Israel anuncia un alto el foc al Líban

BeirutEl primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un alto el foc al Líban. Després de setmanes en què la pressió internacional s'havia intensificat, Israel ha acceptat la proposta impulsada pels Estats Units i per França d'aturar la guerra contra Hezbollah. Fa més d'un any que l'exèrcit israelià i aquesta milícia proiraniana intercanviaven atacs que han afectat les poblacions del nord d'Israel i del sud del Líban, tot i que fa dos mesos el conflicte va entrar en una nova fase amb l'ofensiva terrestre de l'exèrcit israelià i la intensificació i expansió dels bombardejos arreu del Líban, també a Beirut. De fet, durant aquest dimarts, abans que s'anunciés l'acord, l'exèrcit israelià ha bombardejat amb més força que mai la capital libanesa.

Netanyahu, però, ha condicionat el compliment de l'alto el foc a la resposta de Hezbollah: "Si Hezbollah trenca el pacte, els atacarem", ha avisat. El mandatari ha reconegut que la milícia proiraniana Hezbollah ja no és la mateixa al Líban, després que Israel matés els seus comandants principals i el seu líder, Hassan Nasrallah, i ha afirmat que ara Israel podrà centrar els seus esforços militars en eliminar Hamàs de Gaza. A més, s'ha congratulat que l'alto el foc permeti el retorn dels israelians al nord del país, d'on havien fugit a causa de l'intercanvi d'atacs amb la milícia libanesa.

Després que el gabinet de Netanyahu ratifiqués la proposta, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha detallat que l'alto el foc es faria efectiu demà a les 4 de la matinada, hora local. "He parlat amb el primer ministre d'Israel i el del Líban i m'alegra anunciar que els dos governs han acceptat la proposta dels Estats Units per posar fi a aquest conflicte devastador", ha anunciat el demòcrata en una compareixença. Biden ha subratllat que "Israel no va llançar aquesta guerra", però s'ha compromès a prestar l'ajuda necessària per garantir el compliment de l'alto el foc, juntament amb França, que també ha encapçalat els esforços diplomàtics per assolir l'acord. L'encara president nord-americà ha celebrat que la proposta d'alto el foc acosta el Pròxim Orient a un horitzó de pau: "Un futur en què israelians i palestins gaudeixin de les mateixes mesures de seguretat, prosperitat i dignitat", ha dit Biden.

Segons l'acord signat, Israel i Hezbollah accedeixen a pacificar el sud del Líban. En una fase inicial de dos mesos, les tropes israelianes es retiraran d'aquesta zona i Hezbollah es replegarà al nord del riu Litani, a uns 30 quilòmetres de la frontera d'Israel. Aquests moviments suposarien, de fet, complir amb la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, establerta després de la guerra del 2006 i que s'ha violat per part de les dues parts. Per garantir aquest desarmament del sud del país, l'exèrcit del Líban hi desplegarà milers de soldats. El ministre d'Exteriors libanès, Abdallah Bou Habib, ha dit al matí que s'hi podrien enviar almenys 5.000 militars, mentre que es preveu que els Estats Units assumeixin un paper rellevant en la reconstrucció de les infraestructures devastades pels bombardejos. Tot i això, caldrà veure si l'exèrcit libanès té prou capacitat per complir amb aquestes obligacions i enfrontar-se a Hezbollah en cas que els seus milicians no es retirin.

També es preveu que hi hagi tropes estatunidenques i franceses sobre el terreny, així com els Cascos Blaus de l'ONU, per supervisar la pacificació d'aquesta zona i per garantir el compliment de la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU –la que preveu la resolució del conflicte entre l'Israel i el Líban–. Els Estats Units, que han fet de mediadors en les negociacions, tindran un paper destacat a l'hora de monitoritzar si es compleixen els termes de l'acord. Washington dirigirà un comitè internacional en què participaran quatre països més: França, el Regne Unit, Alemanya i un país àrab.

