Internacional13/05/2020

La Fiscalia italiana investiga les amenaces i insults contra la cooperant alliberada després de 18 mesos de segrest

La ultradreta critica el suposat pagament de rescat de la noia, qualificada de "neoterrorista" per haver-se convertit a l'islam

Soraya Melguizo
i Soraya Melguizo

MilàDesprés de 18 mesos de segrest en mans d'un grup jihadista a Kènia, Silvia Romano, una cooperant milanesa de 25 anys, va ser alliberada dissabte en una zona prop de la capital de Somàlia. La recuperació de la llibertat ha comportat un enfrontament entre el govern i l'oposició pel possible pagament d'un rescat i ha desencadenat una onada d'atacs i amenaces contra la noia per la seva conversió a l'islam durant el captiveri, en què ha adoptat el nom d'Aisha, com la tercera dona de Mahoma.

Vestida amb la túnica tradicional de les dones somalis, Silvia Romano va baixar somrient les escales de l'avió de les forces aèries que diumenge la va portar cap a Itàlia. A la pista de l'aeroport romà de Ciampino la van rebre el primer ministre, Giuseppe Conte, i el ministre d'Afers Estrangers, Luigi Di Maio. La noia va ser segrestada a Kènia el 20 de novembre del 2018 pels terroristes somalis d'Al-Shabaab. Aquell dia, vuit persones armades van entrar al poblet de Chakana, a la costa de Kènia, on Romano treballava des de feia tres mesos com a voluntària d'una ONG italiana d'ajuda als orfes, i se la van emportar per la força. Tots junts van travessar el parc nacional de Boni, que fa de frontera, fins a arribar a Somàlia, on es va estar en sis amagatalls durant els 536 dies de segrest. Fins dissabte, que va ser alliberada en una delicada operació dels serveis secrets italians en què també van participar els serveis d'intel·ligència turcs i somalis.

Cargando
No hay anuncios

"Estic serena, durant el segrest sempre m'han tractat bé", va explicar Silvia Romano després d'aterrar a Itàlia. La noia va explicar que, durant el captiveri, va demanar una còpia de l'Alcorà als seus carcellers i que va aprendre alguna cosa d'àrab. Romano va defensar que la decisió de convertir-se a l'islam va ser "voluntària i no forçada", com s'havia insinuat, i va desmentir que hagués estat obligada a contraure matrimoni amb un dels terroristes, una notícia falsa que fins i tot va arribar a ser publicada en alguns mitjans de comunicació. "Per fortuna estic bé, físicament i mentalment. Estic molt feliç i ara només vull anar amb la meva família", va dir als periodistes.

El fet que la noia hagi abraçat la religió dels segrestadors ha aixecat una onada d'indignació a Itàlia. En pocs minuts, alguns sectors de les xarxes socials van passar de celebrar-ne l'alliberament a llançar-li amenaces de mort que han portat la Fiscalia de Milà a obrir una investigació. "Intenteu enviar un parent vostre cap allà i ja veurem si no torna convertit. Feu servir el cap", va dir la mare de la cooperant per denunciar els atacs.

Cargando
No hay anuncios

Fins i tot la ultradreta parlamentària va adoptar el to insultant dels internautes. "Mai he sentit de cap jueu que tornés del camp de concentració amb el seu uniforme de les SS", va dir un regidor regional de la Lliga de l'ultra Matteo Salvini, que juntament amb els postfeixistes Germans d'Itàlia ha sigut el més crític. Fins i tot el diputat leguista Alessandro Pagano va arribar a definir la cooperant com a neoterrorista durant una sessió de la Cambra de Diputats, cosa que va generar la indignació i les protestes a l'hemicicle. "El problema no és la Silvia –sosté Salvini– sinó l'islam fanàtic, integrista, violent i assassí".

Cargando
No hay anuncios

El clima d'odi es va enrarir encara més quan Ali Dehere, portaveu del grup somali Al-Shabaab, va dir en una entrevista al diari La Repubblica que "una part dels diners del rescat pagat per Itàlia serviran en part per comprar armes", que necessiten "cada vegada més per a la jihad". L'alliberament ha obert un debat sobre la conveniència que el govern pagui rescats a grups terroristes per alliberar ciutadans i que, en aquest cas, mitjans locals calculen que hauria oscil·lat entre els dos i els quatre milions d'euros, tot i que el ministre d'Afers Estrangers ho negui. "No em consta que s'hagi pagat cap rescat", ha assegurat Luigi Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles.