El pànic s'escampa per tot Beirut

BeirutLes explosions i el brunzit constant de drons sobrevolant Beirut ja formen part del dia a dia a la capital libanesa. Aquest dijous de matinada, Israel ha tornat a atacar el centre de la ciutat amb un dron, que ha colpejat un bloc d’apartaments del barri de Bashoura, a prop del Parlament libanès i de diverses ambaixades estrangeres. L’edifici allotjava un centre mèdic afiliat a Hezbollah i nous treballadors sanitaris i de rescat han mort. A primera hora del matí una espessa columna de fum s’elevava des del lloc de l’atac, visible fins i tot des de l'aeroport de Beirut. Es tracta del segon atac al centre de Beirut des que Israel va iniciar la seva ofensiva sobre el Líban fa una setmana. Els atacs a la capital ja no són excepcionals. Han esdevingut habituals.

"Una altra nit sense dormir a Beirut. Comptant les explosions que sacsegen la ciutat. Sense sirenes d'advertència. Sense saber què passarà després. Només queda aquesta incertesa per davant. L'ansietat i la por són omnipresents", deia la coordinadora especial de l'ONU al Líban, Jeanine Hennis-Plasschaert, a la xarxa X.

L'Agència Nacional de Notícies del Líban ha acusat Israel d'haver utilitzat bombes de fòsfor, prohibides per les convencions internacionals, en l'atac del centre de Beirut. El govern libanès, però, no ha aportat cap prova. Amb tot, no és el primer cop que l'exèrcit israelià rep aquesta acusació. En els últims mesos, organitzacions de drets humans com Human Rights Watch (HRW) ja han denunciat l'ús de fòsfor blanc en atacs al sud del Líban. Del que és evident és que s’estan sobrepassant totes les línies vermelles.

Israel ha exigit aquest dijous l’evacuació d’una vintena de pobles del sud del Líban, situats en una zona declarada neutral per les Nacions Unides. Entre aquestes localitats, hi ha Nabatieh, una de les més castigades pels bombardejos israelians de les últimes setmanes. Això fa pensar que Israel vol ampliar encara més la seva operació terrestre al sud del país.

També aquest dijous, des de l’aeroport de Beirut, s’han enlairat dos avions de l’exèrcit espanyol per repatriar prop de 200 espanyols, 40 libanesos, a més de ciutadans de l’Argentina, els Estats Units, Itàlia, França, el Regne Unit i Veneçuela. Poques hores després aterraven a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid). Entre els evacuats, també hi ha part del personal de l'ambaixada d’Espanya al Líban, que queda reduïda al mínim indispensable. La legació diplomàtica tenia comptabilitzats un miler de ciutadans espanyols al país, i la meitat han demanat marxar. Quedar-se és massa arriscat. Els atacs poden ser a qualsevol lloc. Ara, els blancs de l’aviació israeliana ja no són només els suburbis del sud de Beirut, bastió tradicional de la milícia xiïta libanesa.

Amb les últimes nou víctimes mortals, el nombre de paramèdics assassinats des que van començar les hostilitats frontereres entre Israel i el Líban fa gairebé un any ja supera el mig centenar. La xifra total de persones mortes pels atacs israelians al Líban, però, és molt superior: 1.974, entre les quals 127 criatures, segons dades facilitades aquest dijous pel ministre de Sanitat, Firass Abiad. D'aquestes víctimes, un centenar han mort només els dos últims dies.

El malson ha continuat al migdia: una sèrie d'explosions simultànies han sacsejat diversos punts de Beirut. En concret, als suburbis de Dahieh, el Monte Líban i l’Aley, als turons propers a la capital. Els atacs intensos també han continuat a la frontera, on dos soldats libanesos han mort en incidents separats. Un ha perdut la vida mentre un equip de paramèdics de la Mitja Lluna Roja evacuava víctimes a prop de Marjayoun, la localitat on s’ubica el quarter general de les forces de pau de l'ONU, sota comandament espanyol. La mort del segon soldat, que patrullava prop d'una caserna militar a la localitat fronterera de Bint Jbeil, ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha provocat la primera resposta de l'exèrcit libanès des de l'inici de la violència transfronterera.

Per la seva banda, Hezbollah ha reivindicat la detonació d'una mina Sajil, carregada amb uns 750 fragments de metralla, contra soldats israelians. Segons l'organització xiïta, els militars intentaven una infiltració terrestre prop de la ciutat de Yaroun, al sud del Líban. En un comunicat, ha assegurat que l'explosió ha causat "morts i ferits" entre les tropes israelianes. També ha afirmat que ha fet esclatar una altra mina contra una força de la Brigada Golani a Maroun al-Ras, i ha dut a terme fins a 21 operacions contra posicions israelianes, també al llarg de la frontera sud.

Amb aquest panorama, el nombre de persones desplaçades pel conflicte no deixa d’augmentar. El ministre de Medi Ambient libanès, Nasser Yassin, ha informat aquest dijous que la xifra de desplaçats al país ja supera els 1,2 milions. "Estem lluitant contra el temps per allotjar-los. Ara hi ha més de 870 refugis, especialment a Beirut i al Mont Líban, on les escoles han arribat al seu aforament màxim", ha detallat. També ha demanat un alto el foc: "Hi ha iniciatives àrabs, incloses les presentades per Egipte, Qatar, i altres països, com França. Han demanat repetidament un alto el foc, però és evident que a la part israeliana no li preocupen les lleis i les resolucions internacionals", ha lamentat.

Amb la intensificació del conflicte, la possibilitat d'una resolució pacífica s'allunya cada cop més. Mentrestant, la comunitat internacional ho observa tot plegat amb preocupació, però sense donar respostes clares. La destrucció i el patiment s'agreugen, i Beirut esdevé un testimoni silenciós d'una guerra que amenaça de desestabilitzar no només el Líban, sinó tota la regió.