Llibertat de resposta

Un dels punts crítics d'aquest acord és l'exigència d'Israel de poder respondre en cas que torni a ser atacat o amenaçat per Hezbollah des del Líban. El portaveu del govern de Netanyahu, David Mencer, ha subratllat aquest dimarts al matí que l'exèrcit israelià mantindrà la seva "llibertat d'operació" per defensar-se de qualsevol amenaça per part de Hezbollah i per garantir el retorn segur dels residents del nord d'Israel.

Tel-Aviv exigeix llibertat per tornar a atacar el Líban en tres supòsits: el rearmament de Hezbollah, la preparació d'un atac contra territori israelià o el retorn dels milicians del grup proiranià al sud del país. Segons mitjans israelians, l'exèrcit podrà atacar en cas que percebi una amenaça "immediata", mentre que en la resta de casos serà el comitè internacional el responsable d'actuar.

El ministre de Defensa, Israel Katz, ha advertit que si la missió de pau de l'ONU no evita que Hezbollah es rearmi, Israel tornarà a atacar "amb força". "Actuarem contra qualsevol amenaça, en qualsevol moment i en qualsevol lloc; exigim a la FINUL que apliqui eficaçment la llei, que s'enderroqui cada casa construïda al sud del Líban en què s'estableixi una base terrorista", ha dit després de reunir-se amb la coordinadora especial de l'ONU per al Líban, Jeanine Hennis-Plasschaert. "Si no ho fan vostès, ho farem nosaltres, i amb gran força", ha insistit. Aquestes garanties han estat formalitzades en una carta lliurada pels Estats Units, que dona suport a les accions militars israelianes contra amenaces provinents del Líban.

Intensificació dels bombardejos

En una mostra de força hores abans que es confirmés l'alto el foc, Israel ha redoblat els seus bombardejos sobre el Líban. Des del matí, avions israelians han atacat amb especial intensitat els suburbis del sud de Beirut, després d'una vintena d'ordres d'evacuació emeses per Avichay Adraee, el portaveu de l'exèrcit israelià en àrab, l'avís més ampli que ha fet també des que van començar les hostilitats amb Hezbollah. Les explosions, d'una violència sense precedents, han fet tremolar tota la ciutat.

Tot i que els atacs han tingut com a principal objectiu els bastions de Hezbollah, les bombes no s'han limitat a aquestes àrees. Al cor de Beirut, el barri de Nuwairi ha estat atacat a primera hora de la tarda. Allà, un bombardeig ha destruït un edifici de quatre pisos que refugiava persones desplaçades i ha deixat almenys un mort i deu ferits, segons el ministeri de Salut. La zona, pròxima al barri de Basta, havia patit un altre atac dies abans que va causar més de 20 morts i un centenar de ferits.

El setge s'ha estès com un cinturó de foc al voltant dels suburbis del sud, i ha colpejat àrees com Burj al-Barajneh, Haret Hreik i Hadath. Mentre el fum cobria la capital, noves ordres d'evacuació han sembrat el pànic entre els residents, especialment després d'amenaces dirigides contra les oficines de Qard al-Hassan, una entitat financera vinculada a Hezbollah. Per quarta vegada en dies, milers de persones han fugit de casa seva a Beirut i els seus voltants, algunes alertades per ràfegues de trets que precedien els bombardejos.

Des que Israel i Hezbollah van iniciar els atacs mutus el 8 d'octubre del 2023 –l'endemà de l'atac de Hamàs a territori israelià i la resposta sense pal·liatius de Tel-Aviv a Gaza–, almenys 3.768 persones han mort al Líban, la majoria en els últims dos mesos, segons l'últim balanç oficial fet públic aquest dilluns. A més, segons el ministeri de Salut libanès, els bombardejos també han deixat 15.699 ferits, i més d'un milió de persones s'han vist obligades a desplaçar-se. Per la seva banda, els atacs de Hezbollah han matat 45 civils i 73 soldats israelians i 60.000 persones han estat evacuades de les localitats del nord del país.