Als països nòrdics, l'extrema dreta recula i es dispara l'esquerra verda

BarcelonaL'auge de l'extrema dreta i la caiguda dels partits ecologistes a Europa són les dues principals conseqüències de les eleccions d'aquest diumenge. Però hi ha una zona del continent en què ha passat justament el contrari. Als tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), els partits de l'esquerra verda són els grans guanyadors d'aquests comicis, mentre que l'extrema dreta ha reculat. I en tots tres estats, els resultats han sigut inesperats i històrics.

A Suècia, els mitjans destaquen la "derrota històrica" del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia (SD), que per primera vegada en la seva història ha empitjorat resultats en unes eleccions. "Ja gairebé era una llei natural a la política sueca el fet que els Demòcrates de Suècia creixessin a cada elecció", resumeix un article del Dagens Nyheter, el principal diari del país. La formació populista i xenòfoba ha quedat quarta, amb un 13,2% dels vots, més de dos punts per sota que a les últimes eleccions europees. La patacada és considerable tenint en compte que a les últimes eleccions nacionals, l'SD va passar per davant del partit conservador i va convertir-se, per primer cop, en la segona força del país, amb un 20,5% dels suports.

La formació ha atribuït el resultat d'aquest diumenge al descens de la participació: "La nostra anàlisi és que l'abstenció ha estat majoritàriament entre els que pensaven votar el nostre partit", ha dit Martin Kinnunen, que liderarà un grup que l'SD ha creat per analitzar per què el partit no ha aconseguit mobilitzar el seu electorat.

Els socialdemòcrates suecs van millorar el seu resultat i van quedar primers, amb gairebé un 25% dels vots, seguits del partit conservador i els Verds, que van millorar en més de dos punts. "El resultat és particularment frustrant per als Demòcrates de Suècia perquè els Verds són els seus arxienemics", apunta a l'ARA el politòleg Nicholas Aylott, de la Universitat de Södertörn.

Vot de càstig

Segons l'analista, la diferència dels resultats als països nòrdics respecte a la resta d'Europa es deu a diversos factors. El primer, al fet que la pressió de l'arribada d'immigrants, tema estrella de l'extrema dreta, "no té res a veure" amb la situació de fa vuit anys. També creu que "la dinàmica entre govern i oposició" hi ha jugat un paper important. "En molts casos, els partits de govern són els més impopulars i, en aquest cas, això es pot dir tant de Suècia com de Finlàndia i Dinamarca", diu. L'extrema dreta no forma part de la coalició de govern a Suècia, però sí que n'és un soci indispensable, mentre que a Finlàndia, on ha patit un retrocés encara més gran, sí que és un membre del govern. A Dinamarca, els dos principals partits governants, socialdemòcrates i liberals, són els que han patit una caiguda més important.

Segons Aylott, també hi ha jugat a favor el fet que els candidats suecs dels Verds i l'Esquerra són molt coneguts i tenen una alta popularitat. Això també es pot aplicar al cas de Finlàndia, on la gran guanyadora ha sigut la líder de l'Aliança d'Esquerra, Li Andersson, que ha atret més vots que mai cap altre candidat finlandès en unes eleccions europees i ha quedat segona per darrere dels conservadors després d'avançar més de 10 punts percentuals. Segons el politòleg de la Universitat de Hèlsinki Teivo Teivainen, l'Aliança d'Esquerra ha tingut un discurs més contundent contra l'extrema dreta que, per exemple, els socialdemòcrates.

El gran perdedor a Finlàndia ha estat la formació d'extrema dreta Partit dels Finlandesos, que ha quedat sisè amb un 7,6%, sis punts menys. Teivainen creu que una explicació plausible és que el vot de càstig, sobretot per les retallades del govern –que a principis d'any van provocar una onada de vagues inèdita–, hagi recaigut en aquesta formació, que controla el ministeri de Finances. "Tenen un segment de votants treballadors, i la línia dura antisindicats i el fet de ser més de dretes que la dreta tradicional en l'àmbit econòmic és un factor que pot haver tingut pes", diu.

Polítiques climàtiques

A Dinamarca, la sorpresa la va donar el Partit Popular Socialista (també conegut com a Esquerra Verda), que ha quedat primer en un resultat sense precedents, per davant dels socialdemòcrates i els liberals, els dos grans partits del país i membres de la coalició de govern, els més castigats. "El fet que s'hagi produït la mateixa tendència als tres països nòrdics mostra que el medi ambient i la transició verda és un factor mobilitzador important", considera Christine Nissen, analista en cap del think tank danès Europa.

"A Suècia bufen vents d'esquerra", ha dit aquest dilluns la líder dels socialdemòcrates de Suècia, l'ex primera ministra Magdalena Andersson, que també ho ha atribuït a la manca de polítiques climàtiques del govern conservador.