Amnistia Internacional denuncia que la Xina tanca nens d'exiliats uigurs en orfenats

BarcelonaUn informe publicat per Amnistia Internacional denuncia que la Xina té més d'un milió d'infants, fills de famílies uigurs exiliades, captius en orfenats estatals i separats dels seus pares. El document insta el país a alliberar els menors reclosos sense consentiment dels seus parents.

Amnistia Internacional (AI) exposa els fets amb històries personals de pares que van marxar de la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, deixant els seus fills a càrrec de familiars, sense saber que estava a punt de començar una campanya sense precedents contra les minories ètniques de la regió.

Durant dècades els uigurs, una minoria musulmana, han estat víctimes de discriminacions per raó d'ètnia i religió. Des del 2014, la regió està sotmesa a un alt grau de vigilància com a part de la "guerra popular contra el terror", declarada per la Xina, sota el pretext de combatre "l'extremisme religiós". El 2016 les mesures de vigilància i control socials es van començar a estendre ràpidament i el 2017 es dirigien especialment cap als uigurs, kazakhs i altres minories musulmanes.

AI calcula que des d'aleshores un milió de persones o més han estat detingudes arbitràriament en centres que el govern xinès assegura que són de "transformació a través de l'educació" o "formació professional" a Xinjiang. L'organització denuncia que es tracta de camps de detenció on es practiquen diverses formes de tortura i maltractaments, inclosos l'adoctrinament polític i l'assimilació cultural, treballs forçats, esterilitzacions, abusos sexuals i violacions.

La campanya de detenció massiva combinada amb la repressió sistemàtica han impedit que els pares i mares uigurs puguin tornar a la Xina per tenir cura dels seus fills i han fet impossible que aquests abandonin la Xina per reunir-se amb els seus pares a l'estranger.

"Ara els meus fills estan en mans del govern xinès"

Com que l'accés a Xinjiang està fortament restringit, Amnistia parla amb uigurs que van poder fugir abans que la repressió s'intensifiqués. En són exemple Mihriban Kader i Ablikim Memtini. Van fugir de Xinjiang cap a Itàlia el 2016 després de ser assetjats per la policia i pressionats perquè abandonessin els seus passaports. Van deixar quatre fills temporalment amb els avis, però l'àvia va ser portada a un camp de detenció i l'avi va ser interrogat per la policia. "Els altres parents no s'atrevien a tenir cura dels meus fills després del que els havia passat als meus pares", relata la mare. "Tenien por que també fossin enviats als camps".

El novembre de 2019, la parella va rebre un permís del govern italià perquè els seus fills es poguessin reunir amb ells, però la policia xinesa els va capturar i els va enviar a un orfenat estatal. "Ara els meus fills estan en mans del govern xinès i no estic segura de si els podré tornar a veure mai més", lamenta Mihriban.

"L'únic que em fa avançar a la vida és que vull saber que és viu"

Una altra història publicada per l'organització és la de Rizwangul. Segons el seu testimoni, la dona treballava com a comerciant a Dubai el 2014 i el seu fill, aleshores de 3 anys, vivia amb els avis a la Xina i ella el visitava amb freqüència. El març de 2017, quan es disposava a anar a la Xina per tenir cura de la seva mare malalta, la van advertir que el seu cosí havia estat enviat a un camp de detenció. La seva germana es va fer càrrec del seu fill i li va dir que no els truqués, ja que els controls eren extrems. Assegura que des d'aleshores no ha pogut contactar amb el seu fill. "És realment difícil per als altres entendre el que sento", relata. "Només vull saber que és viu, que està segur i que està bé".