi llegeix també– tenen l'oportunitat d'unir-se a l'expedició com a membres de la tripulació d'especialistes".

El Titanic, el vaixell de passatgers més gran de la seva època, es va enfonsar en el seu viatge inaugural, de Southampton a Nova York, el 1912, després de xocar contra un iceberg. Dels 2.200 passatgers i tripulants, més de 1.500 hi van perdre la vida. Les restes del naufragi es van descobrir el 1985. Es troben en dues parts separades, amb la proa i la popa a una distància d'uns 800 metres. Un enorme camp de runa envolta el vaixell partit.

El mes passat es va procedir a la creació del primer escaneig digital de les restes. L'escaneig mostra tant l'escala de la nau com alguns detalls minúsculs, per exemple el número de sèrie d'una de les hèlixs.

El submergible utilitzat per l'empresa OceanGate, anomenat Titan, està dotat de càmeres d'alta resolució i ofereix als que hi van una visió de primera mà del naufragi. Els triats per a l'expedició han de tenir com a mínim 18 anys i "trobar-se còmodes en entorns dinàmics on els plans i els horaris poden canviar". També han de tenir força, equilibri, mobilitat i flexibilitat bàsics, com ara poder pujar una escala de sis peus. Els especialistes de la missió reben formació en navegació, pilotatge, seguiment i comunicacions. D'acord amb la informació tècnica del submergible, fins a cinc persones podrien sobreviure un màxim de 96 hores en cas d'accident. En altres termes, si la nau té un problema de propulsió, l'operació de rescat podria tenir fins a 4 dies per trobar-la i retornar-la a la superfície.

En declaracions a la BBC, Parks Stephenson, el director tècnic de la pel·lícula Titanic, de James Cameron, una de les poques persones que ha baixat fins a les restes del vaixell –al voltant d'un centenar, només– ha afirmat aquest dilluns a la tarda que entre la maniobra de descens i d'ascensió, el submergible pot necessitar quatre hores. Sense voler entrar en detalls concrets, Stephenson ha assegurat: "L'únic que puc dir en aquest cas és que la pèrdua de comunicacions és molt inusual i, per tant, mereix la consideració més seriosa". Davant l'eventualitat d'un problema de la font d'energia del submergible, l'especialista ha assegurat que el rescat ha de consistir en "fer baixar un altre vaixell per trobar el desaparegut".