Les altres Sri Lankes: 25 països en crisi pel deute

Barcelona“Quan el preu del cafè cau, tu pagues menys per un cafè a l’Starbucks?”, es pregunta la Njoki Njehu, membre de la Fight Inequality Alliance, una associació que lluita contra la desigualtat arreu del món. Des de Nairobi, la capital de Kènia, aquesta activista pels drets de les dones gira la vista enrere per explicar per què el seu país es troba en una llista maleïda. “Durant el període colonial, els britànics ens obligaven a plantar cafè per satisfer el consum a Europa. Als anys 80 l'FMI ens va exigir el mateix. També havien animat el Brasil i Etiòpia a plantar cafè. És així com periòdicament hi ha més oferta que demanda i els preus cauen. Llavors els agricultors no reben un preu que els permeti tirar endavant sense endeutar-se”, explica Njehu. A petita escala, els agricultors kenians viuen el mateix que molts països estan experimentant arreu del món.

Després de la fallida del Líban, Zàmbia i Sri Lanka, fins a 25 països estan en una situació macroeconòmica perillosa. Més de la meitat són africans. Els ingredients són similars a tot arreu: un estoc de deute en dòlars, una forta dependència de les importacions de menjar i energia i una caiguda de la moneda local. El deute, el menjar i l’energia es paguen en dòlars, moneda que aquests països només poden obtenir exportant productes als mercats internacionals. Si hi ha recessió als països rics, aquesta via quedarà pràcticament esgotada. I si els dòlars no arriben, la moneda local seguirà caient i milions de persones veuran com cada cop poden comprar menys productes amb els mateixos diners.

El Pakistan, competint amb el Japó, Corea del Sud, la Xina i la UE, ja ha vist com els bancs deixen de finançar-los les importacions energètiques. Ghana, després d’una caiguda d’un 40% del cedi –la moneda local– en només un any, negocia un crèdit amb el Fons Monetari Internacional per superar la situació. Els préstecs solen implicar la retallada de serveis, la privatització d’empreses públiques i la introducció de copagaments a la sanitat i l’educació. Kènia, a menys de dues setmanes de les eleccions, s’enfronta a un desenllaç amarg: guanyi qui guanyi els comicis, la política econòmica estarà condicionada al pagament de 1.500 milions de dòlars als creditors l’any 2024. A Kènia, segons el Banc Mundial, un terç de la població viu amb menys de dos dòlars al dia.

Njehu considera que Kènia està revivint una història que ella coneix de ben a prop. La seva àvia va plantar cafè tota la vida, però als anys 80 va viure la crisi del deute: després d’haver pogut criar 10 fills gràcies als bons preus dels anys 60 i 70, als 80 els preus es van desplomar. “I no pots deixar de plantar mai cafè, per les exigències dels creditors”, recorda. “Els meus companys d’escola, que hi havien pogut anar gràcies als seus pares i avis, van haver d’acabar mantenint-los quan els cultius ja no eren rendibles. Malgrat tot, l'àvia va plantar cafè fins al final de la seva vida. Va morir l’any 2007. ¿Et pots imaginar què significa per a algú produir i recollir cafè i que al final et surti més a compte llançar-lo al riu que vendre’l?”.

Un problema estructural

Sri Lanka ha acabat racionant gasolina i pràcticament sense dòlars al banc central. El país va col·lapsar quan milers de manifestants van irrompre al palau del president, que va fugir del país pocs dies després. Ndongo Samba Sylla, un economista senegalès, no creu que el Senegal –un altre país de la llista– experimenti una situació similar a la de Sri Lanka. “Mai pots descartar res, però el que sí que està clar és que el patiment està assegurat”, explica a l’ARA des de Dakar, capital del Senegal. Samba Sylla està fent un estudi sobre les causes de l’endeutament als països pobres. Considera que cal posar el focus sobre els intercanvis desiguals i els fluxos de capitals: sovint les transferències de beneficis i dividends de les empreses estrangeres que inverteixen a l’Àfrica són superiors als interessos del deute extern, assenyala.

D’altra banda, l’UNCTAD, agència de l’ONU especialitzada en comerç i desenvolupament, va destacar el 2020 que el continent perd cada any 89.000 milions de dòlars per la fuga de capitals il·lícita que es produeix, per exemple, quan una empresa exporta 100 tones d’or i en declara 50. Malgrat tot, la xifra que deuen els països africans és, globalment, bastant reduïda: amb aquests 89.000 milions de dòlars anuals es podria eliminar del tot el deute del Senegal i sis països africans més. L’economista considera, però, que si no hi ha una transformació real, una cancel·lació només és el pas previ per acumular un nou deute.

“Sempre he dit que si ens paguessin el que ens toca no ens hauríem d’endeutar per res”, diu Njehu, que, als seus 56 anys, segueix lluitant per aquest canvi estructural a Kènia: “Quants països han seguit les recomanacions del Fons Monetari Internacional i, a partir d’aquí, han aconseguit fer-se rics? En molts llocs del món, la gent ha arribat a un punt de no retorn, quan ja no tenen res a perdre”, conclou.